dimecres, 16 de novembre de 2011

Alegria.

La noia obre la porta de l’establiment i surt corrent. A seva cara podem veure esbossat un gran somriure. Allò que se’n diu d’orella a orella, però és que realment és d’orella a orella (potser quan l’acció descrita en aquest post passi, haurà d’anar a l’hospital o a inscriure’s al Record Guiness de grans somriures). Aquest somriure denota alliberament, tensió acumulada durant dies i dies i que finalment s’ha esfumat. Com si el problema que se la menjava ja no hi fos. Alça els braços en senyal de victòria i llença un crit als quatre vents: “Siiiiiiiiiii!”, sembla que digui. A fora plou, però a la noia sembla no afectar-li massa. Una vegada a la vorera, creua el lateral de la Gran Via, i... què fa? ... és queda palplantada al bell mig del carrer, allà on passen els cotxes. De sobte veiem sortir de la mateixa botiga un noi. També es posa a córrer però amb els ulls esbatanats i cridant: “Però què fas?”. La noia no fa ni cas. És més, es posa a fer l’avió mentre el trànsit rodat de la Gran Via barcelonina s’atura per complert. Ara clava els dos genolls al terra, tira el cos cap enrere i alça de nou els dos braços en senyal de victòria. Els conductors comencen a sortir dels cotxes i embadalits veuen a la noia, ja tota xopa de cap a peus, com es torna a alçar i comença una mena de ball. Com? Si ens hi fixem... sí... són els passos de la coreografia de “La Macarena”! El noi que hem deixat sortint corrents per la porta de l’establiment ja el tenim dempeus enmig de la Gran Via al costat de la noia que segueix ballant. Ell, sense pensar-s’ho dues vegades, segueix els passos de la coreografia de la noia. La imatge és peculiar: els cotxes aturats, una munió de conductors mirant l’escena, vianants també embadalits. De sobte un conductor decideix unir-se al ball. I... sí, un altre conductor també s’anima i s’afegeix. I un altre. I un altre. I, de sobte, una senyora gran amb bastó fa el que pot per seguir la coreografia. I un guàrdia urbà també s’apunta. I un forner. I un electricista. La Gran Via s’ha convertit en una sala improvisada de ball al ritme de “La Macarena”, però sense música, això sí. De sobte, en direcció contrària arriba un cotxe negre i frena mentre les rodes emeten una forta grinyolada. S’obre la porta del darrera i... ostres, en surt el Xavier Trias que també comença a ballar com tota la multitud. La gent, però, curiosa de mena, es comencen a preguntar els uns als altres a què ve aquesta mena de flashmov en ple centre de Barcelona. Això sí, no paren de ballar, però s’ho pregunten. Finalment, de boca en boca, la pregunta arriba a les orelles de la noia que ha començat tota aquesta moguda. Ella s’atura. Tothom s’atura. Ella es gira cap a la multitud. Tothom es gira. Ella crida: “Coi, no us gireu, que la coreografia s’ha acabat! Només us vull donar la resposta als vostres dubtes.”. La multitud torna a girar-se de manera que tots l’estant veient, admirant, contemplant. Ella puja a sobre el sostre del cotxe oficial d’on ha baixat el Xavier Trias. Alça els braços i diu: “Ja tinc Iphooooooooooneeeeeeeee!!!”. La multitud crida enfervorida, s’abracen, es petonegen, alcen els braços i comencen de nou a ballar “La Macarena”. El noi i la noia es fonen en una tendre i sentida abraçada. A la fi ho havien aconseguit!

21 comentaris:

Assumpta ha dit...

Doncs la meva enhorabona!! :-)))

(Estic buscant vídeos a YouTube desesperadament per recordar com es ballava la Macarena!! hehehehe)

Anna Griera ha dit...

xDDDD que bo! quan tingui un iphone crec que també em posaré a ballar la macarena! bufff és un mòbil genial, com no podia ser d'una altra manera, venint d'apple! :)

murga ha dit...

la noia té un iphone o l'iphone té una noia? parlem d'aquí uns dies. jo sóc més del paquito el chocolatero.

Adbega ha dit...

L'Iphone macareneru!

garbi24 ha dit...

ja ho diuen que provoca "locuras" allà on va. Em sap greu per el noi pot perdre part del interés de la noia que s'abocarà sense remei a la poma mossegada.....el pecat del segle XXI

Clidice ha dit...

Ja veus que passa quan es tenen tractes amb la secta de la poma. Pssssss. Ni loca, ni jartaorujo!. Perdó, ni boja, ni cuita en ratafia! :)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

D'aquí a pocs dies sortiré corrent darrere del meu home, que farà l'avió pels volts de Portal de l'Àngel i ballarem una sardana (o el que calgui) quan ell tindrà el seu iPhone. Que el va demanar fa una setmana i està més que impacient... i jo fa mesos que en sento a parlar.

Divendres em tindran a punt el meu HTC. Quina cançó es balla, amb l'HTC??

Poden ballar junts, iPhones i HTC? Ens convertirem en la típica parella antisocial que remena el mòbil constantment en lloc de parlar l'un amb l'altre?

Dubtes existencials...

noVa Noa ha dit...

A mi també em va costar suor i llàgrimes.

Jordi ha dit...

Assumpta: Gràcies! Home, mira que no saber com es balla! N'has trobat o no?

Anna Griera: encara estem en fase proves, és a dir, no llegir-te el manual i anar mirant com va... :-)

murga: Crec que de moment la màquina pot més que l'home. Parlem d'aquí a uns dies. Jo sóc més del anar tirant.

Adbega: hahaha sí, sí, però no crec que quan truquin soni la Macarena. Vaja, que t'ho puc assegurar 100%.

garbi24: què hi farem. Haurè d'utilitzar les meves arts de poma no mossegada!

Clidice: hahaha la poma mossegada les torna boges!

Tu, jo i l'Otis: ostres, ho ha fet movistar? A nosaltres ens ha costat un munt trobar-lo per movistar. De fet, per pesats i per mig conèixer a l'home de la botiga de sempre anar allà l'hem pogut aconseguir. I és el 4S 16Gb. Vaja, el que es diu un completo!

Ummm... crec que hauries de buscar la coreografia de "Que la detengan que es una mentirosa", que crec que en tenia. Ja ens gravaràs un vídeo demostració!

Uff!! No ho sé, perquè jo em segueixo negant a tenir internet al mòbil. Si de cas, experimenta i fas un post :-)

noVa Noa: I tu quina coreografia vas interpretar?

pons007 ha dit...

suposo que fins que no tingui un iPhone no podrè guadir d'aquesta sensació única

XeXu ha dit...

Lamentable. El noi i la noia acaben de donar per acabada la relació. A partir d'ara, ella només li farà cas al nou aparell. És una pena que tantes històries d'amor acabin per aquest motiu. Exagerat? Sí, igual que el teu escrit. No és per tant.

Joan ha dit...

Si li haguessin regalat, encara. Però posant sobre la taula els boniatus no veig a què ve tanta alegria. No acabo d'entendre les sectes a preu d'or, ho sento.

La Macarena! Per favooooorrrrr.

Yáiza ha dit...

Hahahaha! Doncs a mi m'ha fet molta gràcia, d'acord?! =P La meva lluita particular per l'iPhone no va tenir lloc a una botiga de mòbils, si no entre les quatre parets de casa meva... convèncer mons pares no va ser cosa fàcil!!! Hehehe!

Per cert, se t'acumulen els comentaris per contestar, eh! Els de l'altre post, vull dir! ;) (I que t'ho digui jo... que fa dies i dies que tinc el bloc en estat d'abandonament i ruïnes... quina barra que tinc!)

Jordi ha dit...

pons007: no, no podràs aturar el transit de Barcelona! Ho sento company!

XeXu: Que no és per tant? Si sapiguessis la d'hores al telèfon que hem estat parlant amb els de movistar, la de botigues que hem visitat per si teníen iphones, la d'hores que hem caminat (bé, a mi això ja m'agrada)... la macarena no fa justícia!

Joan: Fes una prova: entra a qualsevol botiga movistar i intenta comprar un iphone. Et diran que estan esgotats. Portem així més de dos setmanes. Amb això i lluitant amb movistar perquè enviessin només un missatge amb un número de bonus per fer el canvi.

Això de la Macarena no m'ho tinguis en compte... :-) Era per donar a la història un toc més esperpèntic.

Jordi ha dit...

Yáiza, o sigui que també ets del club de iphone, no? Si és que els fills als pares els traiem el que volem. Sabem com fer-ho!

Ho tinc pendent, ho sé.

Barcelona m'enamora ha dit...

Ohh, benvingut al nou fillet!!!! A mi m'agrada la càmara que té...encara que jo sóc de blackberry que em va millor per escriure ràpid amb totes les lletres! ;)

Jordi ha dit...

Barcelona m'enamora, la veritat és que fa mooolt bones fotos i d'una gran qualitat.

També sóc de teclat més que de pantalla tàctil. Vas molt més ràpid.

alba ha dit...

Abans que res, la noia és incapaç de ballar la macarena, més que res perquè no té ni idea de com es fa!!!
I quan et sembla que ha acabat la llarga travessia pel desert, has aconseguit el teu objectiu iphone, mires de motivar-te una mica més pensant que vas començar a lluitar per un iphone 4 i has aconseguit un iphone 4s... llavors resulta que aquests ineptes de merda de movistar t'han activat una tarifa que és moooolt més cara que la que tu has demanat i en aquest precís moment começa la travessia d'aconseguir que et desactivin això i de posar una reclamació perquè et tornin el que t'han pagat de més.... em comencen a defallir les forces

Jordi ha dit...

No, la noia no ha de defallir! Quan aconsegueixis el canvi de tarifa, canvio cançó de la Macarena per la mítica de l'Elèctrica d'Arma de "La presó del Rei de França". Si et sembla, és clar!

El porquet ha dit...

Tot això per poder enviar uns whatsapps? Caram, caram... ja entenc que enviar SMS al maleït cost de 15 cèntims, a dia d'avui fa molta ràbia, però tant com per ballar la Macarena? (que consti que col·lapsar el trànsit de la ciutat em sembla prou justificat!)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

No, el tema està en mans d'Orange, i l'estan fent esperar una mica pq es veu que hi ha poca disponibilitat.

La cançó... és per seguir el to, o és que realment diuen mentides? Ara m'has fet preocupar...