dijous, 24 de novembre de 2011

Primers de grup.

D'entrada es preveia un partit apassionant. El Milan sempre és el Milan. Estava en joc la primera plaça, ja que els dos equips ja tenien la classificació a la butxaca. Malgrat que el Barça ja li valia l'empat, la victòria era un resultat molt satisfactori per deixar la feina feta i convertir el darrer partit de la lligueta al Camp Nou en un pur tràmit. I així ha estat. Perquè a aquest Barça que porta vint-i-set partits seguits sense perdre, no li val l'empat. No es conformen. I més quan es tracta d'un partit tant especial, d'aquells que porten dedicatòria i nom: el de Tito Vilanova. Se li havia de brindar la victòria per donar-li ànims després de l'operació que el té apartat de les banquetes.

I per qui creu o diu que la primera fase de la Champions és avorrida, que sàpiga que en ocasions es veuen bon partits de futbol. Quina gran primera part. Quant de futbol total encabit en quaranta-cinc minuts. Atac per part d'uns. Atac per part d'uns altres. Partit obert. Descontrolat. Sense treva. Ocasions a dojo. Gols. Penals repetits i transformats (Messi). Gols en pròpia porta (Van Bommel, aquell jugador que mai toca la pilota, sinó que sempre fa falta). Gol d'Zlatan (revenja complida). Un Barça vestit de verd i un Valdés vestit de blaugrana (el món al revés). Un sistema tres-quatre-tres amb Abidal, Puyol i Mascherano. Mascherano? Un moment, es mereix un punt i apart:

Inici del punt i apart => Mascherano, què es pot dir d'aquest fantàstic jugador? Ja no regular, regularíssim. Certament digne d'anàlisi. No li recordo un partit dolent. Malgrat no ser central, actualment és el millor jugant en aquesta posició. El nivell de forma en el que es troba (des de ja fa molts partits) és extraordinari. Partit rere partit ratlla la perfecció. <= Fi del punt i apart

A la segona part, més gols. Potser no tant de futbol vistós, però emoció fins al final. Amb un Milan que ha aconseguit empatar novament el partit a dos, però que Xavi, magistral durant tot el partit, ha fet pujar el tercer gol del Barça al marcador. Gol que ha servit perquè el Barça acabés amb la imbatibilitat del Milan a casa i per portar els tres punts cap a Barcelona. Avui, de nou, podem cridar: Visca el futbol!

10 comentaris:

Miss Yuste ha dit...

He vist aquest partit! :)

Per fi, allò que la gran majoria anomena "carrera" (jo ho anomene purgatori), m'ha donat una micona de temps per mi i he pogut veure el partit com si res.

Estic contenta amb el resultat! Ha estat un gran partit!


Una abraçada.

Assumpta ha dit...

Ahir, un nen meu de catequesi va fer aquest pronòstic:

- Que guanyaria el Barça 1-3 amb un gol del Milan en pròpia meta i un d'en Xavi...

Eeeei, no està mal, oi? No la va encertar de ple, però em va fer molta gràcia veure la seva capacitat d'aproximació :-))

(Clar que va dir que el d'en Xavi seria de falta directa, i no va encertar qui seria l'italià que marcaria en pròpia porta, però això ja hauria estat una mica com... "a vegades veig nens amb poders...) :-DD

Joan ha dit...

Tenim equip per estona, i tot just agafant la forma física. Ja tinc ganes de jugar amb els innombrables i cosir-los la cremallera.

garbi24 ha dit...

Convertir l'últim partit de la lligueta en un partit de costellada és un gran que i donarem l'oportunitat de treure la pols a alguns jugadors que s'hi deixaran l'ànima per tenir un lloc a l'equip.

Assumpta ha dit...

Hahahaha JOAN!! Molt bo! "Ja tinc ganes de jugar amb els innombrables i cosir-los la cremallera." :-))

Jordi ha dit...

Miss Yuste: ostres, doncs celebro que desconectis del purgatori per veure un partit del Barça. A més, ahir vas enganxar un molt bon partit!

Assumpta: aquest nen de cataquessi té connexió directe amb Déu?? Sinó no m'ho explico. hahaha De vegades, de vegades! Li has preguntat pel partit del Bernebéu del dia deu a les deu?

Joan: I amb baixes important eh! Alves, Piqué i Iniesta ni hi eren. Ja tinc ganes de derbi sí. Però el Madrid fa una mica de por, no? Jo és que sóc dels culés patidors...

garbi24: vols dir que tornarà a jugar el Pinto i tornarà a fer allò del xiulet?? :-)

Assumpta ha dit...

El nen és molt bon nen, molt... molt intel·ligent i simpatiquíssim... ara bé, si aquestes inspiracions li arriben per via divina, no ho sé ;-)

És el que està just al meu davant en aquesta històrica foto :-)

Ja li preguntaré això del partit del dia deu a les deu :-))

XeXu ha dit...

Ostres, aquest me'l vaig perdre, no tinc perdó, ja ho sé. Però he llegit sobre el tema i he vist els gols. Deixa'm destacar l'únic golejador de la nit que no menciones, Prince Boateng va fotre un golàs d'escàndol. És un tapat, però és molt bo aquest tio. Un jugador que no té caràcter Barça, és clar, però no se li pot negar la qualitat.

Lamento no poder comentar les peculiaritats del partit, però no em cal haver-lo vist per saber que Mascherano és la bomba, i tampoc, com ja hem comentat aquí algun cop, que Xavi no s'arronsa mai als partits importants, i em sembla que ahir va ser una nova prova d'això. A l'Sport li posaven un 10, i encara que són una mica hooligans, el 10 no el regalen perquè sí. Em cau una llàgrima cada cop que penso que aquest jugador es retirarà un dia d'aquests.

A veure, qui ens toca a la primera eliminatòria? Que vagin passant.

Assumpta ha dit...

Acabo de tenir una idea que dic aquí en exclusiva primícia:

EL PROPER 25 DE GENER ÉS L'ANIVERSARI DEL GRAN XAVI HERNÁNDEZ I CREUS...

Sabeu que moltes vegades la catosfera fa homenatges (en els quals jo mateixa he participat moltes vegades) a escriptors i escriptores en llengua catalana.

I si tots els culés ens preparéssim per fer-li un post dedicat precisament aquest dia?

DIA D'HOMENATGE DE LA CATOSFERA AL GRAN XAVI!!

Sí... dilluns mateix ho proposaré al meu blog!! A veure si s'hi apunta molta gent! :-))

Ferran ha dit...

Hahaha!!! Perdó, el comentaro del Joan m'ha fet molta gràcia: cosir la cremallera als innombrables :)))