diumenge, 6 de novembre de 2011

Visca el futbol!

A mi doneu-me partits com els d’avui a la Catedral. Encara m’estic eixugant la baba que se’m cau del que he xalat amb aquest espectacle que ens han ofert lleons i culés. És cert que el resultat no és bo (de pas diré que és injust), no ens enganyem. El Madrid se’n va a tres punts, però també haurà de visitar San Mamés, així que tots tranquils. Tornant al partit... bé, al SUPERPARTIT amb paraules majúscules si em permeteu, hem tornat a reviure aquells enfrontaments de fa anys, quan jo era un marrec, amb tots els ingredients possibles per fer-lo encara més gran: camp històric, pluja a bots i barrals, ambientàs fantàstic a la graderia i dos grans onzes al terreny de joc que, dit sigui de pas, de tanta aigua que ha hagut d’aguantar, la pilota corria de valent, però cap al final del partit quedava frenada per algun toll.

El Barça mai ha perdut la cara al partit, ans al contrari. Sempre s’ha avançat l’Athlètic però sempre han igualat els blaugranes, amb orgull, amb amor propi, força, punt honor, lluita i sort, perquè en aquests tipus de partits on el camp presenta aquestes característiques, en fa falta una mica. Ha estat més del costat dels bascos, és cert, però també ens ha afavorit en el segon gol. I el que més m’agrada és que els homes d’en Pep mai han renunciat a jugar a futbol, a tocar, a arribar fins la porteria com sempre ho fa. Més no els podem demanar. Han atacat, per després atacar i per, finalment, tornar a atacar. Amb el marcador en contra i al minut noranta-u, seguien lluitant i per això han aconseguit igualar el partit (Messi novament) i hem pogut celebrar el gol com si ens donés la cinquena Champions (encara em fa una mica de mal el coll). Ah! I quedant un minut i mig de temps afegit han seguit anant a buscar el gol de la victòria. Més no podem demanar, sincerament. No és aquest el Barça que volem?

Per acabar, només demanar-vos que us alceu d’allà on estigueu asseguts i crideu un visca ben fort per aquest tipus de futbol. Tant de bo el poguéssim gaudir cada cap de setmana.

9 comentaris:

kika ha dit...

si, si, si! :-)

Assumpta ha dit...

Sí, en Josep Lluís també s'ho mira com tu, ell diu "tres punts és un partit" i està content perquè al final s'ha aconseguit l'empat...

En canvi, jo m'he quedat una mica xafada... no sé...

Però si tant en Josep Lluís com tu ho dieu, jo us faré cas, eh? :-)

Saps què passa? És que nosaltres no el podem veure per la tele i l'hem hagut d'escoltar per la ràdio. Potser si l'hagués pogut veure també me m'hauria adonat del bon joc i tot això que dius... potser és això...

XeXu ha dit...

Discrepo portament i clara. Un partit on la pilota queda clavada en un toll i els jugadors cometen errors perquè no veuen res, no s'hauria de jugar. Perdona, però ha estat una merda amb les cinc lletres de la paraula.

Una altra cosa és l'esforç, que això no es pot negar, i que l'Athletic ha estat a l'alçada. Però sense pluja, els en queien quatre a la primera part, i a dormir. I mira que ho han fet bé, però quan la pluja decideix el resultat, i saps que és així, a que cony juguem? Si vols veure aigua al camp, mira waterpolo, home.

Ho sento però estic negatiu. No pel Barça, per mi mateix, però això em fa pensar que avui no hem guanyat un punt, n'hem perdut dos per culpa d'una cosa que molestava. Que l'Athletic és un bon equip per quedar 6è a la lliga, i que Bielsa fa una bona feina. Però no és rival. Millor que la majoria que ens trobem, sí. Però no per acabar així el partit.

Per trobar alguna cosa positiva, m'agrada Alexis i magnífic gol de Cesc, molt maco.

Ferran ha dit...

Acabo de parlar amb mon pare i m'ha vingut a dir el mateix que tu, Jordi: que ha estat un bon partit i que el resultat, sense ser bo, tampoc no és dolent.

Bona setmana, catalans!

zel ha dit...

Jo em decanto pel Xexu i l'Assumpta i tinc un cabreig al cos que no l'aguanto, això m'ha fet marxar super emprenyada, i a sobre un gol en pròpia!

Yáiza ha dit...

Jo sostinc que aquests bascos estan acostumats a jugar faci el temps que faci... És un altre esperit. I clar, a ells, quatre gotetes de pluja no els afectaven, no?? ;) Els jugadors del Barça són més finolis, què hi farem! =P

garbi24 ha dit...

aixo es el futbol.......a tots agradaria jugar amb la gespa al gust i amb la humitat desitjada. Pero nomes en partits aixi es veu futbol i jugasdors en estat pur

El porquet ha dit...

Ai, avui poca cosa puc dir.... vaig gaudir del partit a mitges i només per la ràdio, com "antes". Així que massa no puc opinar.

Molt bon joc però el Mandril se'ns està escapant, eh? Oooooh, mal barcelonista, tribunero!!!! ;p

Anna Griera ha dit...

No vaig veure el partit, però després d'aquesta crònica tinc la sensació d'haver-lo vist! i si els homes de Pep ho van donar tot, jo només puc aixecar-me i dir; visca! xD
Prometo veure el proper partit del barça, perquè estic perdent molt el ritme, i no pot ser. :)