dilluns, 14 de novembre de 2011

Llibrecidi.

Ho sento, no puc parar de pensar en el llibrecidi que vaig cometre fa uns dies… La veritat és que només ho he fet dues vegades més. Els llibres en qüestió van ser:


- “No digas que fue un sueño” de Terenci Moix. Vaig deixar el llibre a les dotze o tretze pàgines. Per Déu, quin llenguatge tant complicat i tant recargolat.


- “Vida i destí” de Vassili Grossman. Era de la biblioteca i quan estava per la meitat més o menys no el vaig poder renovar perquè algú el tenia reservat. Entre nosaltres: no em va saber greu i no el vaig tornar a agafar. Quin embolic de noms en rus i quin embolic de tot. No sabia per on navegava. Paraula!



Ara em sento malament. Sóc dels que penso que quan comences una cosa l’has d’acabar. Per tant, amb els llibres també m’agrada fer el mateix. Em poso en el lloc de l’autor, que ha fet un llibre perquè la gent el gaudeixi, amb tota la il·lusió, deixant-se hores i hores davant de l’ordinador, perquè arribi algú i plaf! a la meitat del llibre es doni per vençut i el deixi. Per tant, em pregunto: és moralment correcte deixar una novel•la a mitges?



Vosaltres ho heu fet moltes vegades això? Com us heu sentit? No heu tingut remordiments? Va, expliqueu-me, expliqueu-me...

25 comentaris:

XeXu ha dit...

No ens pot agradar a tots el mateix, el que per nosaltres és avorridíssim, per un altre pot ser una obra mestra. Jo no deixo mai llibres a mitges, mai. Però per això hi ha una selecció prèvia de la lectura. Si no n'estic convençut, no començo un llibre de 600 pàgines. Si té aquesta llargada o més, m'ha d'interessar de debò, tenir garanties de que m'agradarà. Si després no és així, mala sort. Però he acabat autèntiques merdes per no voler deixar el llibre. Al Llibres i punt i podries trobar algun exemple. Acabes amb mala llet, però és la meva manera de fer. Per això et recomano que si un llibre no et convenç, el deixis sense remordiments, que et quedaràs més a gust que si et forces a acabar-lo. De llibres n'hi ha molts, i de molt bons. Per què perdre el temps? No siguis com jo, home. Sí, ja sé que llegeixes mentre camines pel carrer, com jo, però no cal que m'ho copiïs tot!

kika ha dit...

sí, sí, i és millor això que la tortura continuada! :-)

garbi24 ha dit...

jo també n'he deixa't a mitges.....i no tinc remordiments, si l'he pagat jo en sóc l'amo i en puc fer el que vulgui. El fet de que ells llibres siguin veritables joies de vegades no vol dir que tinguem un deure amb ells. Més aviat son ells, o el seu autor, qui té un deure amb nosaltres.

Alba ha dit...

pocs n'he deixat, però n'hi ha que se'm fan interminables... Si un llibre m'agrada no el llegeixo, el devoro, i amb una setmana o menys (depen del gruixut que sigui) ja el tinc enllestit. Però si se'm fa pesat, com que sap greu fer aquest "llibrecidi" que tu dius, me'l faig durar i durar.... i si tot i això se'm fa pessadíssim, el deixo. Sense remordiments. Perquè no es bo arrepentir-se de res en aquesta vida!

pons007 ha dit...

justament avui he decidit tornar-ho a fer, avui he abandonat un llibre quan en portava poc més de 100 pàgines (una mica més d'una cinquena part) per saber de quin llibre es tracta hauràs de visitar el meu bloc algun dia entre avui i final d'any ^^

Assumpta ha dit...

Hehehe no pateixis, home, no li direm res a l'autor, de veritat :-DD

Jo en deixo poquíssims a mitges (més que res perquè penso que els dies emprats en aquella lectura resultarien dies perduts quan faig la llista de "Llibres llegits" a fi d'any: La culpa d'això és d'en XeXu) puc acabar autèntics rotllos per poder posar aquell llibre a la llista... (com un que tinc ara entre mans, que no és que sigui dolent, és que és taaan fluixet... que avui mateix que n'he començat un altre per anar alternant)

Sí, sí, és una tonteria, ho reconec... però ho faig, sempre miro d'acabar-los :-)

Ara bé, una cosa és que sigui un "rotllo" i una altre cosa és que el llibre no m'agradi perquè faci patir (per exemple), no suporto que un llibre sigui angoixant, recargolat... Llavors sí, no em fa res deixar-lo. L'abandono i em quedo tan feliç ;-)

De totes formes això passa poques vegades perquè normalment els llibres que llegeixo ja els trio molt i si tinc dubtes sobre algun, ja no el llegeixo, o primer pregunto a gent que em conegui bé.

Un que vaig deixar sense cap pena: Kafka a la platja, de Murakami. El vaig deixar dues vegades. A la primera vaig pensar "va, Assumpta, no siguis exagerada, que tothom diu que és bo", el vaig tornar a agafar i res... fora. I havia llegit bastant més de la meitat :-)

Maurici Capdet Mateu ha dit...

Ho he fet, poc, però ho confesso, ho he fet. I si les primeres vegades tenia algun sentiment de culpabilitat, després tot això va canviar: l'autor m'hauria d'estar agraït d'haver-li llegit ni que fos una pàgina del seu llibre!!!

Au, salut, i, si entres al meu blog, no et quedis a mitges, eh?

MBosch ha dit...

Jo tampoc sóc de deixar llibres sense acabar però quan ho faig no m'ho prenc com un llibrecidi ni em fa sentir malament. Aquest any només n'he deixat un. Portava unes dues-centes pàgines sense entendre res de res i vaig dir prou. El llibre es deia La chica mecánica i no pillava res de res de tan raro que era. És el que té la ciència ficció...

Contestant la primera pregunta no crec que sigui moralment incorrecte deixar un llibre a mitges. Quan una cosa no t'agrada i no estàs obligat a fer-la no tens perquè fer-la... Vamos, dic jo.

Josep Lluís ha dit...

Jo ho feia més abans que ara. Si un llibre, no m'agradava o no era el que esperava, el deixava i llestos. Ara no tant, però tampoc crec que tingui un mèrit especial acabar de llegir un llibre si no t'agrada. Més aviat és un acte de masoquisme. Per exemple, jo em vaig empassar Vida i Destino del Grossmann i vaig patir molt. O sigui que tu vas fer sàviament.

Yáiza ha dit...

Hola!! Doncs jo vinc a confessar-me. En els últims quatre anys i escaig (des que estic a la universitat, vaja) em penso que la llista de llibres acabats i la llista de llibres deixats a mitges,.... són perillosament semblants!! Sí, sí, he deixat molts llibres, no me n'estic. El que passa és que no ho decideixo en plan "fins aquí hem arribat, el deixo i en començo un altre", sinó que cada cop vaig llegint meeenys, meeeenys, meeenys... fins que me n'oblido, i temps després apareix un altre llibre que em fa gràcia i el començo.

Abans que passés aquest terrible fet de posar un peu a la Facultat de Medicina, llegia moltíssim, sempre tenia un llibre entre les mans, sempre. És el que intento recuperar ara... vaig fent, però per exemple, ara llegeixo Moccia en francès i m'està costant, vaig a empentes i rodolons. Però ja passo de la meitat. L'acabaré? Jo crec que sí!

Ah, he d'afegir que si crec que deixava lectures a mitges és perquè... llegia els llibres que em recomanava ma mare. No sé si és que tenim gustos diferents, o si és que no m'estimula el fet que me'ls recomani ella. Però ara em deixo aconsellar per altra gent i molt millor!! ;)

Joan ha dit...

Jo també m'he empassat unes quantes carallotades per tal de no abandonar. Sempre penso que en treuré quelcom de profit, ni que sia saber con NO s'ha d'escriure, però després em pregunto si cal fustigar-se així.

Gemma Sara ha dit...

A mi em passa una mica com a la Yáiza, que els vaig deixant i un dia me n'adono que els he deixat, i em passa sovint, massa sovint, potser. De vegades també en recupero algun i tot, no es pot dir mai no tornaré a llegir aquest llibre :-).

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jo diria que tots ho hem fet algun cop...
Em dolen especialment El pèndol de Focault de l'Umberto Eco, El Jinete Polaco del Muñoz Molina i El club Dante de Mathew Pearl. Encara són per aquí a prop i potser algun dia faré un segon intent. En el cas del Pèndol, serà tercer intent...

El Perfum també em va costar moltíssim però al final el vaig acabar.

Anna Griera ha dit...

Jo tinc el mateix dilema, perquè tampoc m'agrada deixar llibres a mitges, però considero que és una tonteria llegir a disgust. Així que, molt al meu pesar, cada vegada tinc menys manies a l'hora de deixar un llibre a mitges. I el que porcuro fer és que m'aconsellin bé. Perquè abans anava a la biblioteca i n'agafa un per intuïció. Tot i que així he descobert grans llibres, en el tant per cernt més alt dels casos no funciona. xD és més reconamable informar-se bé. Però jo he de confessar que vaig deixar a mitges el llibres dels buendía, de machado. És un gran clàssic de la literatua però em perdia amb tants buendías. Però crec que algun dia el reprendré... hi ha un moment per cada llibre! :)

Miss Yuste ha dit...

És moral no saber enganxar el lector sinó matar-lo d'avorriment o confondre'l encara més? Si la resposta és que NO, em semblarà que deixar un llibre a mitges no és cap pecat.

Pel moment, només he comés un llibrecidi. I no serà per falta d'intents (en concret, 4) però era impossible. Em sembla que t'entenc, amb la mania d'acabar-ho tot igualment.

Una abraçada.

Adbega ha dit...

Home jo trobo que hi tens tot el dret a deixar una novel·la a mitges... i una pel·lícula, i una obra de teatre; de vegades no cal empassar-se un rollo si no ve de gust!

També et diré que les perspectives canvien i que el que avui no t'ha agradat potser d'aquí uns anys serà genial... tot i que "No digas que fue un sueño" a mi també se'm va fer insuportable!

Barcelona m'enamora ha dit...

Jo els que no m'acaben d'enganxar els hi vaig donant oportunitats i si arriba un punt que ja no puc amb la meva ànima plego veles...que hi ha molts llibres que segur que puc disfrutar molt esperant-me.

El que té el rècord d'abandonament més ràpid és La Regenta, no podia, soporífer és dir poc!

Assumpta ha dit...

Oh, quina gràcia Pilarina!! El meu marit considera La Regenta una obra d'art i l'ha llegit -com a mínim- tres vegades!! :-))

Jordi ha dit...

XeXu: ostres, però hi ha llibres que et llegeixes la contraportada i t'agrada i resulta que després, caca de la vaca!

Això és el que penso també: no puc perdre el temps en llibres que no m'agraden, ja que n'hi ha un munt per llegir.

Quina barra!! Si segur que has estat tu el que es va copiar de mi!

Kika: gràcies pel consell!

garbi24: llavors, no ets l'amo, ets el puto amo! :-)

Alba: quan un llibre dura, i dura, i dura, malament. Unes quantes vegades m'ha passat això!

pons007: Bé, doncs anirem passant!

Assumpta: Eh, jo penso posar el llibre a la llista, però com a inacabat. També ha de comptar, no? Encara que sigui la meitat!

Kafka a la platja el vas deixar? Ostres, doncs a mi em va encantar!

Maurici Capdet Mateu: Suposo que sí, no, que pagues per poder triar, no?

MBosch: Aquests són els pitjors llibres, els que no entens res de res. Són insoportables. Penses: ostres, llegeixo massa ràpid, no estic concentrat?

Josep Lluis: un acte de massoquisme! hahaha molt bo! Gràcies, vaig fer bé, doncs! És que era un autèntic rotllàs! I no pillava res!

Jordi ha dit...

Yáiza: Benviguda germana! Ostres, això és greu eh! Dius que abans t'agradava llegir, doncs això vol dir que deus uanar molt cansada i això et treu les ganes. O m'equivoco?

Doncs mira, ma mare m'ha recomanat molts llibres i m'han agradat molt. Ja us posaré en contacte a les dos: ma mare i tu...

Com a penitència llegeix tres vegades "Kafka a la platja" i li expliques a l'Assumpta via post! :-)

Joan: massoquisme, com ha dit el Josep Lluis!

Gemma Sara: manca de temps, potser? Cansament?

Tu, jo i l'Otis: El pèndol de Focault l'he llegit i se'm va fer una miqueta pesat.

El club Dante també l'he llegit (i l'he acabat). Tampoc vaig trobar que fos res de l'altre món.

Anna Griera: Ara amb això de l'eBook fa temps que no vaig a la biblioteca, però també funcionava una mica com tu, per intuïció. Anava mirant els títols i les contraportades i si em feia el pes me l'emportava.

Miss Yuste: ostres, saps que faries bé d'advocada??

Puc preguntar-te quin llibre és?

Adbega: De pel·lícules et confesaré que les deixo gairebé totes a mitges ja que m'adormo sempre. :-)

Barcelona m'enamora: uff, La regenta crec que no podria ni agafar-lo entre les mans...

Assumpta: el Josep Lluis s'ha guanyat l'admiració de tota la catosfera, segur!

Assumpta ha dit...

Ooooh, quina idea tan GENIAL, posar els llibres inacabats també a la llista, aclareixes "inacabat", però no es perden les fulles llegides ni els dies emprats!! :-DD

Assumpta ha dit...

Ai, ja li diré a en JOSEP LLUÍS que es passi a llegir aquest comentari hehehe... La Regenta és un dels seus llibres preferits! ;-))

Barcelona m'enamora ha dit...

Assumpta....doncs es portaria bé amb la meva mare, que va ser ella "la culpable" que m'hi posés. Em va dir que no es pot anar pel món sense haver llegit La Regenta. I mira, jo hi vaig, i tan contenta! És que el recordo tan i tan pesat...Diga-li al Josep Lluís que no m'ho tingui en compte. ;)))

Assumpta ha dit...

I per què no ho tornes a provar, PILARINA? Tu agafa'l i mentalitzat que és un llibre molt bo, molt bo, que te l'ha recomanat una persona que coneix molt bé els teus gustos i que sap que, finalment, t'enganxarà... a veure si funciona ;-))

Dius que el vas deixar molt ràpid, potser justament a la pàgina següent començava la part més interessant de la trama :-)

El porquet ha dit...

Crec que ja t'ho vaig comentar en l'anterior post... crec...

Jo al principi era incapaç de deixar un llibre a la meitat. No podia, em superava. Fins que un dia xerrant del tema algú em va dir que hi ha moltíssims llibres per a ser gaudits i la vida no és tan llarga, així que millor centrar-te en aquells llibres que et fan fruir i deixar de banda els que no. Aquests ja trobaran algú altre que els valori.

Cap remordiment. Des de llavors ho he fet algunes ocacions, tampoc tantes... però he de dir que em trec un gran pes de sobre quan decideixo defenestrar un llibre insofrible.

Res! A gaudir llegint! I si un no fa el pes, te n'esperen més i millors!