You make me happy.

Sisplau, doneu-li al play al vídeo que trobareu a continuació per escoltar la cançó mentre aneu llegint el post (si en teniu ganes, és clar):



Sí, estic feliç. Es nota? Avui fa sol, entra llum per les finestres de casa, estic connectat a internet amb el portàtil sobre els meus genolls mentre estic assegut al sofà amb les cames a sobre una tauleta de fusta. És dissabte, avui marxem fora perquè demà serem a Alpens fent una cursa. Què més es pot demanar per obtenir una felicitat encara més complerta? Ser de Movistar. Sí, m’agrada ser de Movistar, tenir telèfon fix més ADSL a casa (amb la possibilitat de tenir Imagenio, oju!). Disposar de telèfon mòvil les 24 hores del dia amb una de les millors teleoperadores mundials que ofereixen aquest servei. És meravellós. Fantàstic. Màgic. Genial. Fabulós. Ai, perdó, ho hauria hagut de posar amb signes d’admiració perquè tu, oh lector pacient, poguessis copsar encara més la meva infinita felicitat.

I una merda així de grossa! (he obert els braços fins que no m’ha donat per mes, tret que em volgués dislocar ambdues espatlles). Amb perdó, eh! Sempre amb perdó i des de el carinyu! Porto una hora penjat al telèfon escoltant aquesta merda de cançó per tal de parlar amb el departament de reclamacions de Movistar. Bé, de fet porto des d’ahir a la tarda i a la nit fins que vaig decidir anar a dormir perquè la meva salut perillava. Avui de moment hem avançat. Només port una hora escoltant la musiqueta. Ahir era més desesperant perquè directament, gràcies per fer-me sentir una autèntica merda i que com a client no valc absolutament res, et penjaven perquè “todos nuestros operadores estan ocupados” i una gravació et recomanava molt amablement que tornessis a provar en uns minuts. I passats uns minuts et tornaven a penjar i la mateixa veu gravada et recomanava molt amablement que tornessis a provar en uns minuts. I passats uns minuts et tornaven a penjar i la mateixa veu gravada et recomanava molt amablement que tornessis a provar en uns minuts. I passats uns minuts... bé, no segueixo, no?

Avui, si més no, des de que els he trucat a les 7:50h del matí em tenen amb la musiqueta posada i apa, espera que esperaràs. Ah! Però a mi no em desesperaran, perquè mira, vés per on, estic aprofitant per escriure un post. Ah! No podreu amb mi, covards! No sabeu amb qui us esteu enfrontant! Sóc el justicier dels iogurts! (bé, encara no perquè m’ho estic pensant i avaluant-ne els pros i els contres).