dilluns, 2 d’abril del 2012

Els (36) 5 sentits.

Diuen que hom posseeix cinc sentits. Ni quatre ni sis. Cinc. Doncs quan avui l ‘he tingut entre les mans he decidit aplicar-los al cent per cent. No en va, tenia unes ganes enormes de veure’l, tocar-lo, olorar-lo, tastar-lo i escoltar-lo. Així doncs, aquí va la meva valoració cincsentitiana (paraula nova que m’acabo d’inventar):

Vista. Fantàstica. El color groc de la lluna és cridaner i el dibuix molt encertat. L’escala li dona una profunditat excepcional i la lluna, ah!, que dir de la lluna. És d’aquelles rodones que un somia poder despenjar del cel per apropar-la a la persona que estima.

Tacte. Ai, no puc parar de tocar-lo. El tinc aquí a la vora, assentat al sofà amb mi. No me’n separo ni un moment i, cada miqueta de res, llisco les mans per sobre l’entapissat i el torno a tocar.

Olfacte. Bé, olora molt bé. A nou. Sabeu com quan un es compra un cotxe que fa aquella olor a... nou. Doncs això!

Gust. He comés la imprudència de passar la llengua per les pàgines i fer-m’hi un tall. Estic bé, no patiu, però és que... quina culpa tinc jo si el gust forma part dels cinc sentits?

Oïda. De moment no diu res. L’he estat escoltant durant una bona estona, però està mut. Ara, quan l’obri, segur que començaré a escoltar un munt d’històries increïbles fetes, trenades i pensades des del fons del cor i que em faran passar una estona màgica.

Que de què parlo? Encara voleu més pistes? Va, home, va...

17 comentaris:

Sergi ha dit...

Demà jo hauria pogut fer aquest post, perquè també el tindré a les mans. Però com que l'has fet tu, doncs ja no m'hi esforço, et comento i llestos. Què bé tenir-lo, eh? Si em tallo la llengua demà torno per dir-t'ho.

Anònim ha dit...

Ja tinc ganes de veure’l

Mama

kweilan ha dit...

A mi encara no m'ha arribat. Felicitats pel nostre primer llibre!!!

Jordi ha dit...

XeXu: No t'hauràs tornat un gandul, no? Okis, torna i m'ho comentes. Per cert, m'han dit que no et deixaràs veure el dia de la presentació. Covard, dona la cara!

Mama: el tinc aquí. Quan ens veiem te'l dono!

kweilan: Allò bo es fa esperar, diuen! hehehehe Igualment, moltes felicitats!

Lluïsa ha dit...

On signes, per Sant Jordi?

Garbí24 ha dit...

de mica en mica va arribant a les llars.......jo haure d'esperar a la presentació.....ès el que té ser de províncies.

Jordi ha dit...

Lluïsa: a domicili!!!

joan gasull: ostres, doncs fins el dia 21, res de res, no? L'espera se't farà un xic llarga...

Nuesa Literària ha dit...

A veure si me les empesco per obtenir-lo! Això de comprar per internet sempre m'ha fet mandra; però ho farem, perquè hi tinc un fillet a dins!

Jordi ha dit...

Jeremias Soler, em sembla que mitja catosfera hi té un fillet a dintre. És un llibre de tots!

Yáiza ha dit...

Sí que és bonic, sí!!! Cuida'l molt, que és la primera criatura! ;)

Jordi ha dit...

Yáiza, dorm entre cotons!

Gemma Sara ha dit...

I hi ha el sisè sentit, aquell que et diu que el llibre ha de ser bo bo! Felicitats!

Jordi ha dit...

Gemma Sara, tens raó, aquest me l'havia deixat. Molt bo!

Sergi ha dit...

La meva cara no es diu així perquè sí, es diu així perquè és 'cara' de veure. No, no em veuràs el pèl, ja sé que te'n mors de ganes, però no serà. Què hi farem. No ploris, eh?

Jordi ha dit...

XeXu, ho sabré aguantar com un home fet i dret. Estic pensant que no tinguis una retirada a la lluna del llibre...

Sergi ha dit...

Dooooncs, per més que la miro, no m'hi acabo de trobar semblança. Tinc més cabell, els ulls marrons, la boca no tan grossa i tampoc tinc icterícia. Així que em temo que no...

Jordi ha dit...

Llàstima...