dijous, 8 de maig del 2008

Defunció esportiva... amb permissivitat arbitral.

Quin bluf de derbi!! Quina poca emoció!! No menteixo si us dic que és el primer clàssic que veig sense tenir aquell pessigolleig a la panxa ni els nervis previs del començament del partit. Això de jugar-lo quan tot el peix ja està venut hauria d’estar prohibit. És un insult al futbol, i després passa el que passa. Quan vaig mirar el calendari al començament de temporada i vaig veure que el Madrid - Barça es disputava a falta de tres jornades pel final, vaig pensar que segurament seria un dels partits més emocionants i transcendentals dels últims enfrontaments entre aquests dos equips. Més que res, perquè normalment a tres jornades pel final els dos equips encara arriben amb opcions, encara que sigui remotes, per d’alçar la copa. Bé, aquesta vegada no ha estat així, i el que més em fastigueja és que el Madrid ha allargat la festa que va començar el diumenge al camp de l’Ossassuna quan es va proclamar matemàticament campió de Lliga beneficiant-se d’un Barça en hores molt baixes.

Vam assistir a la defunció esportiva d’un equip de futbol (el Barça per si no queda clar) que fins ara no passava de ser un malalt terminal. Finalment, ahir va acabar tot, el pacient va aclucar els ulls, es va relaxar i va respirar per última vegada i va dir adéu a una temporada, a un cicle, un projecte esportiu, un vestidor i a un entrenador que ha estat massa condescendent amb els seus jugadors. La veritat és que tant se me’n fotia ahir si el Barça guanyava, empatava o perdia, imagino que fruit de que estava tot dat i beneït i que al camp només és respirava festa per part d’uns i desídia, desordre, desconcert, falta de col·locació, de ganes... en fi, el que ha estat tota la temporada. I si a més de la meitat de jugadors que van saltar ahir al camp (més els que no hi eren com Eto’o, Deco i Ronaldinho), tant se’ls en donava el resultat, a mi no m’havia de passar el mateix?

Ahir ens en van marcar quatre, que n’haguessin pogut estar més, però és que l’àrbitre del partit, el senyor Pérez Burrull, també va contribuir-hi. És a dir, que tres dels quatre gols encaixats són per errades seves i no haurien d’haver pujat al marcador. M’explico:
- Primer gol: hi ha una falta claríssima de Guti a Márquez abans de que Raúl marqui.
- Segon gol: es marca com a conseqüència del llançament d’una falta que no va ser, i a més clarament i davant dels nassos del jutge de línia.
- Quart gol: potser és la decisió més discutible, però el penal que xiula crec que no és penal, ja que Puyol es protegeix la cara amb les mans i la pilota impacte en elles.

Sé que no és excusa, que el Barça hagués perdut igualment, ja que el Madrid va tenir ocasions per donar i per vendre i gràcies a un gran Valdés i a Xavi que va treure la pilota en una ocasió de la mateixa línia de gol. Però, calia?

Ah!! Això sí, la gana no me la treu ningú i vaig sopar, i molt a gust i molt ben acompanyat.

El partit, sabut per tots, el donava Tele5, amb J. J. Santos al cap davant. Això de veure els partits per cadenes d’aquesta índole fa que puguis aprendre frases i paraules noves com:
a) ”La pelota tropieza en Heinze” (J. J. Santos, minut 46 de partit). No sabia jo que la pilota pogués ensopegar, si de cas és el jugador que ensopega amb la pilota...
b) ”Pese a lo que está jarreando” (el comentarista de peu de camp el minut 51 de partit). Ahir plovia a bots i barrals i jarreando, feia referència a la manera de ploure. O sigui, que en català seria: estar gerrejant. Aquí queda això!!
c) ”Se la dejó un poquito larga” (J. J. Santos en un minut indeterminat de la segona part). Perdoneu la meva ignorància, però tampoc sabia que una pilota te la poguessis deixar llarga, si de cas els cabells, les ungles o les venes, com en el cas d’ahir que no sabia si tallar-me-les o deixar-me-les llargues.

EN POSITIU.
Per destacar alguna cosa, en Víctor Valdés. Va rebre quatre gols, però no va poder fer res, ja que estava venut. Va fer cinc parades que van salvar cinc gols com una casa de pagès.

EN NEGATIU.
Tot, absolutament tot. Ni a Henry el salva el gol (amb 4-0 al marcador i amb un Madrid bolcat a l’atac per aconseguir la maneta que anava demanant el públic), ni a Messi les dues oportunitats que va tenir (també amb el 4-0)... En fi, que ho veig molt negre!!

A més, el Vila-real va guanyar i la segona plaça a la Lliga està més que perduda.

LA PREGUNTA.
Algú no té clar a aquestes alçades que s’han de canviar moltes coses?

LA BROMA.
Evidentment, el company de treball madridista/espanyolista m’ha fet una visita només entrar i m’ha comentat que ahir van trucar al Manolo Escobar perquè vingués amb el carro per recollir la carretada de gols que li van marcar al Barça, però que no va poder anar-hi perquè estava de gala per Benidorm.

LA PORTADA.
La del Marca, m’ha fet molta gràcia. Amb aprofitant el tema del passadís...

2 comentaris:

Fran ha dit...

Un company madridista-espanyolista? Si l'observació és política, no dic res, però si és perquè li agrada el Madriz i l'Espanyol... dubto molt que sugui espanyolista de debò.

Jordi ha dit...

jajaja això li ho hem dit moltes vegades. Crec que té un embolic. Per què et facis una idea diu que era del Barça, però que el vam fotre fora... Més que res, crec que és anti-barcelonista.