Em quedo a casa.

Ja ho he decidit. La decisió està presa. Finalment aquest cap de setmana em quedaré a casa fent repòs per la cama i no participaré a la Marxa Romànica de Navàs. Des de que fa gairebé dues setmanes que vaig acabar la Riudoms – La Mola – Riudoms que no he fet esport i m’he dedicat a la vida contemplativa i relaxant del sofà de casa meva i a anar a treballar amb cotxe. Sembla que la cosa va a millor. Ara ja no noto gairebé molèsties i aquestes dues setmanes que tindré de més fins el proper dia vint-i-cinc d’aquest mes que es celebra la Travessa del Montseny imagino que em serviran per restablir-me del tot. Això espero!!

Qui si que participaran i segurament sota un aiguat de por seran els meus companys als qui desitjo tota la sort del món i els recordo que s’emportin capelina, impermeable o similar (aquí no incloc el paraigües perquè pot quedar una mica xic). Segons ha dit el messies de la meteorologia, el meu idolatrat Tomàs Molina, caurà un xàfec d’aquells que farà història. Jo des de la vida estil zen que porto actualment us estaré donant suport moral des de casa meva, veient com plou a bots i barrals des de la meva finestra i pensant que hauria d’estar passant fred, penúries, xàfecs i son amb vosaltres. Quina enveja que em feu!! (o no!!) Aneu amb molt de compte i sort!! I ja sabeu, a deixar el pavelló del GELS ben alt!! Ah!! I res de quedar-se a mirar aparadors, eh Txell? Que és tard i vol ploure... i mai millor dit!!