Dilluns, al fisio.

Des de que vaig acabar la darrera caminada (la Marxa del Garraf), que sentia punxades darrera el gluti dret i a l'isquiotibial. No em feu dir el punt exacte, perquè és com la loteria. Un dia em fa mal, un altre em fa punxades a una part, l'altre a un altre. És a dir, que és com una mena de rifa que depèn de com et llevis el dolor es concentra en un lloc o en un altre. Així que vaig decidir parar i no fer res fins passat Reis (encara segueixo enfadat amb ells pel tema de l’andròmina aquella de fer kebabs). El dia set, tornada a la normalitat i, per tant, tornada a la feina caminant. Sempre vaig a peu a tot arreu, així que no havia de faltar a la tradició. Al començament vaig trobar-me bé, sense dolor, però a la tarda quan vaig tornar a casa caminant i vaig fer una mini-emboscada a les rebaixes (amb el resultat positiu a favor meu de dos a zero, amb un abric i una samarreta al meu haver), la cosa va tornar a donar senyals de vida.

Així que ahir dijous vaig entrar a la consulta d'un fisioterapeuta. Li vaig explicar les caminades i frikades que fem per aquestes muntanyes de Déu (imagino que són d'ell) i va dir-me amb un somriure als llavis que ell també s'hi dedicava a fer coses d'aquestes i que feia curses de Copa Catalana. Concretament "faig vuit mesos de muntanya i després em preparo per córrer la marató de Barcelona". Tot un campió! En definitiva, que va dir-me que no em preocupés, que els que ens dedicàvem a això qui més o qui menys havia patit lesions, i ell el primer. I el que era més important, que ell sabia tractar-les. Així doncs, que tinc hora pel dilluns a primera hora per veure si això que se m'ha instal·lat a la banda dreta de darrera el cul té solució o no.