“La llarga caminada”

Quan vaig llegir el post que parlava d’aquest llibre al blog de l’Alex, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig agafar-lo a la biblioteca. L’he devorat en pocs dies. És fàcil de llegir, no us enganyaré. L’autor polonès, Slavomir Rawicz, ens relata en primera persona com va ser condemnat pels russos a vint-i-cinc anys de treballa forçats a Sibèria i la seva posterior fugida juntament amb sis homes més del camp de treball cap a la llibertat. És un llibre colpidor, cruel, dur, però no pel llenguatge ni per les descripcions que fa, sinó per tot el que explica que van arribar a passar aquest grup de presoners que van arribar fins a l’Índia caminant més de 7.000 quilòmetres en gairebé nou mesos. Tota una proesa a l’abast de molt pocs. Van passar gana, fred, penúries i alguna que altre alegria d’aquelles que només dones importància quan no tens absolutament res de res. Només les teves cames per caminar, el teu cap per tirar endavant i el suport dels companys que estan al teu costat.

A mi que m’agrada fer aquest tipus de travesses (no tant llargues, evidentment), considero tota una heroïcitat el que van arribar a fer. Per treure’s el barret set mil vegades, tantes com quilòmetres van recórrer.