Quan vaig llegir el post que parlava d’aquest llibre al blog de l’Alex, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig agafar-lo a la biblioteca. L’he devorat en pocs dies. És fàcil de llegir, no us enganyaré. L’autor polonès, Slavomir Rawicz, ens relata en primera persona com va ser condemnat pels russos a vint-i-cinc anys de treballa forçats a Sibèria i la seva posterior fugida juntament amb sis homes més del camp de treball cap a la llibertat. És un llibre colpidor, cruel, dur, però no pel llenguatge ni per les descripcions que fa, sinó per tot el que explica que van arribar a passar aquest grup de presoners que van arribar fins a l’Índia caminant més de 7.000 quilòmetres en gairebé nou mesos. Tota una proesa a l’abast de molt pocs. Van passar gana, fred, penúries i alguna que altre alegria d’aquelles que només dones importància quan no tens absolutament res de res. Només les teves cames per caminar, el teu cap per tirar endavant i el suport dels companys que estan al teu costat.
A mi que m’agrada fer aquest tipus de travesses (no tant llargues, evidentment), considero tota una heroïcitat el que van arribar a fer. Per treure’s el barret set mil vegades, tantes com quilòmetres van recórrer.
A mi que m’agrada fer aquest tipus de travesses (no tant llargues, evidentment), considero tota una heroïcitat el que van arribar a fer. Per treure’s el barret set mil vegades, tantes com quilòmetres van recórrer.
7 comentaris:
M'alegra que t'hagi agradat. Gràcies per l'enllaç.
La Frase del Dia: La foto és d'una mona o de l'adolescent?
En vida teva!! No s'ha d'agrair res. Tens un gran blog. Que se sàpigaaaaaa!!!
Crec que la foto és d'una mona, però pel coeficient intel·lectual podría adaptar-se a la adolescent que la va pronunciar.
Quan he llegit el títol pensava que era una caminada teva, que ja saps que admiro les teves proeses, xiquet ;-)
Després he vist que ens parlaves d'un llibre que, pel que dius, segur he ha de impressionar. M'afegeixo a treure'm el barret pel que van fer aquests herois.
(En quant a la frase... ostres, jaja al principi pensava que t'havies equivocat quan l'havies escrit jeje)
Hola Jordi!
Quin canvi de foto del perfil. preparat per córrer!
salutacions
sílvia
jo, si me'l passes me'l llegeixo!!! i fins hi tot el puc colar a la llarga cua de llibres pendents!
Molt maca la proposta per llegir aquest llibre, sembla molt interessant, segur que entren ganes de fer alguna travessa. Per cert, quelcom a la vista?
La frase de la mona és ben certa, la noia ha dit la veritat... una mica redundant, oi?... però és cert... i molt graciós...
Assumpta: el que faig jo, al costat del que van fer aquesta gent és una ridiculès...
Sílvia: Es que no sé perquè sortia una X en lloc de la foto de sempre i la vaig canviar. Preparat per còrrer no, perquè era just a l'arribada de l'Ultra-Trail Madeira. Estava reventat!!
Cristina: ja veuràs com al final pensaràs que realment són uns herois!
Alba: el tinc preparat a casa. El de Blau de Prússia ja el tenim enllestit??
Fran: si el fisio em permet començar amb Castells, començaré amb Castells, sinó a esperar una miqueta més... Ja en tinc unes ganes!!
Publica un comentari a l'entrada