Partit de càstig.

Ostres tu, quin partit el d’avui!, Espès, pastós, d’aquests difícils d’empassar, que es fa una bola i costa de que passi esòfag avall. He perdut el compte de les vegades que he mirat el rellotge a la segona part. Avui no n’han donat una a dretes (pels dretans) o esquerres (pels esquerrans). Com vulgueu. En poques paraules, que avui la màquina de fer futbol s’ha quedat a casa i s’han hagut de posar el mono de treball.

Mirat de (molt) lluny, hi ha hagut moments que m’ha recordat una mica aquells últims partits de la era Rijkaard en que no sabien ni per on navegaven, ni on estava el nord, on rifar les pilotes estava a l’ordre del dia i on aconseguir trenar una jugada costava Déu i ajuda. I a més a més veies de tant en tant aquella cara de desesperació que feien els jugadors com dient: “Si és que no surt res avui!”.

Finalment, però, s’ha guanyat. Amb penes i treballs, suors i llàgrimes i amb empentes i rodolons, però s’ha guanyat, que és el que interessa. Els culés hem passat el nostre partit de càstig on no s’ha vist per enlloc aquell futbol meravellós i d’una altra galàxia al que ens tenen acostumats. Però els hi perdonem, no?

Avui tot el mèrit el té el un noi de la cantera, format a la masia, petit, rialler, hàbil amb la pilota als peus, menut... No, companys, no és en Messi, sinó en Pedrooooooo! Quin golàs que ha marcat el de Tenerife! Per emmarcar! De fet crec que em compraré un quadre d’aquests digitals al Fotoprix que tant estan de moda i m’hi descarregaré el gol per anar-lo veient cada dia. Aquest noi creix a passos de gegant! No hi ha moments que per la manera de jugar us recorda al Messi?

En l’aspecte culinari, només afegir un petit apunt: he canviat els cacauets rancis de l’altre dia per un plat de patates braves. Segurament repetiré experiència. M’agrada més!

P.D.: no em pregunteu pel penal del Márquez, que no l’he vist... ;-) Ara, que el que sí que he vist ha estat el que li han fet al Messi a la primera part. De llibre!!

P.D2: Yo aún me RIO (a bon entenedor, poques paraules són suficients).

P.D.3: En bàsquet, ja tenim un altre títol al sac! Felicitats, campions! Aquest any ens donaran moltes alegries. Des d’aquí ja us puc avançar que aquesta temporada alcem la copa d’Europa!

EN POSITIU.
El meu Pedrooooooo. O el Pedrooooooo de tots, ja! A aquestes alçades és patrimoni del Barça i cada dia que passa està més assentat al primer equip. El golàs d’avui ho certifica. De fet, és l’únic jugador del planter que ha marcat a les quatre competicions que ha disputat l’equip.

Malgrat el joc, els tres punts que fan que ja haguem sumat divuit de divuit. No està gens malament, no?

EN NEGATIU.
El joc, evidentment, que en certs moments feia desesperar.

Si dic que en Sergio B ha fet un partit desastrós, no sé si em quedaria curt i tot...

Ummm... després de molt reflexionar, no inclouré a l’Ibrahimovic en aquest apartat.

REFLEXIÓ PUNYETERA.
A veure si el que en sabrà de futbol serà el Tito Vilanova? Avui, primer partit de sanció i el Barça ha jugat fatal!