Cobrem o no cobrem comissions?

Estimats senyors de La Caixa-Parlem?

Sí, sí, parlem! Fa uns mesos vaig emportar-me una desagradable sorpresa quan al meu compte corrent em van carregar certa comissió per enviar-me la correspondència a casa. Ja se sap, papers de la hipoteca, rebuts diversos, entre d’altres. Un cost no assumible en temps de crisis, però en canvi un dret heretat del client des de fa molts anys. La comissió en qüestió era de cèntims, ridícula, no arribava a un euro. Però és clar, això multiplicat per dotze mesos i pels mils de milions de clients que tenen repartits pel món sencer, doncs fa un bon grapat de diners. I què volen que els digui, que perquè s’ho embutxaquin vostès, m’ho embutxaco jo. Tot això, apel·lant a la seva cara més ecologista. El medi ambient és important, la tala d’arbres... En definitiva, res amb el que jo no hi estigui d’acord, m’hi senti identificat i hi combregui. Més que res, la meva queixa deriva de que, cas que hi hagi hagut un canvi de política en aquest sentit, el més sensat i ètic és avisar al client abans de procedir a aplicar la mesura donant-li d’aquesta manera l’oportunitat de decidir si vol o no que li cobrin comissió per aquest servei.

De nou sorpresa la meva, l’altre dia (si és que són com una capsa de sorpreses, millor que els ous Kinder!), quan rebo una carta amb logotip de La Caixa-Parlem? a la meva bústia. Ja vaig pensar malament i em vaig fer el muntatge de que l’endemà hauria de tornar a trucar a l’oficina perquè em trairessin la comissió. Doncs no, la sorpresa (de nou aquesta paraula, com m’agrada) va ser que era... propaganda! Sí, sí! Un magnífic tríptic on a part de lloar-me les excel·lències de la seva compte nòmina (no ho dubto, comissions de manteniment, d’enviament de propaganda, de transferències, de targeta de crèdit i de dèbit i una infinitat de coses més) em prometien un rellotge model National Geographic de regal. Només dir-los que no passaré a buscar-lo, perquè la nòmina ja la vaig tenir fa temps domiciliada i la vaig treure cansat de veure que no em donaven res i que d’altres llocs m’oferien condicions millors.

Només acabar aquesta carta felicitant-los, perquè vaig llegir l’altre dia que els beneficis de gener a setembre que han obtingut han estat de 1.571 milions d’euros, un 44% menys que el mateix període de l’any passat. Menys, però en temps de crisis no està gens malament, no? I d’aquesta part de beneficis, quina part fa referència a comissions inútils que els cobren als clients, no contents d’utilitzar els seus diners per invertir-los i treure’n encara més rèdit?

Bé, no els molesto més. Només recordar-los que el rellotge el poden destinar a un altre, que jo tinc un Swatch que va la mar de bé i a més a més és submergible!

Sempre seu,
Jordi Casanovas.