Gran iniciativa! D’aplaudiment i ovació general! Un deu! Per treure’s el barret! Els dotze principals diaris catalans s’han unit per fer una editorial conjunta publicada avui en defensa de l’Estatut i per la dignitat catalana. Bé, deixeu-
m’ho posar en majúscules: LA DIGNITAT CATALANA. Que d’això en tenim molta, malgrat que dia rere dia ens la vulguin prendre i trepitjar des de terres veïnes. M’ha sorprès, què voleu que us digui. És un fet inèdit que si ens ho arriben a plantejar setmanes enrere diem que si ens estan prenent el pèl. Subscric tot el que diu aquesta editorial, evidentment. Crec que ho convertiré en la meva particular pregària abans d’anar a dormir. Tot un encert inesperat per la immensa majoria. Potser alguna cosa està canviant...
I ara vindran, no us en quedi cap dubte. I ara ens criticaran. I ara ens diran el nom del porc. I ara ens insultaran. I ara deixaran anar als quatre vents coses que no ens agradarà sentir. Però bé, que diguin, que parlin, que insultin. Són folls! Deixem-los que s’expressin, cosa que ells no ens deixen fer. Estiguem preparats per defensar-nos i per rebutjar l’enemic que vindrà amb ganes de veure sang. Així són, d’aquesta mena de gent. Però nosaltres, a la nostra!
I es que tinc un somni. Sabeu què m’agradaria? Què m’he imaginat? Doncs que avui, abans d’anar a dormir o a una hora acordada, tots i cadascun dels catalans que hi estem d’acord sortíssim al balcó i comencéssim a aplaudir aquesta gran iniciativa durant un temps determinat. Us ho imagineu? Se’m posa la pell de gallina.
Us deixo amb una cançó que he trobat avui al bagul dels records...
m’ho posar en majúscules: LA DIGNITAT CATALANA. Que d’això en tenim molta, malgrat que dia rere dia ens la vulguin prendre i trepitjar des de terres veïnes. M’ha sorprès, què voleu que us digui. És un fet inèdit que si ens ho arriben a plantejar setmanes enrere diem que si ens estan prenent el pèl. Subscric tot el que diu aquesta editorial, evidentment. Crec que ho convertiré en la meva particular pregària abans d’anar a dormir. Tot un encert inesperat per la immensa majoria. Potser alguna cosa està canviant...I ara vindran, no us en quedi cap dubte. I ara ens criticaran. I ara ens diran el nom del porc. I ara ens insultaran. I ara deixaran anar als quatre vents coses que no ens agradarà sentir. Però bé, que diguin, que parlin, que insultin. Són folls! Deixem-los que s’expressin, cosa que ells no ens deixen fer. Estiguem preparats per defensar-nos i per rebutjar l’enemic que vindrà amb ganes de veure sang. Així són, d’aquesta mena de gent. Però nosaltres, a la nostra!
I es que tinc un somni. Sabeu què m’agradaria? Què m’he imaginat? Doncs que avui, abans d’anar a dormir o a una hora acordada, tots i cadascun dels catalans que hi estem d’acord sortíssim al balcó i comencéssim a aplaudir aquesta gran iniciativa durant un temps determinat. Us ho imagineu? Se’m posa la pell de gallina.
Us deixo amb una cançó que he trobat avui al bagul dels records...
20 comentaris:
Jo també aplaudeixo la iniciativa dels diaris, tot i que no he llegit l'editorial, no he volgut llegir-la, i això que alguns blogs l'han penjada també. Ja m'imagino què hi trobaré, no sé per què no em ve de gust que em diguin coses que ja sé. Però això no vol dir que no pensi que és un gran pas endavant, i un cop d'efecte.
La cançó és sublim. Fa poc la vaig tornar a sentir després de molt temps, i la veritat és que sona tan actual... eren bons aquesta gent.
Visca Catalunya! i visca la llibertat d'expressió i visca els nostres principis i els nostres drets que semblen haver oblidat.
Jo també l'he posat al blog!! :-))
Tant de bo es fes una bona cadena d'internautes catalans en suport d'aquesta iniciativa d'unitat!!
VISCA CATALUNYA!!! :-))
Per cert... Visca la nostra Tribu d'Indis!! ;-))
jo ho veig com una senyal de lo malament que van les coses.
això que han fet els diaris no és normal.no hauria de passar. si passa és que estem molt fotuts!
la cançó de la trinca... ai!
perquè van plegar aquests!
XeXu: si mires el telenotícies et donaran un resum complert del contingut de l'editorial i t'evitaràs de llegir-lo.
Jo vaig crèixer amb les cançons de la Trinca! Eren bons, eren bons! Ja en sabien llavors...
Cesc: Visca, visca i viscaaaaaa!!
Assumpta: Visca tot sí!!
Kika: les coses van malament, o les fan anar malament i nosaltres hem de respondre. Trobo molt bé els que han fet els diaris, en principi, desinteressadament i per iniciativa pròpia! Quin profit poden arribar a treure?
Tremenda (i profètica, ja t'ho he dit al Facebook dels nostres amors) la cançó de La Trinca.
I encara més tremendo, de gallina de pell, el manifest d'una gran majoria dels diaris editats al nostre país. Potser un pèl tard i quan es començaven a veure les orelles del llop anomenat Constitucional però, en tot cas, necessari i intueixo que un fet inèdit a la premsa catalana.
Crec que respón a la necessitat urgent de la gent de rebre solucions a un situació política dins de l'estat espanyol que ens comença a tenir massa farts. Potser, només potser, són massa anys de ser l'ase de tots els cops.
Ara, està clar, la Brunete Mediàtica començarà a parlar de pressions al tribunal i totes les conyes marineres que, entre carajillo i carajillo, vomiten contra el nostre país.
Nens, la meva germana ja s'ha fet d'aquest grup de Facebook que dieu! :-))
I a mi se'm posa la gallina de pell... ho sento, jo i molts altres no sortirem a aplaudir el manifest d'aquesta colla de seguidors de l'estatutet retallat, que no té cap mena de dignitat. Els espanyols, nació sobirana, ens recordaran que no es pot ser del seu país i ser català. I molts de nosaltres, cada dia demanem amb força l'independència. Aquest manifest és el cant del cigne de l'autonomisme que s'acaba.
Hola okb :-)
Sí, jo també penso que aquest Estatut no és pas la nostra meta, però ara, en aquests moments, el que jo penso és que és com un símbol de respecte al resultat de les urnes.
O sigui, aquest Estatut -que, ha de millorar molt, i que hem d'avançar fins arribar a la plena sobirania- és ARA el que hi ha i un Tribunal Constitucional no pot tocar ni un punt ni una coma a quelcom refrendat pel poble.
Per mi, aquest manifest és dir... D'aquí no baixem i, a partir d'aquí seguirem avançant.
Per mi, aquest manifest és negar-nos en rodó a anar enrere.
Visca Catalunya!!!!
Després de la retallada qui encara es cregui que és possible entendre's amb España evidenciarà una greu patologia mental.
És per aplaudir! M'ha agradat molt aquesta editorial conjunta pels valors que això representa: llibertat d'expressió i unitat de totes les forces.
Malgrat tot, amb aquest estatut, o amb qualsevol altre, seguim sent un poble okupat i espoliat...
A mi tb m'ha agradat pel que representa d'unió en favor de l'Estatut.
“Per la dignitat de CATALUNYA” (cla,cla,cla,cla........)
Jordi, Ten recordes quan escoltàvem i cantàvem les cançons de la Trinca i entre elles, aquesta cançó. Qui t’anava a dir que un dia la posaries en el teu blog!
VISCA CATALUNYA!
Mama Jordi
Òscar: una pressió que segons ells fem nosaltres però ells mai mai mai de la vida fan! Tenen uns coll... que se'ls trepitgen.
Trobo que aquest fet d'ahir quan passin els anys, encara en parlarem i diren: "Te'n recordes de quan els 12 diaris...". Segur!
Assumpta: em sembla que li vaig enviar jo.
okb: crec que per algun lloc s'ha de començar. L'Estatut no és una gran meravella i això ho sabem tots. Però més enllà d'això, crec que hi ha el fet aquest que mai s'havia produït i que si més no està carregat de simbolisme. Que desinteressadament aquest conjunt de diaris s'hagin unit per defensar Catalunya és quelcom molt gran.
Assumpta: totalment d'acord! El que aprova el poble i els parlaments respectius i signa el Rei, no ens oblidem, no té perquè tirar-ho enrere un tribunal.
Martell de reus: entendre's amb Espanya mai ens entendrem, això està clar. Defensem posicions totalment oposades. Però sí que ens hem de fer sentir i reclamar i lluitar. Sinó sempre serem l'ase del cops.
Mariona: Totalment d'acord, sobretot amb l'últim paràgraf!
kweilan: i tant, i tant!
Mama: o i tant! Al cotxe sempre portàvem cassettes de la Trinca. Em porta molt bons records!
Sí, sí que li vas passar tu :-)) al vespre m'ho explicava i que ella llavors va passar invitació a tots els seus "amics" (o com es digui en el feisbuc jaja)
Aquesta cançó de La Trinca va ser escrita l'any 1981, han passat 28 anys i, en aquest tema, no només no s'ha arreglat res sinó que segons com encara estem pitjor.
No he dit abans que jo també he afegit el meu blog per fer difusió d'aquest editorial conjunta però si que t'he de dir que t'he robat l'idea de la cançó de La Trinca per també fer un apunt al meu segon Blog Trincaire. El mèrit és teu i vull deixar-ne constància ;-D
Ja era hora de que s'ajuntessin per alguna cosa......interessant
Assumpta: sí, sí, t'hi hauries d'incloure també!! Una dona informatitzada com tu n'hauria de tenir!
McAbeu: Imagina't! Sí que hem evolucionat poc!!
Cap problema, per això està!! El mèrit és de tots!
garbi24: jajaja sí, sí, i sense aparentment benefici econòmic!
Cap estatut ens farà lliures!
Segonpal
Publica un comentari a l'entrada