Torna el millor Barça!

El millor partit de la temporada, sens dubte! Han guanyat. Què dic han guanyat! Han escombrat! Què dic han escombrat! Han anorreat al rival! Què dic... bé, és igual, tant se val, poseu el qualificatiu que vulgueu per descriure com el Barça ha passat per sobre de l’Inter o com només ha existit un equip sobre el terreny de joc. Qui us expliqui altres coses, no va veure ahir el partit. No l’escolteu que no us farà cap bé. Us omplirà el cap de pardals.

Vagi per davant que les meves sensacions abans del partit no eren bones. Els que aneu llegint els meus post ja ho sabeu. No era gens optimista amb el joc de l’equip. Així que abans de que comencés l’enfrontament, ja m’havia encomanat a la Moreneta, a la Verge de la Mercè, a la Mare de Déu de Lourdes, a Sant Jordi i a Guifré el Pelós mentre anava prenent xupitos d’aromes de Montserrat. Però si alguna vegada vaig ser feble. Si alguna vegada vaig allotjar alguna mena de dubta dintre meu. Si alguna vegada vaig pecar i vaig pensar en fer-me ateu, encara que fos per una dècima de segon (que ho dubto), a partir d’avui torno (no, què dic, re-torno) a creure amb el Profeta Pep, amb les seves idees, amb l’equip i amb el barcelonisme en general. Jugant d’aquesta manera, ho tornarem a guanyar tot. I el més important, sense Messi, sense Ibrahimovic, sense Touré, però amb Pedrooooo, Piquembauer (autors dels gols) i companyia. Un equip que ahir va jugar com un equip, on ningú va ser més que el seu company. Una màquina perfecte pensada per destruir el rival. Onze homes programats només per guanyar.

Ara ja respiro més tranquil. Durant aquestes setmanes em vaig autodiagnosticar el típic canguelis culé, però crec que ja estic el tot recuperat. Puc deixar d’automedicar-me i de mirar cada dia la fotografia que tinc penjada a la feina on surt en Carles Puyol aixecant l’orelluda amb tot l’equip al seu voltant. Perquè ja tornem a ser primers de grup. Perquè tots el resultats d’ahir ens van afavorir i perquè, segons com, amb un empat a Kiev en tenim més que suficient per ser primers de grup. Ara ja veig que les patinades contra aquell equip rus el nom del qual no vull recordar-me van ser això, només patinades. Per acabar, només dir que visca el Barça i visca Catalunya! Ja torna a ser aquí l’armada invencible!

LA PREGUNTA.
És necessari que Figo torni a trepitjar el Camp Nou? Tant em fa que sigui com a jugador, com a directiu, com a visitant del museu o com a venedor de crispetes. Sisplau, aquest jugador hauria d’estar declarat persona non grata! Que vagi a Madrid que són molt hospitalaris.