dimecres, 4 d’abril del 2012

La dona no només porta els pantalons a casa.

Sí, companys, camarades, homes d’arreu del món. D’aquí i d’allà. D’allà i d’aquí. Mascles entre els mascles. De pèl en pit. Aquells que mai menjaríeu iogurt amb cereals perquè, no, amics, els homes de tota la vida mai mengen iogurt amb cereals (m’incloc). Al que anava: no, no us enganyeu. No sou vosaltres els que maneu a casa. Són simples il·lusions òptiques. Elles us ho fan creure. S’ho fan venir bé perquè vosaltres penseu que sou els que porteu els pantalons a casa. Però, ai las!, ans al contrari. Elles governen el timó de les vostres vides amb mà ferma i decidida. Us fan anar per on elles volen, amb subtilesa i mestria. Desenganyeu-vos i obriu bé els ulls!


Si a tot l’infern detallat anteriorment li afegiu que a casa vostra entra una televisió nova i un mòbil, esteu morts. Més que morts, homes mascles! Bé, si més no m’ha passat a mi. La dona que té un mòbil a les mans, concretament un Iphone, té el poder absolut. “El puto amo”, que deia el Pep. Maleeixo el dia en què vaig contribuir/col·laborar/lluitar/deixar-m’hi l’ànima perquè aquesta andròmina carregada pel dimoni (i l’Steve Jobs)anés a parar als dominis de l’Alba.

I vosaltres us preguntareu: què pot tenir a veure això amb el poder dintre d’una casa o amb portar els pantalons? Anem a pams, que la història és llarga i enrevessada. Veureu: fa pocs dies que ens hem comprat un televisor nou, d’aquest de pantalla plana de leds de quaranta polzades i no sé quantes històries més. És connecta a internet mitjançant wifi, té 3D,... Ostres tu, quin canvi! Sempre he dit que m’agraden amb corbes i amb cul (com la que teníem), però és que aquestes noves totalment planes són una autèntica passada. Al que anava: doncs resulta que aquest televisor porta un comandament a distància, com totes. Fins aquí tot normal. Ara, el que no sabeu vosaltres és que hi ha una aplicació per l’Iphone que et permet que el mòbil funcioni com a comandament. Sí, sí, heu llegit bé. És a dir, que pots canviar de canal, pujar i baixar el volum, apagar-la, etc, etc des del telèfon. Ara m’enteneu, no? Estic mort. Una de les poques coses per les que podia lluitar, que era el poder de la televisió (per molt que la vegi poc), ja no està ni a http://www.blogger.com/img/blank.gifles meves mans. Ella té també el poder del comandament! Estic perdut! No sé què fer! Com que ja me la vaig tallar l’altre dia, ara ja no sé quin és el següent pas...

Signat: Un home desesperat.

Tot seguit, minuts musicals i de relax a la Banyera:



Hom podrà observar que he creat una etiqueta nova denominada homes/dones. Això vol dir que segurament n’hi haurà més, i molt aviat.

16 comentaris:

Yáiza ha dit...

Nano, això són bones notícies per a totes les dones amb iPhone, tot i que... bé, en el meu cas particular em penso que aquesta aplicació-comandament no em farà gaire servei. És que no som massa de tele! Llàstima!

(i sí, sí, molt d'acord amb el primer paràgraf! hahaha!)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Ja era hora que us n'anéssiu adonant... jo sense ifón, però amb els pantalons igualment.

Bé, de fet... a casa el que mana més té quatre potes i és pelut, però després d'ell vaig jo!!

Clidice ha dit...

No la provoquis que els iPhone els carrega el diable! ^^

Assumpta ha dit...

Molt bé, Alba!! Ja s'ha acabat la dictadura "del mandu" en poder dels homes!! hahahahaha (aquest riure sona molt fort i amb eco)

Jo no tinc ifón d'aquests, i al mandu de la nostra tele el número "1" no va massa bé, però alguna cosa hauré de fer per reivindicar el meu dret a canviar de canal!! :-DDD

Joan ha dit...

Hahaha! Apa, tu ves comprant i-trastets i beneint-los.

Yáiza ha dit...

Per cert, Jordi, ahir et vaig fer una menció especial al meu blog! =P

Sergi ha dit...

Però a veure ànima de càntir, de veritat vas pensar algun cop que tu portaves els pantalons a casa? Tu ets el que portes les malles per anar a córrer, però malles, al cap ia la fi. Els homes no hem manat mai ni manarem. Un cop emparellats, ja no hi ha res a fer, així que si vols pots fer més posts d'aquests, però et diré una cosa, elles sempre, sempre, però sempre sortiran guanyant.

Jordi ha dit...

Yáiza: Ja tremolo amb les bones notícies per les dones, perquè fa que siguin dolentes pels homes... :-) Jo tampoc sóc gaire de tele, francament, però de tant en tant veure alguna cosa que m'interessi sí.

Ah! Gràcies per la menció!

Tu, jo i l'Otis: A les dones no us cal un ifón (gran paraula que incorporo al meu vocabulari) per fer-nos anar per on voleu. O m'equivoco? :-) Ara quan hi ha un gat pel mig ja és una altra cosa!

Clidice: hahaha i tant i tant. I m'amenaça amb no deixar-me'l per jugar!!

Assumpta: Però què vol dir molt bé Alba? Home, que els catosferencs ens hem de fer costat!

Joan: sí, sí, al final els i-trastets acaben i-fotent-nos!!

XeXu: Algun cop, només algun cop vaig fer-me il·lusions. Però la crua realitat em va demostrar que no... hahaha sí, sí, les malles i prou.

Amén!

Assumpta ha dit...

Hehehe jo faig costat a la catosferenca... ho sento!! :-DDDD

Alba ha dit...

Sí, sí, portem els pantalons, però a vosaltres encara us agraden més les faldilles!!
Si és aquests iPhones ho tenen tot ehh?

Jordi ha dit...

Assumpta: prenc nota. Ja veig que entre les dones sempre us doneu suport. Tinc la lliçó ben apresa... :-)

Alba: De tot menys faldilles!! :-)

Garbí24 ha dit...

a casa es fa el que jo dic......si li dic renta els plats, ella em diu NO després agafo i els rento jo. Però es fa el que jo dic.
Hi han uns virus per iphones.....shhhhhhh

Jordi ha dit...

joan gasull, et passa el mateix que a mi!Al final sempre acabo rentant jo... vull dir acaba rentant ella els plats!

Això del virus... n'hem de parlar!

Agnès Setrill. ha dit...

Ara que no foten res de bo per la tele, ara aconseguim el comandament?????

És que ens ho muntem fatal!

Albert ha dit...

Uff, estàs acabat. Crec que això només té dues solucions: o poses una altra tele al menjador (com va fer el meu pare en el seu dia) o et compres un Iphone i li fas la competència (opció força cara).

Recordeu quan la tele ni tan sols tenia mando a distància? Jo no. Però devia ser horrorós.
Adéu!

Jordi ha dit...

Agnes S.: Ostres, tens tota la raó. A la tele no fan gairebé res que valgui la pena.

Albert: Ostres, i vols dir que comprar una altra tele no sortiria encara més car??

Sí, sí que ho recordo, sí. Teníem una philips a casa. És més, el primer comandament a distància que vam tenir canviava a través del vídeo i tenía cable!! Increïble!