Com canviar l'això d'aquí (sisé, i últim, acte)

...continuació del post del dimarts 9 d'octubre de 2012.

Després de rebre com a resposta a tots el meus intents un no passaran per part del malalt, penso que si li torno a col·locar la meitat de l’això d’aquí que havia tret i començo a girar fortament, potser me’n surto. Així que, sense perdre més temps i intentant, recordeu, que el tornavís que aguanta la boia no caigui perquè la cisterna no s’inundi d’aigua (cosa que aconsegueixo de tant en tant) giro i giro i giro i giro i giro i giro... amb molta força, però res, impossible.

Llavors em pregunto (no donant-me per vençut encara, és clar): què faria el McGuiver en la teva situació? Se m’acuden un munt de coses, però les descarto totes perquè no tinc cap xiclet a mà i el microones para lluny, allà a la cuina.

Mirant fixament els budells de la cisterna, amb l’això d’aquí antic col·locat , banyat en seis-en-uno, se m’acut mirar com funciona el mecanisme pel qual hom enfonsa qualsevol dit de la mà al botó de la cisterna i aquest fa caure l’aigua. Observant observant, observo (perdoneu la redundància, però un més ja no farà gaire més mal) que, ai las!, s’havia sortit l’això d’allà dalt de l’això d’aquí i que potser si ho col·locava... i tatxan! Ho col·loco, ho provo i... funciona! Em frego els ulls, no pot ser! Ho torno a provar i... funciona! Em torno a fregar els ulls, i torno a dir no pot ser! Ho torno a provar i... funciona!

Embuclat com estava i sense saber com sortir-me’n del fregat d’ulls i tirada de la cadena, en un moment de lucidesa vaig veure que mancava un quart d’hora per les vuit de la nit, hora suposada de tancament de la ferreteria. I com que el tornar l’això d’aquí per intentar recuperar els diners va poder més que el bucle en sí, vaig tornar-me a vestir de carrer i vaig sortir esperitat cap a la ferreteria a veure al senyor F o a la filla.

Mira, et porto l’això d’aquí que al final, sí, ho sé, te’n riuràs, perquè resulta que, com que jo no sóc gaire manetes que diguéssim amb el tema del bricolatge i altres labors, bé, penjar quadre encara se’m dona mitjanament bé, doncs que, vés per on, casualitats de la vida, va i resulta que, sense voler-ho, he aconseguit arreglar l’antiga cadena i mira, ara em trobo amb això d’aquí que no sé que fer-ne. He pensat que tu el podries vendre i que, entre tu i jo, ja li he agafat mania i no el vull veure mai més ni en pintura. Bé, sí, llevat que la cadena es trenqui definitivament, te’l tornaria a venir a buscar i...

La noia em diu que cap problema, que se’l quedarà i em fa un val fantàstic per trenta-quatre euros amb vint cèntims que tinc penjat a la nevera per quan algun dia necessiti quelcom de la ferreteria. Ja veus tu...

CONCLUSIONS DE L’ESTUDI DEL DEPARTAMENT DE NYAPS DOMÈSTICS DIVERSOS DE LA BANYERA, SECCIÓ BANY:

Intenteu arreglar-ho abans de donar-ho per trencat, de vegades anem a buscar a fora el que tenim a casa.

Cas que no quedi més remei que canviar-lo i vist que és impossible, aconsello:

a) Utilitzar el segon lavabo de casa per sempre més.

b) Cas de no poder complir l’opció a) perquè a casa no es disposa de segon lavabo, vendre el pis i comprar-ne un altre. Això sí, sigueu hàbils i al pobre que piqui i us compri el pis, no li xerreu res de la cadena, ja s’ho trobarà...