El somni d'un que és viu i escriu (primera part): el somni.

NOTA: La més remota semblança del títol del post a l’obra “El somni d’una nit d’estiu” és pura veritat!

Ei! ... Ei tu!

Qui, jo?

Sí, tu, corre, desperta!

Estic dormint?

Sí! L’Assumpta t’acaba d’avisar per mail: has guanyat el primer premi al C@ts divertit!

Com dius? No pot ser!

Que sí, que sí! T’ho prometo! (creuament de dits formant una creu i petoneig)

Llavors m’has enganyat, no estic dormint, estic somiant!

Bé, sí, però no... vull dir que estàs dormint i t’has de despertar!

I tu qui ets?

El teu jo interior blocaire manifestat en forma del teu jo interior blocaire manifestat en forma del teu jo interior blocaire manifestat en forma...

Prou!

Gràcies, havia entrat en un bucle! De vegades em passa i no sé com sortir-me’n...

Però a veure, m’ho estàs dient a mi, que mai em toca res?

Bé, aquest any no et pots queixar...

Tens raó: vaig guanyar la porra de l’Assumpta, ahir em va tocar un euro a la primitiva (allò que li’n diuen reintegrament) i ara això!

Doncs va, ràpid, lleva’t, no veus als senyor d’aquí fora de la pantalla?

No?

Fixa-t’hi bé!

Ah, sí, sí, és veritat!

Doncs estant esperant impacients refrescant dia i nit amb l’F5 l’internet explorer que els donis les gràcies i tot això que es sol fer just al moment que donen el premi i que tu no has fet perquè tornaves molt de nit en avió de La Palma de Gran Canària on has anat a fer una carrera de muntanya de vuitanta-quatre quilòmetres...

Coi, que això ja m’ho conec! Vaig arribar el diumenge a les dues del matí a casa i el dilluns vaig estar malalt. M’ho sé de memòria.

Doncs va, espavila i comença amb el discurs!

I lentament va començar a obrir els ulls...

Continuarà...

Mentre dura l'espera i perquè aquesta no es faci gaire llarga i feixuga, la Banyera us convida a uns minuts musicals. Perquè s’esdevinguin minuts i no segons, sisplau, preguem que quan s’acabi el vídeo es torni a polsar el botó de play. Moltes gràcies.