dilluns, 14 de gener de 2008

El refugis antiaeris de la Plaça del Diamant i de la Plaça Revolució.

Aquest passat dissabte vam anar a veure el refugi antiaeri de la guerra civil situat a sota de la Plaça del Diamant. Feia més d’un mes que havíem fet la reserva per telèfon (93-211-49-73, per qui estigui interessat). Ho gestiona una empresa que es diu Tasca.

Si coneixeu la plaça en qüestió, sabreu que hi ha un parell d’entrades que semblen de pàrquing, però que en realitat no ho són, com vam poder comprovar el dissabte. S’utilitzen per poder accedir al refugi situat a dotze metres sota terra, segons va explicar-nos la guia on, només entrar-hi, ja notes la humitat que s’hi respira dintre (les ulleres, en un primer moment, em van quedar entelades del tot).

Hi ha un primer tram d’escales de baixada amb molt de pendent que ens porta fins a les entranyes del refugi. En cap moment tens sensació de claustrofòbia, al contrari, meravellat per la construcció de l’habitacle (no oblidem que va ser la gent del poble qui va fer-ho i que la Generalitat només es dedicava a supervisar si ho feien bé o ho feien malament) i per la tant típica volta catalana que es veu al sostre.

La guia va anar explicant-nos les diferents curiositats del refugi mentre seguíem el recorregut marcat i ens va fer participar a tots amb unes targetes que va repartir al començament i que vam haver de llegir quan ens ho va indicar. En aquestes targetes assumíem el rol d’una persona que d’alguna o altre manera havia format part del Refugi. A mi va tocar-me fer de paleta (que no senti precedent!!), a l’Alba d’infermera, al Mikel i la Tere de dos germans (si no recordo malament) ...

El tros que em va impactar més va ser al final, quan la guia va fer-nos assentar als bancs, tancar els ulls i va posar en marxa el radiocasset per tal de simular la sensació que es tenia des de l’interior del refugi dels sorolls dels avions que passaven i les bombes que anaven caient i explotant per tota Barcelona. De pell de gallina, us ho prometo!! Imagineu-vos el que hauria de sentir la gent fa setanta anys soterrada al refugi i no sabent el que estava passant dotze metres per sobre dels seus caps.

Quan vam sortir del refugi l’aire fred va colpejar-nos de nou la cara. Ara que la visita tocava a la seva fi, vaig aprofitar per preguntar-li a la guia si sabia què s’havia de fer per visitar el refugi situat a l’interior del pàrquing de la plaça Revolució (també a Gràcia i situada a pocs metres de la plaça del Diamant). N’havia sentit a parlar i havia vist imatges en un documental. Ens va dir que hi anéssim i que el vigilant del pàrking segurament ens donaria les claus per a poder-hi entrar i visitar-lo per la nostra compte (sense visita guiada).

I així ho vam fer. Per curiós que sembli, quan vam poder trobar al vigilant aquest, com si fos el més normal, va deixar-nos les claus tot indicant-nos que havíem de baixar a la planta 4B i que ja veuríem la porta que hi donava accés. Ostres!! Doncs era veritat!!

Aquest refugi, però és bastant petit. Crec que hi deuen cabre unes quinze persones a molt estirar: un passadís i un parell de cambres feien el fet. Una cambra tenia una prestatgeria i una taula fetes amb maons a la paret i a l’altre hi havia els bancs per a que la gent pogués assentar-se.

Us deixo alguna foto per a que podeu veure l’interior d’aquest petit refugi:












































12 comentaris:

Mariona ha dit...

Han de fer una mica de claustrofòbia aquests refugis!! Sort en tenim de l'Henry al barça... Vinga força i cap a Chamonix!! (Una mica més i no atrapo els teus posts!! jeje)

Jordi ha dit...

Vas una mica atrassada? Amb tant reportatge fotogràfic... jejeje

No, la veritat és que no és gens claustrofòbic i és una visita molt recomanable!!

Jordi.

Alba ha dit...

Sembla una visita molt interesant. Sabia que n'hi havien per Barcelona, pero no sabia l'indret. Crec que tots son molt semblants i no difereixen gaire dels que he vist alguns fora de Catalunya.
Salutacions

Jordi ha dit...

Hola Alba!!

No n'he vist fora de Catalunya, però aquí a Barcelona n'he vist ja tres. El que més m'ha agradat ha estat el de la plaça del Diamant i després el Refugi 307 que hi ha al Poble Sec i que també és pot visitar.

Fins ara,
Jordi.

Fran ha dit...

Son el testimoni del patiment de molta gent.

Jordi ha dit...

Sí, i aquí vam patir per desgràcia els experiements dels Italians i el Alemanys en qüestió armamentística. Quina colla de cabrons!! Clar, que amb el consentiment del que manava y de cuyo nombre no quiero acordarme...

Meritxell ha dit...

Actualment Tasca no gestiona les visites del refugi de la Plç del Diamant. Ahir vaig trucar i m'ho van dir. Malauradament ara el refugi no es pot visitar. Diuen (els comentaris pel barri de Gràcia) que tornarà a ser visitable, però no se sap quan exactament, ni qui ho gestionarà. M'encantaria poder veure aquest refugi. Algú sabria dir-me alguna cosa més concreta al respecte?. Mercès.

Jordi ha dit...

Meritxell, fes una cosa: truca al 010 i pregunta-ho. És el que jo vaig fer i em van adreçar a Tasca.

Realment és una pena que no deixin visitar-lo.

Pots provar amb el refugi 307 que està al costat del Paral·lel. També vaig publicar un post on explico la visita.

Sort!! I ja comentaràs...

Meritxell ha dit...

Vaig trucar al 010 i em van donar el telèfon del Taller d'Història de la Ciutat de Gràcia que va resultar ser un fax i també el del Consell Municipal que no em despenjaven el telèfon. De debò que està mooooolt difícil veure el refugi de la Plç del Diamant. Ara per ara del que estic segura és que no és visitable.

El refugi 307 ja el vaig veure. Em va encantar (sona estrany, més que res pel que simbolitza, però és la sensació que vaig tenir).

El 29 de març visitaré el de Sant Adrià de Besòs a la Placeta Macià. Si t'hi vols apuntar, vine i ja serem 4.

De totes maneres mercès per la teva ajuda, Jordi.

Meritxell ha dit...

Vaig trucar al 010 i em van donar el telèfon del Taller d'Història de la Ciutat de Gràcia que va resultar ser un fax i també el del Consell Municipal que no em despenjaven el telèfon. De debò que està mooooolt difícil veure el refugi de la Plç del Diamant. Ara per ara del que estic segura és que no és visitable.

El refugi 307 ja el vaig veure. Em va encantar (sona estrany, més que res pel que simbolitza, però és la sensació que vaig tenir).

El 29 de març visitaré el de Sant Adrià de Besòs a la Placeta Macià. Si t'hi vols apuntar, vine i ja serem 4.

De totes maneres mercès per la teva ajuda, Jordi.

Jordi ha dit...

El 29 de març no em va bé perquè tinc una marxa per la Selva del Camp, però si em passes les dades de com reservar visita, intentaré anar-hi un altre dia. Moltes gràcies!!

Raquel ha dit...

Hola,

Buscant fotos d'aquests refugis he anat a parar al teu blog.

Justament ahir vaig assistir a una ruta cultural sobre la literatura de Mercè Rodoreda i el noi que la feia ens va portar al refugi de la Plaça Revolució.

Va explicar que realment no és que fos molt petit, sinó que només havien deixat aquest tros que era el que utilitzaven com a infermeria.

Si recordes el passadís amb el banc era pels qui esperaven entrar i les dues saletes era on s'atenia als ferits.

Es veu que cada plaça tenia el seu refugi, però com que a Gràcia els pisos no tenen pàrquing propi els van reconvertir.

Els que queden els van deixar perquè la gent del barri es va mobilitzar perquè no els reconvertissin tots. D'aquí que deixessin el de la Plaça del Diamant i hi posessin el gravat que hi ha a terra.

Intentaré anar al del la Plaça del Diamant amb el guia. Deu ser molt impactant la simulació de bombardeig. Realment és impossible posar-se en la pell de les tantíssimes persones que van haver de patir tot això sense haver-ho viscut en la pròpia.

:)

Raquel