dimecres, 9 de gener de 2008

Sí, sí, sí!! Anem a Chamonix!!

Són dos quarts i cinc de nou de la nit i, a corre cuita, engego el portàtil de l’Alba. No funciona Internet!! No, Murphy, si et plau, avui no… Demà si vols deixo que la torrada caigui al terra pel cantó de la mantega, que si m’ha de passar quelcom em passi, … el que tu vulguis però avui no!! Després de mirar i remirar (amb els nervis i l’excitació del moment), les mans màgiques de l’Alba aconsegueixen tornar la vida a l’explorer. Estem tranquils. I dic estem perquè el meu atac de nervis momentani he aconseguit passar-li també a ella. Encara queda un quart d’hora per les nou, l’hora marcada per l’organització que comencen les inscripcions. S’inicia un compte enrere que m’ha de dur a formalitzar la meva inscripció a l’Ultra trail Mont-Blanc. És un desafiament entre l’ordinador i jo. Ho he d’aconseguir. El Jaume, que també s’apunta a la prova, m’ha dit que les inscripcions per aquesta cursa volen només obrir-se el termini. I jo no vull ser menys i en vull aconseguir una. Bé, dos, perquè a última hora el Jaume m’ha comentat que si el puc apuntar perquè no arribarà a casa a les 21:00h.

Falten cinc minuts per l’hora H. La meva vida gira en torn d’un click a “S’inscrire à la CCC (96km – 5600 m de dénivelé positif” i un F5 per refrescar la pantalla. He d’intentar que no ens quedem sense places. Els nervis se m’han posat a l’estómac i el neguit em recórrer tot el cos. Em ve al cap el moment aquell de final d’any on tots estem assentats a la taula amb els dotze grans de raïm davant esperant que sonin les dotze campanades mentre el presentador popular de torn va xerrant sense saber molt bé el que diu.

Falta un minut. Ara bé el millor. Les presses i les corredisses per aconseguir dos dorsals quan de sobte: “Internet explorer ha efectuado una operación no válida y se cerrará” i els dos típics botons d’enviar o no enviar a Microsoft l’informe. Us podeu imaginar la cara que se m’ha quedat i, evidentment, he buscat el botó d’enviar, però el d’enviar a la merda al Bill Gates i la seva colla de programadors!!

El rellotge marca les 21:00h quan torno a obrir l’explorador i em connecto a la pàgina. Això de connectar-me és un dir, perquè, evidentment i com bé vaticinava el Jaume, el servidor està col·lapsat. Per més que refresquis la pantalla apareix en blanc. Decideixo obrir un altre explorer i provar-ho de forma simultània. La idea dóna els seus fruits i aconsegueixo, al cap de no pocs intents i uns quants errors d’SQL del servidor, introduir el meu nom, la meva data de naixement i enviar les dades a l’organització. Pàgina en blanc. S’ha quedat penjat de nou. Li dic a l’Alba que si pot fer el favor de dir-li al Murphy que se’n vagi de casa seva, que imagino que està assentat al meu costat al sofà, que jo no el veig (no vull mirar ni a l’esquerra ni a la dreta), però que segur que hi és.

Aprofito l’altra pàgina que havia obert i que ara sembla que també funciona bé. Introdueixo el meu nom i la data de naixement de nou, creu-ho els dits, reso dos pare nostres, tres ave maries i toco fusta trenta vegades i envio les dades. Aquesta vegada he tingut sort i m’ha assignat número de tiquet. Reserva feta!! Tinc dues hores per acabar d’introduir les meves dades.

Ara és el torn del Jaume. Passats els primers minuts sembla que la cosa s’ha calmat i el servidor va més descansat. Sense tants patiments també aconsegueixo inscriure al Jaume. Al·leluia!! No sé com serà la cursa de dura, però si és tant com la inscripció em sembla que patirem molt!!

Només queda acabar d’introduir les dades que manquen: adreça, telèfon, persona de contacte per si et passa alguna cosa (mal rotllo), talla de la samarreta, curses que acredites, ... I, evidentment, pagar els 95 euros que val la inscripció!! Uff!! És car: si fem una mitja surt a un euro per quilòmetre!!

Aquest any han canviat la cursa: els tradicionals 86 quilòmetres s’han transformat en 96 i els 4.700 metres de desnivell acumulat en 5.600. Més dura!! Per ser la meva primera edició a la que vaig no està malament!! Hauré d’entrenar fort per aquí per deixar el pavelló ven alt per allà!!

Ara només cal esperar fins al dia 29 d’agost que és quan es celebrarà l'Ultra trail. Uns set mesos i mig... Queda molt!! De totes maneres ens haurem de conformar en anar passant els dies i si estem molt apurats i les ganes ens poden sempre podem cridar allò de: “Sí, sí, sí!! Anem a Chamonix!!”.

7 comentaris:

jo ha dit...

Moltes felicitats als dos, amb això ja heu saltat el primer obstacle de la cursa!!!

Jordi ha dit...

Gràcies!! Però sense la teva inestimable ajuda i el teu inestimable portàtil no ho haguéssim pogut aconseguir!! També en tens part de culpa...

Petons!!,
Jordi.

Txell ha dit...

Molt bona elecció!
Serà una gran experiència doncs el recorregut ha de ser preciós.
Els Alps!!!!!!!!!!! Quina passada!!
Jo vaig a "suertes", aixi que si no toca és perquè no habia de ser...

Jordi ha dit...

Però si no et toca crec que per l'any vinent segurament sí que tindràs plaça. Em sembla que ho vaig llegir per algun racó de la pàgina...

Jordi.

Fran ha dit...

Quina emoció, però al final ho vas poder aconseguir, felicitats per l'inscripció. Amb aquesta il.lusió aniràs entrenant molt bé, ànim, el camí dels Alps encara és llarg però l'objectiu val la pena.

Jordi ha dit...

Sí, sí!! Ahir vaig anar al gimnàs amb il·lusions renovades...

Jordi.

Alba ha dit...

Una bona cursa. Molta sort en ella. No només tens tu la llei de Murphy instalada a casa. A mi, les coses s'espatllen quan les necessito.
Salutacions