divendres, 4 de gener de 2008

Maleïda fortuna!!

El Sevilla és el rival que han deparat les boles del bombo (allotjades a una copa de conyac de tamany desproporcionat comprada a algun tot a cent) aquest migdia al sorteig de vuitens de final de la Copa del Rei. De llarg, un dels pitjors rivals que li podia tocar al Barça (deixant de banda el Reial Madrid, evidentment), el pitjor aparellament de totes les eliminatòries sortejades i una semifinal/final anticipada. Quin idil·li manté el Barça amb la mala sort? Quina rancúnia ens amagues, oh deessa fortuna, per designar-nos sempre els equips més complicats? Per què la sort ens és sempre esquiva i l’atzar ens dribla com si fos el mateix Messi quan es tracte d’assignar-nos rival per a qualsevol competició? Per què el bombo sempre es guarda les paperetes més enverinades per l’equip blaugrana?

Perdó!! Després d’aquesta petita oda titulada “Maleïda fortuna” i escrita i protagonitzada per un servidor, us explico com me n’he assabentat: quan sobre la una del migdia el Ramon (madridista no declarat que ens ha comunicat que es farà soci de l’Espanyol quan tinguin el nou estadi acabat, que, segons ell, havia estat del Barça “pero me hicisteis fuera” i que sempre m’envia missatges al mòbil quan el Barça perd) ha vingut a veure’m al meu lloc de treball amb un somriure als llavis, no feia presagiar res de bo. Se m’ha posat al costat i m’ha fet la pregunta del milió tot posant-me la mà a l’espatlla: “Saps qui li ha tocat al Barça?” (bé, ho ha dit en castellà), deixant anar un parell de rialles per sota el nas. Us he de confessar que he temut el pitjor: el Reial Madrid. Li he demanat que no m’ho digués, que volia rebre l’ensurt per mi mateix. Quan he obert la web del diari Sport he respirat una mica més tranquil: el Sevilla. Però, interiorment, m’ha fet molt mala espina. Aquest equip pot estar molt malament aquest any com diu la gent (i que jo no m’ho crec), però no m’agrada, no em dóna bones vibracions. L’única cosa que salva l’eliminatòria és que el partit de tornada es jugarà al Camp Nou, escenari memorable de grans i èpiques remuntades. Bé, menteixo, també hi una altra cosa que pot jugar al nostre favor: que l’equip sevillà es dediqui a pensar en la Champions League i deixi la Copa del Rei de costat, cosa que podrà aprofitar el Barça per passar a la següent eliminatòria (sempre i quan, l’equip blaugrana no utilitzi aquesta mateixa tàctica que l’equip andalús). Ja cal que ens arremanguem i ens mentalitzem que patirem molt, de lo contrari es poden produir moltes decepcions... (i trencades de carnets).

4 comentaris:

Fran ha dit...

No ho entenc, Jordi, com pots dir que sempre us és desfavorable el sorteig? Ceuta, Numància, Zamora,i tants altres, enguany l'Alcoià, quin volíeu, el Llevant? Home, encara recordo la cagueruela que us va entrar un any amb l'Atletico de Madrid...Sort i prega per què el Recre elimini el Vila-Real, per si un cas feu lo mateix amb el Sevilla. Llástima que no ens hàgiu tocat a vosaltres...

Jordi ha dit...

Hola Fran!!

Ben sabut és per tots que al Barça sempre li toquen els grups de la mort parlant en clau Champions, i això em remeto. El grup d'aquest any era fortet i ara per postres: el Sevilla. Si ens remontem anys enrere també passa el mateix: la temporada passada: Chelsea, Bremen i Levski (la ventafocs del grup, d'acord). És cert, ben pensat, que en el sorteig domèstic (JuanCurling Cup, com li agrada dir-li al periodista Enric Banyeres) tenim més sort. Però home, a vuitens ens podria haver tocat algú més assequible, no? Bé, saps que el seria maco? Una final Barça-Espanyol (si pot ser que juguessim com a locals, perquè si juguem com a visitants segur que no guanyem...) jejeje.

Vist des d'un altre prisma, per guanyar les competicions has de vèncer a tots el equips, no?

Siau,
Jordi.

Fran ha dit...

Per això ho dic, si t'has de carregar al Madriz a la primera, millor, així no t'el tornes a trobar.

Jordi ha dit...

Vinga, va, acceptem vaixell com animal aquàtic!! Així també us facilitarem a vosaltres el camí!!