divendres, 4 de gener de 2008

La meva carta als Reis Mags d’Orient.

Estimats RMO (Reis Mags d’Orient en versió simplificada, ja que tanta televisió m’ha fet agafar la moda de posar sigles i inicials a tot el que es mou):

En primer lloc m’agradaria dir-vos que us escric la carta a vosaltres perquè sou com més d’aquí de la terra. Us sento més propers. No sou cap importació americanitzada com Santa Claus (o Pare Noel en versió catalana) o el Halloween (que dic jo que si no podríem catalanitzar la paraula que la pobre gent gran va de bòlit intentant pronunciar-la bé: que si allowey, que si jalowey, que si allowin, ...).

Com que aquest any he estat molt bon minyó, he fet cas als meus pares (com que no els veig gaire tinc la sort de no rebre moltes ordres ni indicacions per part seva), als companys de feina (només queden per solucionar tres-centes vint-i-quatre incidències) i he estat un bon ciutadà (he pagat religiosament la hipoteca cada mes, l’IBI, hisenda, el pàrking, rebuts de la llum, gas, electricitat, ... – caram, sí que pago coses!! -; m’he saltat molts pocs semàfors i he parlat poques vegades pel mòbil mentre conduïa; reciclo tot el que cau a les meves mans al contenidor groc, verd o blau; torno els llibres en el termini previst, inclòs abans, a la biblioteca; etc, etc) estic en disposició de demanar-vos coses i, evidentment, de que me les porteu.

Començaré demanant un TDT, que es veu que l’any que ve, segons he vist anunciat, la televisió que tinc a casa no servirà per res (“Una tele sense TDT no és una tele”) si no tinc aquest aparell instal·lat i aquesta quedarà vella i obsoleta. I com que no vull que això passi i trobar-me amb l’obligació d’haver de demanar-vos una televisió de pantalla plana últim model de quaranta polsades com el que té el meu veí perquè se que teniu un pressupost limitat, ja que us moveu per Catalunya i aquí ja en sabem molt de tot això de pressupostos limitats i de demanar i demanar a l’estat i de no rebre res, doncs prefereixo demanar-vos aquest aparell. Això sí, si pot ser, porteu-me un TDT que filtri tota la telebasura, que últimament ja començo a estar una mica tip de tanta premsa rosa, tant diari de Patricia, de Ana Rosa o de Rita la Cantaora, de grans hermanos televisius (en versió musical, moda i reconstrucció de cases) i concursos poc divulgatius on la gent només fa que anar a destapar caixes, veure ballarins/es com abans d’ensenyar una quantitat de diners que pots guanyar o perdre s’exhibeixen tot ballant o moure ruletes molt grans i endevinar panells amb paraules amagades.

També m’agradaria encarregar-vos un Ronaldinho nou pel Barça que últimament, el que tenim sembla que s’ha trencat o que, com diu la gent, se li han acabat les piles. Bé, de totes maneres em quedo amb l’opció de que s’ha trencat i no funciona, ja que porta dos anys sense fer res i intentant carregar les bateries i encara no ho ha aconseguit. I si em baso amb el carregador de piles que tinc a casa i que endollo a la corrent crec que dotze hores són més que suficient per a que quedin totalment recarregades d’energia. No sé, de vegades crec que sóc massa mal pensat i que aquest noi ens està prenent el pèl a tots plegats. Sabeu realment que li passa? El podríeu ajudar? Ah!! I si és veritat que ens està enganyant a tots no li porteu res de res del que hagi demanat i deixeu-li un tros molt gran de carbó al costat de la xemeneia. Jo no tinc xemeneia a casa però suposo que ell sí, ja que m’han dit que cobra molt diners, tants que segons el meu pare “ningú dels que veus aquí els arribarà a cobrar mai a la vida”, i per tant suposo que tindrà una casa molt gran on segur que no hi falta la xemeneia per posar els regals. I potser també, ara que ho penso, us podria demanar un altre entrenador, però això si de cas ja ho decidiré més endavant que ara no n’acabo d’estar segur ja que el que tenim actualment em cau bé ...

També m’agradaria que li portéssiu un xandall nou al Fidel Castro. Crec que no ha de tenir molts diners i no se’n pot comprar de nous i més moderns o no ha de tenir, com la gent d’avui en dia, molt de temps per anar a comprar. Em fa molta pena quan veig aquest home per les noticies que sempre apareix amb aquella peça esportiva de fa molts anys. Es que he vist fotos per casa de vint o trenta anys enrere i ja apareixia gent amb xandalls d’aquest estil. Encara que ben pensat bé faríeu en anar fabricant un altre president cubà, ja que aquest crec que durarà molt poc. De totes maneres ara hi ha un germà seu que es veu que li ha pres el relleu i que ha fet com un traspàs de poders, segons he sentit. Què estrany!! A les democràcies el que es fa és celebrar eleccions cada ics anys per escollir un nou president... Allà crec recordar que no he sentit mai que hi haguessin eleccions. Pot ser que se celebrin cada molts anys i deu tocar dintre de poc. No ho sé, per si de cas, també us demano que en porteu unes. De totes maneres, ara que hi penso, és molt sospitós això de passar-li el poder a un altre: mai he vist que aquí el Zapatero o l’Aznar li passin el poder a un germà seu... El que sí que m’han explicat i he sentit que per aquí vam tenir un home fa uns quants anys que va manar durant molt de temps. Es deia Francisco o algo així. Però no sé si quan va morir va traspassar els poders a algun familiar o amic proper. De totes maneres, no sé si ha sortit la joguina, però si està me la podríeu portar? Deu seu molt divertit tenir un ninot que només fa que manar!! Ah!! I aneu pensant per d’aquí pocs anys un altre rei per aquí, que crec que aquest ens durarà poc, que entre la separació de la filla i el Marichalar, el Chàvez, les baralles entre PSOE i el PP, les imitacions del Polònia a TV3, l’AVE i les seves fotos cremades acabarà marxant abans d’hora. O si no és igual, si li passés alguna cosa a aquest, igual sense ell també estaríem bé i el país funcionaria igual. He sentit que cobra molts diners (no sé si tants com el Ronaldinho, però segur que, com ell, té xemeneia) i que si aquest diners es destinessin a d’altres coses tot aniria molt millor...

També vull demanar-vos per mi uns genolls nous que amb tanta marxa de resistència al final m’hauré de posar una pròtesis d’acer similars a les que porta el Robocop i, és clar, no m’agrada el soroll que fa cada vegada que mou els braços o les cames. Aquell ziiit, ziiiit que se sentia cada vegada que es movia era horrorós i et perforava les orelles. I enllaçat amb aquest punt, si pogués ser un nou armari per posar samarretes... Es que si a cada prova de la copa catalana ens en donen una al final les hauré de revendre... Bé, menys la de la Núria-Queralt que per mi té un valor sentimental molt important. Eren 92 km!!

A poder ser, m’agradaria que l’any vinent m’obsequiés amb algun dia que altre més d’assumptes propis a la feina, que només en tinc sis i de vegades fas curt ja que com més dies tens per agafar-te més coses has de fer. És una equació directament proporcional. A vosaltres no us passa? Bé, imagino que no, ja que com que només treballeu una vegada a l’any i el tema d’espiar als nens per si es porten bé o malament per així saber si heu de deixar joguines o carbó, sempre m’han dit que ho fan els patges reals... Vosaltres cobreu molt? És que clar, quan sortiu per la televisió, prims no se us veu... Ja diuen que la televisió engreixa (sobretot la Maria Teresa Campos s’encarrega de fer-ho saber a cada entrevista que li fan), però si no cobréssiu bé, estaríeu més prims que el paper de fumar... Bé, és igual...

Si fóssiu tant amables, també m’agradaria demanar per la ciutat de Barcelona un generador de llum nou, per l’estació de Maragall, a poder ser. Aquest any hem tingut una apagada a quasi tota Barcelona i la gent aquesta que sap de llum i de connexions elèctriques van una mica de bòlit intentant arreglar el que hi ha ara. De totes maneres a la gent no se la va veure molt enfadada, sobretot després de cobrar el que van cobrar d’indemnització per part de la companyia elèctrica. Jo no ho vaig acabar d’entendre molt bé el que deia la meva mare que era quelcom semblant a “la gent se les empesca totes i la majoria segur que els congeladors els tenia buits, però donarà la casualitat que estaven plens per poder treure més diners” i jo em pregunto que com pot ser que si els tenen buits per la nit, s’aixequin al dia següent i aquests estiguin plens. Ah!! Què veu passar vosaltres per avançat a omplir-los? Es que he estat pensant molt en aquest tema i no he tret l’entrellat... No ho entenc!!

Ja sé que això és una mica difícil i que segurament no m’ho portareu, però m’agradaria tenir un pis de protecció oficial d’aquests que sempre els toca als fills dels famosos i polítics. Caram!! Tenen una sort!! No sé com s’ho faran, però tenint tants diners com tenen sempre surten beneficiats amb alguna cosa que altre. Si es que el que neix amb sort... I després la gent és queixa, i no sé el per què, ja que el sorteig és davant de notari i tothom té el mateix número de possibilitats. He sentit a dir que és degut a un suborn, però jo no sé què és, i com que no en tinc cap potser me’n podríeu portar un. L’altre dia vaig sentir algú que deia que “la sort va per barris”, i és clar, aquesta deu anar pels barris on viuen aquesta gent, que segons m’han dit estan una mica alts, pobre gent, ja que viuen a zones altes de la ciutat. No m’agradaria ser-hi a mi quan fa aquell fred a l’hivern!! Els compadeixo!! Amb lo calent que estic jo a casa ben a prop de l’estufa de butà amb els tres focs al màxim!! No sé si en deuen tenir pas d’estufa aquesta gent...

Canviant de terç i ja que pel poc que he pogut copsar el tema està molt complicat, us demanaria un nou Estatut. La veritat és que encara no acabo d’entendre molt bé ni què és ni per què serveix, però la gent que en sap molt (polítics) diu que tots sortim guanyant si s’aprova i que finalment rebrem molts més diners dels que ara rebem. Això està molt bé!! Ja imagino més pisos per la gent, millora en les infraestructures catalanes de transport, menys llistes d’espera per anar al metge, més atenció per la gent gran, ... O potser imagino massa? Bé, us faré cinc cèntims del que ara passa perquè n’esteu al dia: hi ha un seguit d’articles del nou estatut, que vam aprovar tots el catalans en un referèndum (que no sé molt bé què és, però només pots contestar SI o NO), el govern català al parlament i després els polítics espanyols al congrés dels diputats, que el mateix grup polític accepta per Andalusia, però no per l’estatut català. I jo no ho entenc i em pregunto com pot ser possible això, que si ens tenen mania, perquè com vaig estudiar a l’escola tots el ciutadans som iguals i tenim els mateixos drets i deures... No entenc com és possible que per algunes comunitats autònomes sí que valgui i per d’altres no. Però bé, suposo que quan sigui més gran ja ho entendré.

També m’agradaria que a la Comunitat Valenciana els hi deixéssiu un nou repetidor. Em sembla que aquest que tenen ara està espatllar, ja que l’altre dia van haver de tancar-lo sense avisar. Bé, em sembla, però, que l’han intentat tancar varies vegades i la gent no els deixava. Què estrany!! Si no va, per què no volen que el tanquin per arreglar-lo? Em sap greu, perquè són bona gent i no poden veure TV3!! Amb la quantitat de programes bons que fan!! Home, una televisió que val la pena i que només la podem gaudir nosaltres...

I finalment, per acabar, salut i diners per tothom que d’això mai ens en sobra!!

Fins aviat!!
Jordi.

P.D: I aneu construint una Sagrada Família nova que la cosa fa mala espina i potser l’any que bé us en demano una de nova per Barcelona, que aquesta volen fer passar un tren per sota que potser la fa caure, segon diuen els experts.

6 comentaris:

robert mayoral ha dit...

OSTRES quins desitjos!! demano más de lo mismo!!

Jordi ha dit...

Vinga Rober!! Doncs que en siguin dos!!

robert mayoral ha dit...

vols dir que en ho duran aquests REIS, però????
jejejeje, de moment sommiar i demanar és gratuit...i per nosaltres que no sigui!!!

Fondistes ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Fran ha dit...

Caramb! Amb tantes peticions no se si els pobres Reis Mags en tindran prou, hauries de resumir una mica...
El TDT és per poder veure les teles mentideres, horteres i venedores de milers d'articles, que fan capsigranys als nostres fills.
El Ronaldinho nou és molt car, nano, no et val un Sergio García o un Ferran Coromines?
Al Fidel i son germà que s'els portin a Orient i que deixin en pau als cubans.
I per a Catalunya un zapatero nou que no ens emboliqui més.
Una pregunta, si tinguessis que prescindir d'un dels regals, ¿quin deixaries?. Va vinga, ¡teleadicte...!

Jordi ha dit...

Umm... complicat. Potser el TDT que és el regal més materialista que he demanat i la tele, la veritat, no me la miro massa: partits de fútbol i bàsket del Barça i notícies. Perquè el Ronaldinho nou el necessitem, jo vaig al Castro molt antiquat amb aquell xandall, els dies de vacances són necessaris per desconnectar (com més se'n tinguin millor), de pis ja en pago hipoteca d'un, però si te'n donen un de millor tampoc ens queixarem, el tema estatut és bastant important (pels polítics) i els pobres valencians també tenen dret a veure TV3...

Jordi.