diumenge, 6 de gener del 2008

Els reis passen per Mallorca.

Amb Messi i Ronaldinho (ens hem de creure que pateix una tendinitis al genoll esquerra segons els serveis mèdics del Barça que, casualitats de la vida, s’ho ha fet just després de les vacances de Nadal) lesionats, amb Bojan, Deco i Henry a la banqueta, amb el Barça presentava un equip de circumstàncies i amb el Joel que ens ha vingut a fer una visita per prendre alguna cosa plegats, la veritat és que el partit d’avui no es presentava gaire interessant.

I les previsions no han fallat. La primera part ha estat ben avorrida i he estat més per la conversa que pel partit. Per cert, la meva teoria de que Touré Yaya és el doble de l’Steve Urkel quan es tornava guapo (Stefano, si no recordo malament) ha sortit reforçada aquesta nit.

A la mitja part el Joel ens ha abandonat. Ara podria estar centrat amb el partit i un crit valent que ressonava “¡¡Hay partido, hay partido!!” ens ha fet deixar de costat la conversa per submergir-nos de nou amb la segona part. Però aquesta ens ha ofert més del mateix: un joc apàtic i soporífer i un equip que semblava que volia, però que s’estavellava constantment contra la muralla mallorquina. Però, els reis existeixen i han aparegut avui a Son Moix en forma de gol de córner (sí, sí, una altre gol de córner i ja en compto dos aquesta temporada!!) que Márquez ha rematat amb el cap allotjant la pilota al fons de la porteria. El partit quedava encarrilat, però el Mallorca s’ha abocat a l’atac i el gen aquell que tenim tots els culés que ens fa que patim fins al final ha aparegut en forma de nervis i patiment durant els vint-i-cinc minuts que encara quedaven per què el partit finalitzés. Però el camerunès Eto’o, quan passaven dos minuts de l’hora ha certificat la victòria marcat el segon gol des de fora de l’àrea.

I el partit ha acabat, envoltats de gent “hostil”: a la taula del davant dos seguidors del Mallorca i al darrere, a la barra, dos persones més d’un equip indeterminat però que no era el Barça. I, cóm me n’he adonat? Doncs els he fet un comentari a la primera part i no m’han fet molt cas; a la segona part els he dit que cóm els jugadors del Barça deixaven que els del Mallorca toquessin la pilota davant de l’àrea sense cometre falta, cosa que no els ha fet molta gràcia; i en tercer lloc, quan l’Eto’o ha marcat el gol han marxat tot enfadats.

EN POSITIU.
Thierry Henry ha reaparegut després de quaranta-un dies després substituint Giovani a la mitja part i ha deixat de nou espurnes de la seva qualitat fent que l’atac blaugrana es mostrés més actiu.

Mini-pressió al Reial Madrid que demà juga sabent que el Barça ha guanyat i que ens podem col·locar a quatre punts.

Nova victòria a fora de casa de l’equip de Rijkaard.

EN NEGATIU.
La imatge que ha donat el Barça durant tot el partit.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi més que pressió al madrid el que m'ha semblat és un elogi a aquest equip ja que ara sembla que ens dediquem a imitar-los: guanyem jugant de pena, només falta això perquè se'ls pugin més els fums, sigui com sigui són tres puntets més!!!

Jordi ha dit...

Guanyem jugant de pena, sí, però com dius tu: guanyem i és importat!! I més a fora de casa. De totes maneres he trobat que avui no t'has queixat ni has dit la paraula (o nom) màgica...

Jordi.