dimecres, 23 de gener de 2008

UTMB: segon pas.

Segon pas cap a la Ultra Trail Mont-Blanc. Avui he enviat per carta certificada a França el certificat (i perdoneu la redundància) metge que diu, entre d’altres coses, que tinc una salut de ferro, que sé el que em faig apuntant-me a una marxa tant llarga i que prometo no haver pres substàncies dopants mentre faig exercici. És la primera carta certificada de la meva vida que envio. Tres euros, incloent el sobre i tot. Em pensava que seria més car. He fet una entrada triomfal a l’oficina de correus: “Bona tarda!! Vull enviar una carta.”. L’home de l’altra banda del mostrador m’ha mirat amb cara compassiva i ha deixat anar: “Doncs crec que has anat a parar al millor lloc!!”. Sóc aquelles típiques frases que es diuen sense pensar i que són totalment obvies (la que vaig dir jo, evidentment). M’han dit que en uns sis dies arribarà la carta al seu destí i que, amb una mica de sort, podré anar consultant per internet on és en cada moment. Home, per tres euros ja tinc distracció assegurada durant un temps!! He arribat a pensar que quan arribi aquesta n’enviaré una altra el més lluny possible (Austràlia?) per tornar a fer el seguiment i tornar a tenir uns altres dies de distracció...

Avui també ha estat el dia de les agències de viatges. Hem de començar a moure’ns per tal de trobar allotjament per aquests dies que serem a terres franceses. N’he visitat un total de tres. La primera, que no me’n recordo de quina cadena era (si n’era d’alguna) ha estat la de durada més curta. Quan he entrat hi havia un home preguntant preus de creuers. He aprofitat un moment que la dependenta m’ha mirat per deixar-li anar si podia reservar hotels per Chamonix. M’ha dit que no ho sabia, que ho havia de mirar. Per no estressar-la i per no perdre més temps (ja que volia anar a d’altres) li he deixat les dades de la reserva, el meu telèfon i el meu correu electrònic perquè quan ho tingui m’informi.

A la segona agència, un Halcón Viajes, he hagut d’esperar mitja hora llarga. Un matrimoni d’avançada edat preguntava també preus de creuers (avui potser era el dia oficial de la inauguració de la temporada creuerística). I entre les trucades de la noia als majoristes, que només hi havia una persona atenent al públic, la indecisió de si anar al Mediterrani o a les illes gregues o, finalment, si ho canviaven per una volta a Europa amb autocar, m’estava desesperant. Tot el problema era degut a que quedaven poques places. Quan han decidit alçar-se de la cadira la dona encara li ha deixat anar que no havien pogut passar abans a fer les reserves perquè ella tenia la cama molt malament i que per molt que hi hagués gent que tingués ja el viatge reservat des de l’agost, segur que ells no tenien la cama tant malament com la que tenia ella i bla bla bla... He deixat el llibre sobre la taula i m’he assentat per fer una mica de pressió i veure si enganxava la indirecta i es deixava de xerrameca. Sí, ho ha captat, però abans m’ha deixat anar que la cama encara li feia mal des d’allò de la caiguda i... Bé, en aquesta agència m’han donat algun que altre preu, que demà enviaré al Jaume per comentar-li.

A la tercera i última agència (ja que he fet un intent fallit d’anar a Viages Iberia perquè tenien la botiga en remodelació), un Viatges Crisol, m’han dit una noia super-mega-o-sigui-t’ho-juro-per-snoopy-pija-voy-de-rayos-uva-hasta-arriba que encara era massa d’hora, que fins a setmana santa els majoristes no carreguen les dades de l’estiu, però que podia mirar a no sé on per tal de donar-me informació. També li he deixat el telèfon i el mail, però al donar-li el nom, m’ha dit amb aquella veu insuportablement pija: “Ostres!! Jo tinc un amic que també es diu Jordi Casanovas!! El que no sé si és amb essa o sense essa final!!”. Val, hiper-mega-txulo i m’encanta de la muerte, pero, li he preguntat: “Quan em podràs donar la informació?”. M’ha mirat amb un somriure i m’ha dit: “Per setmana santa”. Crec que si hagués estat un personatge de dibuixos (tipus Doctor Slump o Musculman) m’hagués caigut al terra. Però si ho necessito saber quan abans millor (abans ja li havia deixat anar el rotllo de la UTMB i de la quantitat de gent que s’hi voldria allotjar)!!

6 comentaris:

Txell ha dit...

Hola Jordi,
De mica en mica ja ho aneu tenint això de la UTMB!!!
Això si pel ben mig haureu d'anar passant petites proves per a ficar més emoció a l'esdeveniment(i això va per la UltraPija),jejeje...
Sayonara,
Txell

Alba ha dit...

Anara d'agències de viatge sempre es una aventura. Malgrat això a la primera visita mai en treus aigua clara, per tant, l'experiencia de fer el recorregut de nou es una nova aventura. En fi, espero que trobis els hotels aviats i la ruta turística sigui curta.
Salutacions

Fran ha dit...

Hola Jordi, és tota una aventura el ficarse a les agències de viatges. Fa un any a Crisol em van dir el mateix, a l'oficina de Mataró, per anar a la marató de París, aquesta no era pija però molt deixada: "no ho sé, és molt aviat, depén del majorista, encara no hem rebut el catàleg", aquella nena ens haguès deixat a terra. I a la resta d'agències molt similar. Em permets un consell? Fes la reserva de l'hotel per internet o per telèfon, els francesos sont molt seriosos amb això, i no et ficaràs en problemes.

Jordi ha dit...

Sembla que tinc més o menys solucionat el problema. Avui he buscat pel Google apartaments per Chamonix i n'he trobat un munt. He enviant també un munt de mails i m'han anat responent. Gràcies Fran pel consell, me'n refio de tu i et prenc la paraula.

Jordi.

Uri ha dit...

Gran personatge la de viatges Crisol!

Jordi ha dit...

Si vols te la presento!! I si li dius que et dius com jo, ja veuràs, fliparà en colors... En dos dies dos que es diuen igual com el que coneix ella... jejeje Li podriem fer la broma d'anar quatre o cinc persones i dir-li que ens diem Jordi Casanovas. A veure com reacciona!!

Jordi.