dijous, 24 de gener de 2008

Watanegui consup!! Iupipati Iupipati!!

No us sona? La veritat és que us heu de remuntar uns quants enrere. Concretament a l’estiu de 1991. Imagino que els versats en la matèria de les cançons casposes dels estius ja sabeu de que us estic parlant. El grup es deia Banda blanca i la cançó “Sopa de caracol”. No em pregunteu com, avui mentre treballava m’ha vingut com una exhalació els primers compassos d’aquesta cançó. Forçant el meu petit cervell (compost per dues neurones situades una a l’hemisferi nord i l’altre a l’hemisferi sud, ja que estan enemistades des de que faig servir més la d’esquerres que la de dretes) he arribat a treure la música i un trosset de la lletra. Què gran!! Què he fet? Doncs seguir aprofundint en el tema i buscar per internet més coses (és per això que us he pogut escriure unes línies més a dalt el títol i el nom de la cançó).

La veritat és que la lletra no té preu: és una continua permutació de “watanegui consup”, de “iupipati iupipati” i de “wuli wani wanaga” combinat amb la recomanació “Si tu quieres bailar, sopa de caracol” per arribar a omplir crec que vora cinc minuts de pista d’un cd (hi havia cd’s en aquells temps?). Ah!! I no em voldria descuidar de les proposicions deshonestes del cantant: “Con la cintura muévela. Con la cadera muévela. Si lo que quieres es bailar. Si lo que quieres es gozar.”. No em negareu que no té mèrit!!

No sé en què estaria pensant el compositor per treure la frase sopa de caracol (també m’he plantejat moltes vegades en què estaria pensant el Fari quan va escriure “Ay torito, ay torito bravo, lleva botines y no va descalzo”... o millor dit què s’havia pres per veure un toro portant botins). Algú ha menjat alguna vegada sopa de cargols? Si de cas cargols a la llauna, cargols amb salsa, cargols guisats, però en sopa? No sé d’on és originari aquest personatge/compositor ni si allà s’estila cuinar aquest plat, però ja us dic jo que per provar-lo amb mi no hi comptin.

I em pregunto: com pot ser que una cançó d’aquestes característiques pogués triomfar? Tant freaks érem tots plegats? I és més, hi hauria algun conductor d’aquest que va amb la música molt alta pels carrers de Barcelona que s’atrevís a portar aquesta música? Em costa de creure... De totes maneres, tenim la sort de que no ha arribat a ser una cançó estrella dels karaokes. No pot arribar a fer ombra ni a Nino Bravo ni a Georgie Dan i les seves barbacoes.

Per més informació, us deixo un parell de links “interessants”, per a que aprofundiu més en el tema:
-Lletra: http://www.planetadeletras.com/index.php?m=s&lid=51538
-Videoclip: http://www.lacoctelera.com/jbavideos/post/2006/08/08/sopa-caracol (no us perdeu la forma com ballen les noies que surten en banyador, inclòs n’hi ha alguna que porta la calça del bikini pujada fins a l’alçada de l’aixella...).

5 comentaris:

Fran ha dit...

1991...Uf! La cançoneta ens va acompanyar durant molts més anys a totes les revetlles, festes populars, saraos, caps d'any, etc. A mi m'ha sorprès molt al vídeo la noia del trikini blau...
Respecte als cargols, són boníssims, conec un lloc a Riudellots de la Selva on els fan molt bé. Ara la sopa, mai no la he testat, no sé si la fan enlloc? Però no m'estranyaria res que el que va inventar-se el títol de la cançó fos el mateix que s'ha inventat el cosmètic aquell de baba de caracol...

jo, la de sempre ha dit...

No em puc creure que no hi hagi ni un sol comentari del cantant, però us hi heu fixat bé? aquest si que no té desperdici!!

Jordi ha dit...

Fran: La veritat és que surten al video unes noies que imagino que fa tants anys causarien furor amb els seus tri o bikinis, però avui en dia... uff!! Es veu lleig!! Segur que veus alguna vestida així avui i et fas un fart de riure.

jo, la de sempre (ja et trobava a faltar, i mooolt): sí, tens raó. Els gestos del cantant, he vist gent menys motivada al Camp Nou que fa aquests gestos amb més energia. Per no dir que perd més oli que la camioneta dels Locomía. Em recorda algú, però no sé a qui!! Pensaré, ho prometo, i si trobo la solució l'escriuré!!

Jordi.

jo, la de sempre! ha dit...

Jordi ja saps quin és el motor de les absències de comentaris al teu blog però no em trobis a faltar, saps que no em perdo ni un sol post!!! Un petonet!

Jordi ha dit...

Discrepo!! Ja ho vam palar!! Ets insubstituible!!

Jordi.