divendres, 20 de febrer del 2009

Al dentista.

Ahir, temps per la higiene bucal. La setmana passada, a la revisió bianual al dentista, em van trobar que tenia un principi de caries. I, com no, segons l’expert s’havia de posar fil a l’agulla i tallar-ho en sec. Quin remei! Així que ahir, malgrat l’atac de pànic, por, tremolors, nervis i acolloniment general, cinc minuts abans de les sis de la tarda traspassava la porta de la consulta dental. Bona tarda. Bona tarda, tinc hora a les sis. Si, segui que ara l’atenen. I aquell ara l’atenen es va convertir en un llarg període d’espera. I jo patia. Primer per mi, ja que m’anava posant més nerviós, i després per mi també, perquè a les set començava l’apassionant Madrid – Barça de bàsquet. Així que li vaig transmetre les meves pors (les segones) a la de recepció dient-li que, a part de patir per la meva càries superficial, patia per no arribar a l’hora a casa per assentar-me davant la televisió i veure el partit. Ja ho sé que li costava d’entendre i que d’important per ella no ho era molt, però un derbi és un derbi i sinó, jo a tres quarts de set marxava cap a casa i ja tornaria un altre dia i santes pasqües i tant amics, que no ens havíem d’enfadar. Que primer és la salut, ja ho sé, però en cas de partit de la màxima rivalitat, la salut pot esperar un, dos o tres dies.

A dos quarts de set em trobava ja estira a la poltrona, amb la boca oberta, i el focus de llum donant-me de ple als ulls. Relaxa’t que això no farà mal, em diu el jove dentista amb un somriure als llavis. Ja veuràs que ho enllestirem en un tres i no res. Això espero! (perquè a les set juga el Barça de bàsquet, vaig estar a punt de dir-li, però m’ho vaig callar per no donar-li més presses i el tres i no res es convertís en un cinc amb algo i amb una dent inutilitzada). La veritat és que tot va anar sobre rodes. Em va dir que utilitzes el llenguatge universal dels símbols i que aixequés la mà per si hi havia algun problema. Quan es disposava a entrar la primera màquina d’aquelles que fan soroll a la boca, vaig aixecar la mà dreta i ell em va preguntar què passava. Li vaig dir que era un prova per veure si estava atent i si anava de debò el que m’havia dit i entenia bé el llenguatge dels signes. Després d’entrar-me ganxos de totes menes i mides, ferros acabats amb punxa, una mini llanterna, algun que altre cotó, una màquina que treu aire, una que xucla la saliva i de tenir-ne tres a dintre la boca alhora, ha enllestit la feina, adéu fins la setmana vinent, demana hora, son seixanta euros, pago amb targeta de crèdit, ensenya’m el DNI, té, signa aquí, adéu, adéu.

Pel que fa al partit, o millor dit, al partidàs de bàsquet, una mica més i em surt urticària i al·lèrgies vàries per la pell i les orelles d’escoltar als impresentables locutors de Televisió Espanyola (la d’ells, no la teva) i de veure com, pel que semblava, només el Reial Madrid feia jugades dignes d’ésser repetides. Se’ls veia el llautó de lluny i el color blanc també. És clar, que amb el Fernando Romay de comentarista, què es pot esperar... Bé, el que és important de debò és que el Barça va guanyar al Madrid, sense gairebé deixar-li opció per la victòria i que el dissabte a les 18:00h hi haurà un altre partidàs a semifinals contra el TAU, suposadament. Tarda doncs maratoniana, esportivament parlant. Perquè quan acabi el Barça de bàsquet, començarà el Barça futbol, un altre derbi a seguir contra els pericos. A gaudir!!

14 comentaris:

Alba ha dit...

Bàsquet i dentista moltes vegades no son compatibles. Jo em vaig haver de conformar en escoltar-lo per la ràdio i quins nervis. es pateix més que mirant la tele. en fi, a semis i ara a pel TAU. Aquesta temporada ja ens ha guanyat, pero esperem que els jugadors blaugranes donin la cara i sigui un partti vibrant.
Salutacions

Jordi ha dit...

Mai m'ha agradat escoltar un partit de basquet per la ràdio. Estic d'acord amb tu, encara et poses més nerviós que mirant-lo per la tele, que ja és dir!
Demà es veurà un bon partit, n'estic segur. El TAU és superior al Barça, però mai se sap...

bajoqueta ha dit...

"Quan es disposava a entrar la primera màquina d’aquelles que fan soroll a la boca, vaig aixecar la mà dreta i ell em va preguntar què passava. Li vaig dir que era un prova per veure si estava atent" jajajaja

Cristina ha dit...

Tu ets un catxondo,jejeje. Tu vés fent conya amb un tio que porta un arma a la mà i t´empasta tots els queixals pel mateix preu,jejeje.

Jordi ha dit...

Bajoqueta: s'ha de posar a prova la gent. Imagina't si m'arriva a fer mal, jo aixeco la mà i el tio no se'n recorda! Uff!!

Cristina: jajaja Sí, molta conya amb la gent que té la paella pel mànec no es pots fer, tens raó...

Assumpta ha dit...

Jajajaja de veritat vas fer això de la prova? :-))

Jajajaja quin riure!!

Que descansadament se'ls guanyen els dentistes, eh? 60 Euros, per quanta estona? un quart d'hora? 240 Euros l'hora (o sigui 39.933 ptes. que jo, com tota la gent gran, encara conto amb peles)

Ai dissabte Jordi... ai dissabte... estic nerviosa, no sé per què...

Assumpta ha dit...

Per cert, que la meva petita Spaguetina
també va anar al dentista ahir, te un blog molt simpàtic :-)

Oi que és curiós?

Si tinc uns 70 blogs a la barra lateral i ho faig servir d'enquesta sociològica, resulta que de cada 70 catalans, 2 van anar ahir al dentista, o sigui, un 2,86% (bé, això que ho diguessin, perquè potser alguns hi van anar d'incògnit!!)

Albert ha dit...

Molt de compte amb la majori de dentistes:
-Et fan esperar.
-Et diuen que tens coses que en realitat no tens perquè siguis el seu client.
-Et trenquen la boca.
-Et cobren un dineral. De fet recomanen anar-hi un o dos cops l'any perquè sinó t'arruines...

Partidàs del Barça de bàsquet!
Adéu!

alba ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
alba ha dit...

albert, a la teva llista jo hi afegiria que per poc que tinguis, mai n'hi ha prou amb una sola visita, tu vas a fer una neteja i en surts mentalitzat que com a minim hi hauràs d'anar cada setmana durant un mes, aix em sembla que m'he confòs de feina jo....

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Tarda blaugrana 100%. Difícil en el bàsquet (crec realment que el TAU és favorit) i en teoria més fàcil en futbol, però és un derbi!
Unes quantes til.les, si us plau!
Salutacions
Sílvia
Ah! el que fa més mal al dentista és la factura. 60 euros...viuen bé, molt bé.

Jordi ha dit...

Assumpta: Crec que aproximadament van ser 20 minuts, però es guanyen moooolt bé la vida aquesta gent.
M'ha agradat l'estadística bloggera del dentista.
Després em passo pel blog recomanat del dia!

Albert: quin llistat, noi! Veig que no sou molt amics... jejeje Sí, sí, partidàs!!

Alba: això és el que m'ha passat. Visita dijous que ve...

Silvia: sí, jo també ho crec. Però el Barça té opcions, eh!!
Sí que fa mal, sí!! La targeta se m'està queixant des d'ahir!! jejeje

Spaguetti ha dit...

Ostres quina vergonya Assumpta :$ doncs si, jo també vaig anar ahir al dentista!i saps? a mi em cobra 70€ al mes per apretar-me els bràquets. Per tant, estan més amortitzats els teus euros ja que encara va pencar més el teu dentista per una càries que el meu per en 2 minuts retorçar-me tres ferros!!
UUff t'entenc el patiment del partit, jo no sóc de bàsquet, sóc fanàtica de la moto GP i fa molta ràbia perdre't minuts, perquè si, hi haurà més partits o més carreres però no és el mateix perquè cada un/a és únic/a!!

Jordi ha dit...

Spaguetti: Hola!! Quina sablada el teu dentista!! 70x12 mesos... uff!! No ho vull ni saber!!
Bé, veig que ens entemen en el tema aquest dels esports. No és el mateix... La prèvia també compta!!