dijous, 5 de febrer del 2009

De baixa.

Fa un parell de dies que a la feina em va agafar un pinçament a l’esquena. Ni pomades, ni escalfors, ni res de res ha aconseguit reduir-me el grau de dolor. Com que avui encara em feia mal, després d’una reunió maratoniana de dues hores, he decidit posar fil a l’agulla i fer-m’ho mirar. He parlat amb la gent de personal i després d’omplir-me un paperet amb certes dades m’han enviat de pet a la Deixeus.

Quan he arribat allà, la gentil senyora del mostrador m’ha segellat el paperet i sense mirar-me me l’ha entregat i m’ha dit allò tant típic de: “Vagi a la sala u i ja el cridaran”. Quan he trobat la sala d’espera en qüestió, quina ha estat la meva sorpresa quan he vist un munt de gent assentada. Caram!! Jo que em pensava que estaria sol... Imagino que portava el xip de dia feiner pel matí. Però, casualitats de la vida, també la gent es visita i pateix accidents.

He hagut d’estar esperant el temps estàndard d’una hora a que em cridessin. Aquests seixanta minuts, però que se m’ha passat bastant ràpid gràcies al meu inseparable llibre que sempre m’acompanya i a l’improvisat i continuat concert en politó major (el volum estava al màxim) de músiques de mòbils de tot tipus, començant per la clàssica sonata de Bach, passant per la cançó discotequera de moda (acompanyada per un lleuger moviment de cap seguin tel ritme de la música del propietari de l’aparell abans de despenjar) i acabant pel típic ring del telèfon analògic que hi ha al menjador de qualsevol casa.

Quan he sentit el meu nom alt i clar a la llunyania, m’he aixecat i una infermera m’ha acompanyat al primer box. Després de les preguntes de rigor m’ha dit que m’estirés o que em posés còmode que ara vindria el doctor. I aquest ara vindrà el doctor s’ha convertit en una espera de gairebé tres quarts d’hora, on durant diverses vegades m’he plantejat agafar-me al peu de la lletra l’oferiment de l’infermera d’estirar-me i posar-me còmode. El temps l’he passat mirant la frase del salvapantalles que deia “Prevenir infecciones está en nuestras manos (dibuix d’una mà) Lavémonos las manos” i debatent am mi mateix si aquest últim rentar-se les mans feia referència a que havíem de ser nets i polits i emprar el sabó o que ens n’havíem de desentendre. Ha guanyat la primera opció.

El doctor ha arribat, m’ha mirat, m’ha dit amb accent sud-americà que aquesta lesió no els fa gràcia a les mútues i m’ha començat a apuntar un seguit de medicaments i de coses a fer. Després, amb un somriure als llavis m’ha dit que em posarien una injecció. “Al braç, no?”, li he preguntat. “No, en el culete”, m’ha respòs sense esborrar el somriure dels llavis.

Al minut de marxar el doctor i de tenir l’informe a les meves mans, ha entrat una noia molt jove amb una xeringa a les mans. Com que sóc molt aprensiu ja m’han començat a tremolar les cames. “Vinc a posar-te la injecció!”, m’ha dit amb veu convençuda. “Sí.. Sí...”, i m’he començat a arremangar la màniga de la samarreta i li he dit, per si colava “Al braç, no?”. Se m’ha quedat mirant i la resposta ha estat: “No, no, al cul. Baixa’t una mica els pantalons. I, tranquil, que les sé posar molt bé. No et farà mal. Només notaràs una mica de molèstia quan entri el líquid”. I així ha estat.

Però, ah! quan he començat a caminar m’han entrat tots el mals. No, si la noia tenia raó. La punxada no m’ha fet mal, però el que realment em feia mal era el cul cada vegada que feia una passa. Com si fos el Chiquito de la Calzada pel seu caminar de caballo-que-viene-de-Bonanza, he fet el que he pogut, i he arribat a la feina mig ranquejant. Allà m’han enviat a la mútua, a l’altre punta de Barcelona. I apa, plovent com estava, ves a agafar el metro, fes el transbordament de rigor i planta’t a l’edifici de la mútua.

Un cop allà, de nou explica que t’ha passat de rigor, el on em fa mal de rigor, omple els formularis de rigor, m’assec a la sala d’espera de rigor, sento que criden el meu nom de rigor, entro al despatx de rigor, l’infermera em diu que em tregui la samarreta de rigor que ara vindrà el metge de rigor i em farà l’ullada de rigor per fer-me el diagnòstic de rigor, això sí, després d’estar els deu minuts de rigor sense samarreta esperant que vingués el metge de rigor. M’ha revisat i m’ha preguntat què volia fer: si em veia en cor d’anar a treballar demà o em donava la baixa. Me l’he quedat mirant i li he dit: “Vostè sabrà! Jo el que sé és que em fa mal!”. M’ha dit que em donava la baixa per demà i que dilluns tornés a la feina (on segur que m’hi esperaran amb els braços oberts i més després de la reunió d’avui). Si el dilluns em seguia fent mal, que l’anés a veure.

I així estic, a casa amb la manta tèrmica i amb el llibre al meu costat que l’obriré tot just quan acabi d’escriure aquest post.

P.D.:He trucat al Guardiola per dir-li que aquesta nit no em convoqui que no aniré.

18 comentaris:

Albert ha dit...

Recupera't aviat!

Segur que ets millor tu lesionat que en Hleb, dígali al Guardiola que et convoqui...

Adéu!

XaviC ha dit...

Cony company...encara t'hauré de deixar jo les crosses per anar a recollir la Copa de CCCR el dissabte?? jo avui he anat a córrer i entre els pulmons de plàstics del Caprabo i el genoll...però tot bé!

Assumpta ha dit...

Ai, Jordi... vols dir que això no són els efectes secundaris del partit de bàsquet de l'altre dia? Sí, si, el partit amb l'Hohaveuvist Team

No sé què fas últimament que et passes el temps entre mútues de rigor i rehabilitacions de rigor, pobret... va, vols que t'expliqui un conte?... No... millor una història real...

Diu que hi havia una vegada, un equip de futbol molt bo, molt bo, que es deia Barça...
...
...
i així va ser com aquell any del Senyor de 2009, aquell equip tan bo ho va guanyar tot, tot i tot


Au, a fer nones!!

Anònim ha dit...

osti... l'edat apreta nen, que ja no en tenim 18!!!... això ho arregles amb un camelback de JB! :p

Anònim ha dit...

Cuida't molt aquests dies, Jordi, i recupera't aviat!!!
Ànims
MariaV

Cristina ha dit...

Cuida´t molt! Si fas bondat en pocs dies com nou. Una abraçada!

bajoqueta ha dit...

Segur que Guardiola ho entendrà :)

Ai les injeccions... a mi me posen una cada mes hi ha vegades que em tiba i també pareixo la Chiquita jajaja. Per sort passa ràpid.

Recupera't ràpid!

Mariona ha dit...

Et faré el possible diagnòstic de rigor: Deus tenir un pinçament del nervi ciàtic. El dimarts que ve aniré amb l'osteòpata de rigor per veure si m'arregla els mals! Potser també et convindria anar-hi. Ja t'explicaré.

Cuida't!!

Eloy ha dit...

Ostres, noi, vigila que portes una bona ratxa.
Crec que el bàsquet no deu ser molt compatible amb el còrrer.
Millor compatibilitza còrrer i els saraus del dissabte nit ;)
Recupera't aviat.

Anònim ha dit...

Recupera't aviat. T'esperem dissabte!
Per cert, Hleb o Ezquerro? Uff, no sé si quedar-em amb l'Overmars...

Albert

Alex. ha dit...

No ens podem fer grans.
Fes bondat!!!

T'envio forces telúriques!

ddriver ha dit...

sino et convoca aquell noi que???haurem de patir un altre cop l infumable Hleb&guddy society??
Tranqui es bona epoca per no anar a pencar,fa fred.Jo vaig tindre algo semblant fa moooolts anys i entenc que no els hi faci gracia a les mutues..;)

Jordi ha dit...

Albert: moltes gràcies!! Ara no sé com prendre-m'ho...

XaviC: Estaré al peu del canó del dia D hora H!! No ho dubtis. Encara que sigui arrossegant-me!

Assumpta: crec, decididament que és l'edat! No perdona.
Gràcies pel conte!

Tres!: Ara sí que m'he emocionat! Nen, això no m'ho esperava de tu. M'està caient la llagrimeta.
On he passar a recollir-ho?

Maria: Moltes gràcies! Crec que ja gairebé ho tenim, però...

Cristina: gràcies!! Ho estic intentant!

Bajoqueta: quin mal tràngol, això teu!! Avui dissabte, encara noto alguna molèstia al cul!

Mariona: gràcies pel diagnòstic! El dilluns li comentaré al fisio a veure si també m'arregla l'esquena...

Eloy: doncs si això és cert, és una gran putada!! Del que has dit em quedo amb els saraus per la nit i el córrer, i no necessàriament en aquest ordre!

Albert: Ostres, això no es fa!! Quin dilema més dur!! Igor Korneyev entraria també en la discusió?

Alex: rebudes!! Me les he guardat a l'esquena, per lo del mal...

ddriver: Les mutues són un món a part! Crec que no els fa gràcia res!! Ni que entris per la porta...

Anònim ha dit...

Que et recuperis el més ràpid posible i si tornes a parlar amb Guardiola que sí que sí que et convoqui perque segur que si et donen el que guanyen ells en un partit el mal d'esquena l'oblides però per la porta gran jeeje.

Una abráçada

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Quina mala sort...pel Barça! ;)
Bé, ajuda a l´equip des de casa, per la tele.
una abraçada (no molt forta...compte amb l´esquena)
Sílvia

Albert ha dit...

Molt bons els dos posts anteriors. No havia tingut temps de llegir-los l'altre dia, però el de la Sònia Brava m'ha fet molta gràcia.

Totalment d'acord amb això de l'Osborne.

Per cert, hi ha gent que al Bollycao li diu "embolicao". En sé més, però ara no em venen al cap.

Vagi bé!

òscar ha dit...

estic amb l'assumpta. això no es altra cosa que els danys col.laterals del 3x3 de bàsquet. òbviament, tot i baixes, no pots deixar l'equip sense el seu mvp.

cuidat!!!

Jordi ha dit...

Silvi: ja estem del tot recuperats. Moltes gràcies!! Això que dius, no està malament!!

Silvia: he recollit l'abraçada fluixa i me l'he autofet sense patir cap mal. Gràcies!!

Albert: Gràcies!! Estic pensant de fer un recull de totes aquestes frases curioses...

Òscar: Gràcies!! De totes maneres, se n'han sortit prou bé sense mi...