dimarts, 10 de febrer del 2009

Esmorzars i àvies nedadores.

El tema de conversa avui ha estat aquesta noticia de l'àvia nedadora. Quina dona, per treure's el barret. L'E, com sempre, tenia coses a dir:

E: No veas tú con abuela de las narices. Pero, ¿eso se lo ha hecho de un tirón?
P: No, no, según pone en la noticia en veinticuatro días.
E: Uff!! Veinticuatro días pero sin dormir, no? Porque sino pierde la gracia...
Servidor: Estoy contigo, y en caso de dormir, que sea en el agua, que sino pierde la emoción.
P: No, la acompañaba un barco y se subía después de estar nadando unas seis u ocho horas al día.
E: Pues nada, eso es de maricones. Imagino que la ataban al barco para que no se perdiera. Se ve que hubo un momento que el marinero le dijo al capitán: "Eche el barco a un lado que viene la abuela detrás haciendo luces y nos quiere avanzar". No veas tú con la abuela. De tanto en tanto la tripulación se asomaba por la barandilla para ver si aún respiraba o no. “Parece que tiene aún la boca abierta·. Y no te lo pierdas, se ve que quería hacer de punta a punta e ida y vuelta buceando, sin respirar. Pero cuando ya estaba volviendo tuvo que parar porque sentía como una pequeña presión en el pecho.
Servidor: Para entrenar se cruzó el estrecho de Gibraltar buceando tres o cuatro veces sin respirar.
E: Sí, sí, ríete del Meca. Si es que está la abuela del Betis y la abuela del Meca.
Servidor: Cuando acabó la prueba llamó al Meca y le dijo: "Chúpate esa, Meca". Ah!! Y a la hora en punto le decían desde arriba: "Abuelaaaa, abra la boca que le toca la pastilla de la presión". Y se la tiraban desde arriba.
S: Y luego le acariciaban la cabeza, como a los delfines.
E: Sí, y no veas el mérito que tenía la abuela que llevaba encima la máquina de la diálisis.

En P, que seguia llegint, ens comenta que a més a més a participat en maratons, i en grans travessies com la de Iowa (482 km en 12 dies), França (643 km en 16 dies), Xile-Argentina (926 km en 21 dies) i la Índia (724 km en 16 dies).

E: Ah!! Y porque lo hizo descalza, que no veas tu si se llega a poner bambas...

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt mala ment!

això de dir-li àvia els 56 anys.
Que jo entinc 57 i no sóc àvia encara!

mama

Assumpta ha dit...

¡¡Mama de Jordi!! jajaja sabia que aquesta notícia et faria dir això :-)))

Bé Jordi, que et sembla, eh? 3.379 kms. de distancia... T'hi apuntes? :-))

Anònim ha dit...

joder la tia aquesta!!

al jordi no li vec!! jejeee!!

osti siiii dir-li padrina (avia)... vaya tela!!

Jordi ha dit...

Mama: no hi tinc res a veure! Parla amb els d' El mundo deportivo... A veure quan aprenem i fem coses d'aquestes!!

Assumpta: nedant no, que no estic preparat, però caminant no et diria que no...

Toni: l'edat no marca la vellesa d'una persona, sinó l'esperit i les ganes de fer coses que té.
Ohh!! Què maco que m'ha quedat.
He de dir que a la fotografia se la veu jove...

bajoqueta ha dit...

Al vore a dones així jo me sento velleta amb 35 anys :(
Quin aguant tu!

Alex. ha dit...

Jordi, no t'imagino fent la Mm(Matagalls Montserrat), caminant pel Pla de la Calma, encabit dins d'una gàbia!

¿Ja li has dit a l'E què vas conquerir la CCCR08'(Copa Catalana de Caminades de Resistència)?

Jordi ha dit...

Bajoqueta: fins i tot jo amb 31 me'n sento de vell!! Tota una senyora proesa i tota una senyora àvia!

Alex: Jo tampoc m'imagino!
Crec que sí, però ara no ho recordo. Suposo que la seva resposta va ser quelcom semblant a: "Hijo mio, si puedes ir en coche, por qué andas de esta manera?". Avui n'ha dit de bones, i crec que canviaré en breu la frase del dia...