La Sònia Brava.

Dissabte passat em trobava en una botiga d’electrodomèstic tafanejant una estona mentre feia temps perquè havia quedat. Em trobava a la secció de televisors mirant aquells que, a diferència del meu que té unes corbes d’allò més provocadores, són més plans que una taula de planxar. Doncs bé, observo que s’acosta un home gran al dependent que tenia al costat:

Home gran: Vull veure la Sònia Brava.
Dependent: Perdoni?
Hg: Vull veure la Sònia Brava.
Dependent: Un momentet, sisplau.

El dependent s’acosta al taulell i parla amb la noia que hi ha darrera del mostrador. Després d’una estona de parlar i posar cara d’estranyats, la noia alça l’auricular del telèfon i després d’una breu conversa fa que no amb el cap al dependent. Aquest es torna a apropar a l’home gran.

Dependent: Ho sento, però aquí no hi és. S’haurà equivocat de botiga.
Hg: Sé d’un amic que la va trobar aquí...
Dependent: I quan temps fa d’això?
Hg: Doncs ara no ho sé pas, però més o menys uns tres o quatre mesos.
Dependent: No em sona que hi hagi ningú per aquí amb aquest nom...
Hg: Però, com pot ser? Si fa tot just quatre mesos que el meu amic en té una a casa...
Dependent: (posant-se una mica vermell) Perdoni? Vol dir que no s’ha confós de botiga o de porta?
Hg: Rotundament, no... Sé que la va adquirir aquí.
Dependent: Aquí poques Sònies i que siguin braves haurà pogut comprar. Les que tenim aquí no es venen per diners, ja m’enten...
Hg: Doncs ja m’explicarà on en puc trobar una. Miri, crec que és molt semblant a aquella (Senyala cap a una senyora que està mirant un televisor d’aquells grans que valen molts diners) Sí, crec que sí...
Dependent: (posant-se encara més vermell) Senyor, crec que això ja passa de taca d’oli. On s’ha cregut que ha entrat?
Hg: Doncs a una botiga d’electrodomèstics! Ves per on!
Dependent: Miri, ho sento molt, però si m’està prenent el pèl, jo tinc molta feina. I comprendrà que si m’estic aquí escoltant-lo a vostè i les seves tonteries la meva comissió es veurà reduïda a la meitat.
Hg: Miri jove, si no vol ensenyar-me la Sònia Brava, ja aniré a parlar amb qualsevol altre dependent o dependenta.
Dependent: Li prego que no molesti als meus companys, que li diran exactament el mateix que jo.
Hg: Jo no estic per perdre el temps. Puc parlar amb l’encarregat?
Dependent: Amb molt de gust.

Passats uns cinc minuts el dependent arriba acompanyat per un home amb corbata i el botó de l’americana de dalt cordat.

Encarregat: Disculpi, sóc l’encarregat.
Hg: Sí, volia parlar amb vostè.
Encarregat: Si em fa el favor de venir amb mi al meu despatx, amb molt de gust el podré atendre.
Hg: I tant que sí!

Els dos homes marxen i el dependent se’ls queda mirant com desfilen i es tanquen dintre del despatx. Jo, tot encuriosit, malgrat que corria el risc de fer tard a la meva cita, vaig decidir esperar per saber com acabava definitivament la història. Passats uns cinc minuts, l’encarregat i l’home gran surten del despatx, es planten davant d’un televisor, se’l queden mirant força estona mentre que l’encorbatat no para de xerrar, i seguidament el senyor, després d’una encaixada de mans, passa per caixa i paga amb targeta de crèdit.

Una vegada que el client en qüestió surt de la botiga, l’encarregat s’adreça al dependent. Jo, encuriosit com estava, vaig acostar-m’hi dissimuladament.

Encarregat: Què t’ha dit que volia aquest senyor?
Dependent: Volia comprar una tal Sònia Brava! Ja li he dit que aquí hi ha senyores que es venguin ni res per l’estil. Som una casa molt seriosa!
Encarregat: Talòs!! El que aquest senyor volia era comprar una Sony Bravia!! Un televisor com aquell d’allà!!

NOTA: Evidentment, aquest cas és pura ficció, però el nom no és inventat. El vaig sentir l’altre dia com pel carrer un senyor deia que s’havia comprar un televisor Sònia Brava. M’agradaria dedicar aquest post a totes les persones que canvien els noms de les coses. En conec una que del Leroy Merlín li’n diu Eloy Martín, al Bruce Sprinsting li’n diu Bud Spencer, al Firewall de l’ordinador li’n diu Fideuà, i molts altres noms més que ara no recordo. Eh Mama?? Aquest va per tu!! Amb molt d’amor!!