Oh la là, Tití!

Escoltava abans de començar el partit que el Barça mai havia eliminat un equip francès en aquesta competició. I ja em va començar a entrar el canguelis. Però quan va sonar aquella musiqueta celestial quan els vint-i-dos homes posaven enmig del camp de la que tanta enyorança sentia, va ser llavors quan em vaig dir Bah! No serà tant. Les estadístiques són només això, estadístiques.

I quan la pilota va començar a rodar, quan els jugadors van començar a córrer i quan el minut sis ja ens havien marcat el primer gol mercès a una gran cantada d’en Valdés, vaig començar a entendre de què anava aquella estadística de la que havien parlat. I després d’aquest primer gol, va començar el viacrucis culé on Benzema i els seus apòstols van dur de corcoll a la defensa del colador potser-no-ho-guanyem-tot-aquest-any Team, que feia aigües per tot arreu i on Víctor m’ho-empasso-tot-i-no-en-dono-una-a-dretes Valdés els va ajudar. Quines cantades, ni al Liceu! Després de capejar aquest temporal de contraatacs (i faltes pujades de tot amb la permissivitat arbitral) on cada pilota que recuperaven el francesos era un ai-ai-ai continuat, el Barça va arribar a estavellar la pilota al pal (Benzema també ho va fer després) i es va aconseguir calmar el partit. Això ho va agrair el meu cor, les meves ungles i el meu estómac, que n’estaven fins al cap de munt de tant patir.

Però la segona part ja va ser una altra cosa. No sé que els va dir el profeta Pep al vestidor, però ja van sortir més connectats i més concentrats (fins i tot en Valdés, que ja és dir). Aquesta segona meitat va ser del Barça, on va fer el seu joc de tocar i tocar que va servir per evitar els contraatacs del rival i per generar comptades ocasions. Però en una d’elles, gràcies a un córner on l’estratègia (o la sort, posem-li), van habilitar la pilota a Tití Henry (oh la là c’est magnifique, monsieur) llançant-se gairebé en planxa, va rematar amb el cap i va fer pujar l’empat definitiu al marcador. Jo vaig cridar i cridar i cridar i cridar i cridar i cridar una mica més per l’eufòria i el patiment contingut de gairebé setanta minuts d’ais i uis i de no veure les coses molt clares. I com que als dos conjunts ja els anava bé aquest empat al marcador, la cosa ja va anar morint lenta i mansament fins el xiulet que indicava el final.

Espero que hagin après la lliçó, que la Champions no és la Lliga, que aquí el més tonto fa rellotges amb GPS incorporat i que les garrofes van molt cares i el més mínim error et pot enviar cap a casa amb un llacet al cap fins l’any vinent.

LES FRASES DEL PROFETA.
El profeta Pep (visionari del futbol) ja ho va dir ahir quan va acabar el partit: “Aquest partit és fantàstic per entendre de què va tot això. Per corregir coses les has de fer malament”. Amén! Quanta raó que té, però em pregunto jo: no els pot posar el vídeo del partit del Madrid de l’any passat on els va eliminar la Roma per veure exactament el què no s’ha de fer i aprendre d’errors aliens i no propis?

L’altre frase visionària, quan tothom ens pensàvem que havia estat una cantada sense precedents d’en Valdés, ell va sortir i ens va il·luminar a tots: “Ha estat un golàs. Ni set porters junts haguessin pogut aturar aquesta pilota”. Gràcies Pep, veus les coses com ningú. Amén!

LA MEVA PARTICULAR CRIDA.
Des d’aquí fer una crida als serveis mèdics del Barça perquè facin el que sigui perquè l’Iniesta estigui present al partit de tornada al Camp Nou. Com canvia aquest equip sense ell. Pot estar blanc, tenir orxata a les venes, pot no tenir nominacions a millor jugador del món, però... què bo que és!

EN POSITIU.
El resultat, sense cap mena de dubtes. Pels mèrits dels uns i dels altres i les ocasions, podem estar més que contents.

La tornada al Camp Nou, on el Barça tindrà el recolzament de l’afició.

EN NEGATIU.
L’equip va sortir totalment desconcentrat, desendollat del partit.

Valdés, que no en dona una a dretes des del partit contra els pericos. I si Valdés no dona seguretat a la defensa, malament anem.

Messi? Messi? Algú el va veure ahir? Bé, ahir, el partit anterior, l’altre, el d’abans de l’altre... En resum, que si vol guanyar aquells premis de la FIFA, que es posi les piles ja!