dimarts, 3 de març de 2009

Adéu crack!



Em trucava el diumenge per la tarda el meu pare per donar-me la notícia. Em vaig quedar de pasta de moniato. Sabia que estava retirat dels escenaris des de feia mesos per interpretar l'obra més dura de la seva vida: vèncer un càncer. I no va poder. Aquell actor galaico-català va perdre. I tots hem perdut una mica amb aquesta derrota. Se'n va un home íntegre, que deia veritats com a punys, que no es callava res, un gran entre els grans, podia parlar més alt, però no més clar. Ara trobarem tots a faltar aquell humor negre, satíric, aquell riure fàcil, aquelles paraules malsonants que sempre se li escapaven (o no). Resumint, que de Pepe Rubianes només en podrà haver-hi un i ens ha deixat. I no sé què tenia que feia que tots li tinguéssim guardat un raconet del nostre cor i que la seva marxa ara ens hagi deixat entristits. Allà on sigui, espero que faci passar a la gent tant bons moments com els que m'ha fet passar a mi. Adéu, fins la propera!

19 comentaris:

Els del PiT ha dit...

Sí noi... Començàvem el dia tristos i l'acabàvem de igual manera.
Segur que ell voldria continuar explicant-nos històries.
Sergi :-|

òscar ha dit...

tu ho has dit jordi: un crack de cap a peus sense un pèl a llengua.
un crack de cap a peus que ha passat per aquí amb ganes de menjar-se la vida.
un CRACK, en majúscules!!!

Jordi ha dit...

Sergi: I tant! No ho dubtis! He estat mirant al youtube imatges d'ell on apareixia i realment és un home que contagiava molta alegria.

Òscar: sí, potser m'he deixat d'escriure la paraula CRACK en majúscules!

Alex. ha dit...

Qui no havia anat a veure, al teatre, al Pepe Rubianes?

Veure'l per la tele encomanava una vitalitat, un saber estar per damunt de tot i sempre un somriure molt gros!

Creu de Sant Jordi al costat d'en Capri, Joan Pera, Mari Sanpere, Les Tresines(La Cubana)...

Un home, absolutament independent!

Alex. ha dit...

Com va anar la Cabrilenca?

Jordi ha dit...

Quanta raó, Alex! Gran ambaixador galaico-català i de parlar també clar i català!
Creu de Sant Jordi.

Per la tarda publico article de la Cabrilenca. Molt bé i molt xula!

Albert ha dit...

Descansi en pau.

La frase del dia que has posat a la dreta ho diu tot.

Pel que fa a la pregunta que m'has fet al meu blog sobre el millor del partit penso que a més d'Henry va ser Xavi per diversos motius. Però ho va ser bàsicament perquè malgrat estar carregat de partits, va aconseguir reunir ell solet tots els migcampistes rivals i va deixar a Gudjohnsen sol (el problema és que era Guddy i no ho va aprofitar). A més, amb el Touré empanat i els davanters mig adormits va aconseguir controlar una mica el partit sense l'ajuda d'Iniesta.
No estic dient que fes un bon partit, ni tampoc el va fer Henry, però van ser els millors del Barça.

Cristina ha dit...

M´encanta com l´has definit. I és que així era ell, clar i directe. No es quedava res dintre. I crec que és el que més m´agradava, aquella sinceritat abrumadora. Ara el trobarem a faltar. No hi ha cap Buenafuente ni d´altres que tinguin el seu tarannà. Fins sempre allà on sigui!

Carles Garcia i Rosell ha dit...

Gràcies per eixos moments que ens has fet passar, Rubianes.

Sílvia ha dit...

Hola!
Agrair a Rubianes les bones estones i l´escola que ha creat.
salutacions
sílvia

Assumpta ha dit...

Quan va dir "la frase del dia" que tens posada a la barra lateral, el meu marit i jo ho estavem veient en directe... crec que no ho oblidaré mai :-)

Descansi en pau.

XeXu ha dit...

He començat a veure el vídeo, i ja no he pogut parar fins el final. Aquest home enganxava. Se'l trobarà a faltar molt, em va costar decidir-me a anar a veure Rubianes Solamente, i si me l'hagués perdut, no m'ho perdonaria. Hem perdut un dels grans.

karli ha dit...

Una autentica llàstima el tema Pepe Rubianes, no n'hi ha hagut mai cap com ell, era únic, el trobarem a faltar...
Felicitats per la marxa Cabrilenca, has hagut de venir prop de casa meva per inaugurar la temporada, espero que t'hagin tractat bé!
Ja t'ho deia jo que volia a en Mourinho, ara duriem mes de 12 punts a la lliga...

Eloy ha dit...

Els millors marxen ràpid. I el Fraga encara corre, o dorm...

Jordi ha dit...

Albert: sí, et dono la raó. Van ser els millors però no van fer un gran partit! Millor així! Llàstima que el Bacallà sigui un talòs rematant a porteria!

Cristina: Crec que mai tornarem a veure'n cap com ell. Imitadors els que vulguis...

Carles: m'afegeixo!

Silvia: creava escoles com el Ferran Adrià i la Ruscalleda?? ;-)

Assumpta: si una cosa no tenia, eren péls a la llengua!

XeXu: estic amb tu. Jo també vaig anar-la a veure i crec que, a part de ser un afortunat (i tenir el DVD a casa), mai oblidaré com un home sobre l'escenari i sense ajudar de res més que les seves mans i la seva veu et pot fer riure durant tanta estona seguida.

Karli: ens han tractat de meravella. L'any que ve a repetir, que l'entrepà del final estava molt bo.
Sobretot no pensis en el 5-2 del Getafe al Camp Nou de fa dos anys... Allò no va pasar...

Eloy: jajaja sí senyor, mala hierba nunca muere... Per cert, el Fraga cada dia camina amb més balanceig a banda i banda, no?

bajoqueta ha dit...

Recordo que quan vore'l al teatre primer vaig ser reticent a anar-hi, però mai me'n vaig penedir. Aconseguia fer olvidar totes les preocupacions amb la seua manera tant especial de vore la vida. Realment s'ha perdut a algú molt gran.

Jordi ha dit...

Bajoqueta, totalment d'acord. No n'hi haurà cap més com ell!

Cesc ha dit...

ja se sap que aquestes coses passen però sempre sorprèn aquesta situació i veure com persones que han arrancat somriure de rostres tristos marxen així, però demostra que s'ha de viure.

Jordi ha dit...

Cesc, i precisament una de les coses que va fer en Pepe va ser viure cada minut. Quin un!!