dimarts, 10 de març de 2009

Real chorreo.

Anem a fer a continuació un exercici molt fàcil. Només es tracta de conjugar el present d’indicatiu del verb ir a chorrear (en castellà). Som-hi, no és complicat:

Yo los voy a chorrear
Tú los vas a chorear.
Él los va a chorrear.
Nosotros los vamos a chorrear.
Vosotros los vais a chorrear.
Ellos nos van a chorrear.

Gran, que gran aquest verb! Com m’agrada! S’omplia la boca el dia abans del partit d’anada de l’eliminatòria de vuitens de final de Champions el senyor Vidente (i Vicente, que no el de l’article de fa uns dies) Boluda, president del Madrid, en un acte d’aquells d’humilitat blanca que tant els agrada utilitzant la primera persona del plural del verb anteriorment conjugant. Però ah!, companys, resulta que finalment aquesta primera persona ha fet l’efecte bumerang i s’ha convertit en tercera persona del plural. I sí, com canta el verb, els han chorrejat (permeteu-me que mig catalanitzi el verb). I no chorrejat, sinó ben chorrejat. S’han emportat una maneta entre els dos partits.

Quin goig feia Anfield avui (i sempre). You will never walk aloooooone.... Perquè, madridistes, this is Anfield, i a Anfield no guanya qualsevol. I en el millor dels casos, empates o perds per poc. Però en el pitjor, surts amb una maneta que fa mal, molt mal... I avui el Madrid ha sortit ben escaldat (i sort d’en Casillas me-siento-segurooooo, que m’ha fet perdre el compte de les parades que ha fet). I els culés avui estem contents. No ens enganyem! Anirem a dormir amb un somriure als llavis, potser una mica afònics de cridar els gols... Però abans de dormir, sisplau, adrecem una pregària al profeta Pep, visionari entre els visionaris, perquè demà guiï el nostre Barça cap a la següent ronda de la Champions. Amén!
P.D.: Com m'agrada llegir l'As i el Marca en dies com aquests...

28 comentaris:

Assumpta ha dit...

Et veig content, Jordi :-))))

Jejejeej... aquí estic, amb un gran somriure i feliç :-)))

Jejejeje quin partit tan bonic!! ;-)

M'he de disculpar perquè quan he llegit la teva conjugació verbal he pensat que t'havies equivocat amb el "NOS" i després, quan he acabat de llegir m'he adonat que era així com havia d'estar, així en el simpatiquíssim Vicente Boluda balam bambú, haurá d'admetre aquest "NOS" van a chorrear jejejeje

Però, dit això... jo ara m'apunto a la concentració de forces i energies positives envers el nostre Barça per demà :-)

karli ha dit...

Nanuuuuuuuuu!!!!!!!!!!! oeoeoeoeoeoe...jo tambè m'he afanyat a fotre un recordatori sobre lo d'Anfield!!! oeoeoeoeoeeoe...
Ara que jo ho he rematat una mika mes que tu eh...lisening the song please George!!!!!!
Jajajajajajajajaja....

Albert ha dit...

Com he gaudit. Mai havia cridat tant els gols del Liverpool com en aquesta eliminatòria...

Però cal estar Al Loro perquè demà poden riure's ells de nosaltres.I si passem, que no ens toqui el Liverpool.

Tot i que Vi(d)ente Boluda la va clavar. Chorreo i festival!

Adéu!

XeXu ha dit...

Penso que ni amb això se li baixaran els fums al Boluda aquest. Però ja està bé que hi sigui, tot i que fot molta ràbia, perquè és un d'aquells impresentables que es carreguen qualsevol equip.

A mi, personalment, això de 'chorrear' em fa moltíssima ràbia, espero que passi ja la broma, que no ho suporto.

òscar ha dit...

amic jordi, el meu "comentari de qualitat" per aquest matí té com eix central el explicar la tranquilitat d'ànim, la pau interior, el relax de l'ànima que cada temporada asoleixo quan els de blanc queden eliminats de la champions.
em sento, gairebé, com un d'aquells monjos que accedeixen a una mena de limb en el que tot els hi és ben bé igual.
just en el moment que el "trenceta" del matx dona el cop de xiulet que marca el final del partit, el precís instant en el que l'eliminació és ja un fet irremediable, pronuncio un rotund "que es fotin" i accedeixo al limb dels tranquils d'ànim perquè sé que, passi el que passi amb nosaltres, ells no guanyaran res.

ps: tinc un petit regal pel cor de l'anginesca però no he trobat el teu mail. passa-m un correu en blanc al meu (està al perfil del bloc) per enviar-lo jordi!!! gràcies!!!

Jordi ha dit...

Assumpta: La veritat és que he gaudit molt amb el partit, ha estat distret. No sé si la golejada té alguna cosa a veure...
Ara, com diria l'Alex, totes les forces tel·lúriques enfocades cap al Barça!

Karli: ooooeeeeee!!! Ara m'hi passo!!

Albert: jo sempre he estat del Livepool, des de petit quan encara no tenia us de raó ;-)
Ja tens raó, si avui per un casual dels casuals perdéssim, les portades a Madrid serien bones... Però no passarà, segur!!

XeXu: És una broma bumerang! Ara s'ho han de menjar amb patates. Aquest president ha pecat d'innexpert. Li falta molt d'ofici. Per mi que segueixi moooolts anys més!!

Òscar: gràcies pel comentari de qualitat del aquest matí gloriós, on la gesta blanca (és molt difícil perdre d'aquesta manera tant humiliant) passa per davant del global del 12 a 1 que li ha fotut el Bayern a l'Sporting de Portugal.
Ahir per la nit, quan el jutge del match va xiular el final, vaig entrar en comunió amb totes les forces tel·lúriques de l'Alex i vaig anar levitant al llit amb els genolls creuats i amb el dit del mig de les dues mans alçat. Va ser de pel·lícula de por, segons l'Alba. Jo ja no era conscient de res...

Alex. ha dit...

Ahir, va ser una nit plena, doncs, a més a més, les forces telúriques tenien forma de lluna plena... i ja se sap, aquestes nits, el mal és vençut i ofegat per les forces del bé!!

Extret del Llibre de Conjurs del Profeta Pep.

Jordi ha dit...

Alex, no plena, molt plena. La rodona perfecte, diria jo. Les forces telúriques i els trolls del bosc han fet que, sobtadament, al cercle perfecte de la lluna s'hi dibuixi un plàtan fregit!

òscar ha dit...

l'estat de catatònia d'ahir nit, cada cop que iker "me siento seguro" casillas creuava la pròpia línia de gol per recollir la bimba allotjada al fons de la xarxa era tal que, el nen, va preguntar-me si m'havia sentat malament el sopar (crema de carbassó i peix arrebossat).

jo, flotant en l'alegria com un cos inert, sols tenia forces per dir-li que era de les millors cremes de carbassó i peixos arrebossats que mai no havia menjat.

ps: odio la crema de carbassó i el peix arrebossat!

Alex. ha dit...

Òscar, estimo la crema de carbassó i em narcotitza aquest Barça profètic.

Segueixo menjant sugus... singlotant!

Gemma ha dit...

Després, t'han atacat 11 gegants, amb nul·la indumentària bèl·lica (uns pantalonets curts, una camiseta, mitjons i botes). Però això sí, tot blanc. Un blanc abduent i colpidor.

Tu, noble cavaller, et disposaves a defensar-te empunyant la teva espasa. L’Alba et deia que no era més que el reflex de les cortines. Però tu, enardit per aquell desafortunat color, has tret pit i coratge, disposat a lluitar en la noble gesta que se’t presentava.

Pam! un objecte ovoide de goma xoca frontalment amb els teus morros. Caus, estàs corprés, els altres 10 venen directament cap a tu. Oh! has de salvaguardar l’honor de la bella damisel·la.
Sanchoooo!!!!

Jordi ha dit...

Òscar: ja tens mèrit!! Jo també odio la crema de carbassó i el peix (però no l'arrebossat). Crec que també m'ho hagués menjat cas que m'asseguressin la golejada d'ahir. T'has adonat que l'arrebós sempre és signe de bon auguri? Arrebosse-ho tot: carns, amanides, cremes de carbassó, fruites, isards, coloms...

Alex: Arribo a la conclusió de que, en una estadística feta depressa i corrents, dos de cada tres catalans no els agrada la crema de carbassó.

Gemma: Jo, cavaller del plàtan fregit, portador de la bandera quatribarrada catalana i adulador dels arrebossats, m'alço, envalentonat pel coratge que se'm suposa, agafo la pilota amb la mà dreta i li pego una puntada de peu tant gran que els 11 molins i en Sanchoooooo (que no Gracia) cauen rodolant al terra al mateix temps que alviro a l'horitzó una posta de sol amb colors catalans.

Gemma ha dit...

Àrdua gesta contra oriünds provincians de parla estranya. Admiro aquesta vostra devoció, per la terra que us ha vist creixer cast i pur, endemés, musculós i afèrrim seguidor de les malles i els arrebossats. Merescut us heu els títols atorgats. Ans el del plàtan fregit, espere prompte passi a l'oblit. Dolorós ha de ser, noble cavaller, dolorós ha de ser.

Jordi ha dit...

Damisel·la i amiga, fora bo que fullegéssiu aquest post per saber com el plàtan fregit ha entrat a la meva pròspera i catalana vida. La Moreneta (la fe del poble català) em guia allà on vaig i la senyera em serveix d'escut i de protecció arreu. Ancha es Castilla!!

Silvi ha dit...

Jo sincerament como era una cosa que ja m'esperava diguem que no ho he celebrat tant. Aquesta derrota madridista m'alegra per tota la colla de "bocazas" que quan guanyen dos partits o nou seguits encara que fotin pena ja els posen pels aires i bé, por tots aquest m'alegro. M'alegro pels del Marca que la setmana pasada van posar una portada on deia "el Madrid ganara la Champions" i aquesta afirmació l'acompanyaven de unes quantes estadísitiques per posar-s'hi a plorar.

Però bé sí hi ha alguna cosa que si em va fer feliç en el dia d'ahir a part de l'espectable donat pel Liverpool i els seus seguidors, va ser el partit que va fer Torres i el gol amb "cachondeo" inclós en la seva celebració i es que a Madrid s'han cebat i molt amb "el niño" y bé aquí tenen el resultat, sempre en aquesta vida arriva el moment de tornar la pilota y Torres ahir la va tornar!!!

Esperem que el Barça de Pep avui demostri que és el més seriós candidat per guanyar aquesta Champions i passi sense dificultats. La baixa de Puyol fa por però confiarem en que la millor defensa és un bon atac.

Una abraçada i espero que demà estiguem tots tan contents, serà bona senyal.

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
ja,ja,ja...
Vinga, ara a pel OL!
salutacions
sílvia

Carles Garcia i Rosell ha dit...

Sense cap mena de dubte, no hi ha res com llegir el Marca i el As en dies com aquestos. Una abraçada i a per l'O.L.

Assumpta ha dit...

Jejeje m'ha fet gràcia això que ha dit la Gemma "oriünds provincians de parla estranya"

Vaig a escoltar el partit, que en Josep Lluís ja ha posat el RAC-1!! :-))

Assumpta ha dit...

ja anem 3-0 jejeje

Jordi ha dit...

Silvi: ja ho pots ven dir, la sobervia blanca és una cosa que em posa histèri.
El tema Torres, m'agrada més la frase a cada cerdo le llega su San Martín!
Avui és demà i estem molt conteeeents!! ;-)

Silvia: Som-hi!

Carles: ho faig fins hi tot abans que l'Sport o el Mundo deportivo! Y sempre somric! És una bona teràpia.

Assumpta: vam arrassar!!

Alba ha dit...

Ni en els millors somnis del Liverpool havia un partit tan plàcid. Va quedar ben clar que elñ peix mor per la boca i les declaracions del president Boluda els va fer mal. A Anfield només va existir un equip, el Liverpool i això es va traduïr en golejada. No puc negar, que el somriure m'invaeix la cara en pensar-ho, és el que té ser culé.
Salutacions

Alba ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi ha dit...

Alba, la felicitat culé aquesta temporada és immensa, i més gràcies a les desfetes blanques!!

segonpal ha dit...

El locutor -merengue com és- deuria estar pensant en un altre animal merengue: el roncerdo

ddriver ha dit...

ja ho deia el chiklicuatre
chorrea chorrea chorrea
el uno el ben ayun
el dos el fernando torres
el tres el Gerrard
el cuatro el gerrard
el cinco el el dosenna

Jordi ha dit...

Segonpal: aquest també és per posar-lo en una vitrina, el Roncero.

ddriver: estava a punt de fer la rima del cinco, però me la guardaré... jejeje

Cesc ha dit...

I és que ara podríem dir que n'aprenguin! oee

Jordi ha dit...

Sí, sí, que n'aprenguin! Ai, aquesta frase la tenia ja a la memòria a llarg termini!