dimarts, 17 de març de 2009

El Pelele.

Una proposta de Relats conjunts.
El negoci anava bé. Semblava mentida! Quan se’m va ocórrer la idea tothom em tractava de foll, boig, curt de gambals. Però jo, cabut de mena, no vaig arronsar-me i vaig posar-hi tot el meu empeny. Així va ser com va sorgir la bugaderia el Pelele, la primera bugaderia de secat ràpid de la història. Per tots és sabut que, al segle XVIII, la gent de classe mitjana i baixa només disposava d’una peça de roba, i alguna cosa m’havia d’inventar perquè el rentat de la bugada fos ràpid i el client se’l pogués emportar gairebé a l’instant. El sistema consistia en el dutxat / rentat del client amb roba inclosa. Higiene i netedat, dos en una. I el toc final era l’assecat. El mantejat continuat del personatge en qüestió proporcionava una sequedat impecable, que la roba sortís gairebé sense arrugues i que el tacte fos suau.

El boca a boca va funcionar i cada vegada tenia més i més clients. El negoci marxava sol i vaig aconseguir obrir més sucursals arreu de la contrada. Els diners van arribar a cabassos i la fama, també. Però, companys, no tot és etern, i l’invent de la rentadora ho va engegar tot en orris. Què hi farem, la modernitat no és bona per tots!

43 comentaris:

Assumpta ha dit...

Et felicito!! :-))

Divertit, diferent i plè d'enginy jajaja

De totes maneres, jo preferixo la rentadora automàtica que no pas que em mantegin així, eh? :-))

alba ha dit...

i l'assecadora i el planxat automàtic .... o posats a demanar que t'ho facin tu, que no hi ha res com deixar la roba al cubell que li toca i retrobar-la a l'armari, neta, planxada i amb olor d'aquella taaaaaaaaaaaan refrescant de suavitzant!!! Per cert, algú s'ofereix??

Jordi ha dit...

Assumpta: gràcies! (reverència). Jo també prefereixo la rentadora, però aquest altre mètode té la seva gràcia...

Alba: jajaja això és el somni de tot/a home/dona de casa! Si descobreixes on ho fan, avisa, que pot ser interessant!

XeXu ha dit...

Doncs ja saps, fas com les petrolieres, compres el nou invent, i el treus al mercat com a teu, i a seguir fent diners! Bon relat, quina imaginació!

Pd40 ha dit...

Renovar-se o morir, ja ho diuen. Bon relat, molt imaginatiu aquest ús del manteig :)

Jordi ha dit...

XeXu: gràcies! Perè es necessiten molts diners...

Pd40: moltes gràcies! Em sembla que aquest de la història va morir...

Gemma ha dit...

Jordi: molt divertit i original el relat.
Alba: jo conec a dues persones que els hi passa, sí, sí, com ho llegeixes. A una de les dues, resulta que el cubell en qüestió no li acaba d'agradar, o no el veu prou segur per a la seva roba pudorosa. De manera que el procés comença amb una mena de gimcana...

Jordi ha dit...

Gemma, merci! Que em diràs en privat quines persones són? Ara m'has deixat amb el cuquet!

Gemma ha dit...

Aix! Jordi ho sento molt, però no podrà ser. Resulta que les coneixes i no quedaria massa bé. Oikementens?

Jordi ha dit...

D'acord, les coneixo... bona pista!

òscar ha dit...

jordi, aquest cop sense paraules grandiloquents ni ornaments ...
t'ha sortit un relat de nassos. enginyós, divertit i molt ben parit!

ara si; parafernàlia comentadora ... si en la vessant de la crònica caprianna hi rambleges amb comoditat i excelssitut, en aquesta incursió en el relat breu de ficció has mostrat una aresta de la banyera desconeguda per mi que gratament m'ha sorprés, no sols per la irònica i arrodonida resolució final, també pel nus narratiu que mai no deixa treure el somriure de la cara. de traca, mocador, orella i cua!!!

ps: amdós comentaris són correctes, eh!!!

Alex. ha dit...

A les valls més profundes del Pallars encara fan servir el teu sistema de bogaderia, en diuen: Lo Pelele.

De fet, el rafting és una derivació del Pelele; i les salines de Gerri, són antigues asecadors de Peleles.

Un relat molt bo!

Jordi ha dit...

Òscar: moltes gràcies per les floretes que m'han enviat (que no són les de Can Cavall de Rodes).
Penjaré la traca, el mocador, l'orella i la cua de la paret del menjador de casa meva, al costat del teu comentari escrit sobre l'estucat en forma de gotelé!

Alex: Cada vegada que he passar per Gerri de la Sal, tremolo només de veure l'estretor de la carretera!

Alex. ha dit...

Jo tremolo quan de cara em ve un autocar... se'm posa una cara de pelele!!!

òscar ha dit...

doncs jo, que per la citada carretera hi he transitat més aviat poc, concentro les meves tremolors (d'emoció) sols escoltar el mot "gotelé" que els inefables manolo i benito practicaven diumenge rera diumenge.

(tot i que jo era més del trasnitat arturo fernández i els seus caneos)

Albert ha dit...

Ves a saber quanta gent s'ha quedat sense feina per culpa de les noves tecnologies...

Jo un dia vaig veure una foto que sortia una tintoreria amb un cartell que deia: jugui a golf mentre li rentem el traje (en anglès) i es veia a la gent jugant a golf en calçotets. Una altra idea original.

Adéu!

Jordi ha dit...

Òscar, estic amb tu. Des de la sèrie del Chatín que te caneo, me cago en la leche, que yo fui boxeador.... Ñarigón! que no s'ha fer res decent per la televisió!

Albert: ostres, aquesta me l'apunto!! jajaja m'ha fet molta gràcia! Gent jugant amb calçotets... on anirem a parar!! jejeje

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
je, je...una bona manera d´estalviar aigua!
salutacions
Sílvia

Abril ha dit...

UFFF! Quina imaginació!
M'agradat força!

Assumpta ha dit...

Bona nit!!

Ja he llegit tot el que heu escrit jeje...

Porto tot el día de cacera literària pel Joc d'en Tibau. Sóc una fanàtica incorregible: Hi ha temps fins el dia 31 de març doncs jo res... en dos o tres dies ho he de tenir llest :-))

Jordi ha dit...

Silvia: sí, sí, és veritat!

Abril: moltes gràcies!

Assumpta: ahir vaig passar una bona estona també bloc amunt i bloc avall. N'he encertat 10. El teu no sé quin és. Acceptes suborns?? jejeje

Assumpta ha dit...

Oi que és divertit? :-))

Jajajaja la Bajoqueta va dir que acceptava suborns a partir de 100 EurUs ;-) jo sóc incorruptible... Només et puc dir que la pista de la foto és molt bona... ves probant opcions a Google i el treuràs segur :-))

Jo tinc 22 encerts segurs :-)

Assumpta ha dit...

Xiqueeets!! Ja tinc 32 encerts confirmats per en Tibau :-)

Segueixo amb la meva cacera :-))

Jordi ha dit...

Assumpta, ets un crack! Aquest dies vaig super liat i no tinc gairebé temps de d'embloggar-me!!

Jordi Casanovas ha dit...

bon relat!

skorbuto ha dit...

Qui va dir que al segle ics, be baixa, palet, palet, palet, no n'eren d'enginyosos?

Maleïda tecnologia!

Molt bon relat

kweilan ha dit...

Molt divertit. L'he trobat molt original. Felicitats pel relat.

Jordi ha dit...

Jordi Casanovas: homònim, moltes gràcies!!

Skorbuto: moltes gràcies!! Tecnologia n'hi ha hagut sempre, el que passa que més o menys avançada... jejeje

Kweilan: Moltes gràcies!

Anònim ha dit...

A veure si inventes una màquina de cosir mitjons!
(je,je,je)

Mama

Jordi ha dit...

Mama: home, tu ja ho fas prou bé...

- assumpta - ha dit...

Felicitats! molt divertit !
;)

Carles Garcia i Rosell ha dit...

Enhorabona pel teu enginy.

Jordi ha dit...

- assumpta - : Moltes gràcies!

Carles: gràcies també a tú!!

Cesc ha dit...

Ei això també se't dóna bé eh! m'agrada :)

Jordi ha dit...

Cesc: gràcies, però no exagerem! No sóc imprescindible... ;-) jejeje

Mireia ha dit...

Quanta imaginació!! Bon relat, tot i que jo també sóc de rentadora. Tot i així si trobeu el sistema aquest de cubell roba bruta- armari planxat sense passos intermedis, aviseu!

Jordi ha dit...

Mireia, fet!! Crec que serà l'invent del segle que treurà fum als Teletienda d'altes hores de la nit!!

Nymnia ha dit...

Jo fitxaria ràpid amb aquest invent per tal de no haver de fer la pesada bugada de sempre... No hi ha res que em faci més mandra que posar la roba mullada a estendre... Has fet un relat molt original i molt bo! El felicito!

Jordi ha dit...

Nymnia, moltes gràcies! Jo m'estalviaria els mals d'esquena quan estenc la roba. Mira que és incòmode!! I sí, fa moooolta mandra... No sé tu, però jo trigo un munt!

Luigi ha dit...

Hola Jordi!

Disculpa, però m'ha sobtat llegir el "boca a boca"... no hauria de ser el "boca a orella"?

Apalins

Jordi ha dit...

Luigi, sí! Assumeixo la meva culpa. El boca a boca... umm... seria una altra cosa... jejeje

Luigi ha dit...

Saps què passa, que jo mateix també ho he posat així més d'una vegada en algun text i no sé en què pensava...

Jordi ha dit...

Pensaves en el mateix que jo, Luigi. No tenim remei!!