divendres, 20 de març de 2009

El sorteig.

A les dotze en punt, estàvem tots al punt de reunió estipulat a primera hora del matí: l’ordinador de l’S. Érem cinc persones (més un agregat del Madrid/Espanyol, l’R). Els del Barça, tots mig agafats, com si un del nostre equip xutés un penal i nosaltres ens ho miréssim des del cercle central. Bromes, bon rotllo i alguna que altre mà que s’agafava més avall del compte. L’E estava convocat, però no ha fet acte de presència. Segurament tenia feina, sinó no s’ho hagués perdut. No és molt fanàtic, però els partits els veu i els dilluns està al dia del que ha passat la jornada passada i sempre ens comenta la seva reflexió.

Abans de que comencés la reunió, però, a l’R li havia deixat anar que ho sentia molt pels merengues, que no sentien aquell cuquet a l’estómac, aquells nervis pre-sorteig europeu, de les gran ocasions, de quan te la jugues, de quan et pot tocar un rival molt fort, fort, o menys fort (fixeu-vos que no he dit en cap moment fluix). M’ha mirat, s’ha rigut i s’ha guardat per ell el que m’anava a dir.

Han anat sortint els aparellaments, Vilareal contra l’Arsenal. Uff!! Malament, dos suposadament menys forts emparellats. Després Manchester United (ai, ai, ai...) contra l’Oporto. Respiro tranquil, però el meu instint de Rapel m’ha fallat. Havia pronosticat que ens tocaria l’equip portuguès. Segueixen sortint boles i apareix el Liverpool. Quina por!! No el vull ni en pintura! El següent equip en sortir és el Chelsea (predicció de l’R pel Barça). Ara tot estava dat i beneït: només quedaven dues boles i com ha dit l’R, espavilat, el Barça contra el Bayern. El primer partit a casa, el segon a fora.

I després la sorpresa ha estat que el Barça, si passa de quarts (que crec que ho farà sense problemes) s’enfrontarà, suposadament, al Liverpool. Plat fort, no em direu que no! I el Manchester (ja el dono per passat) contra el... aquí dubto. Vilareal? Arsenal? És potser l’eliminatòria més incerta.

Doncs res, que tinguem sort (que deia la cançó). Em veig a semifinals. Allà, ja serà una altre cosa. El partit de tornada també l’haurem d’afrontar a fora. És el pitjor, però el Barça té equip per passar. Però, és clar, el Liverpool (va, el dono ja per passat) és el Liverpool, i té la mà trencada quan es tracta de xorrejar als equips de futbol...

12 comentaris:

Alex. ha dit...

Us veig a tots cinc abraçats, i a l'R abraçant la verdadera fe... la del barcelonisme, i a l'E fent de Rudy Ventura!

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Ep! no t´oblidis del potencial del Chelsea.
Ho tenim complicat... :(
Salutacions
Sílvia

Jordi ha dit...

Alex: no somiïs coses impossibles!! L'R ja no es converteix ni per diners!! Home, això de l'E fent de Rudy Ventura... El veig millor fent d'avi del Barça.

Silvia: complicat sí, evidentment, però no impossible. De quarts segur que passem!

Assumpta ha dit...

Silviaaaaaaaa!! no comencem amb el pessimisme!!

Jo avui estic contenta :-))

Crec que la bona sort ens ronda jejeje

Jordi, has repetit el teu propi comentari :-))

Jordi ha dit...

Sí, sí, ja ho he vist. L'acabo de borrar. Espero que t'escolin allà on siguin i que ens rondi el que sigui però que arribem si més no a la final! Per cert ROMA és AMOR amb les lletres girades, com en Guillermo!

Albert ha dit...

El Manchester ha estat el més afavorit pel sorteig.

El Bayern de Munic és complicat però jo també penso que passarem.

No he viscut el sorteig en directe. Deus haver patit molt segons el que expliques...

Adéu!

XeXu ha dit...

Això fa olor de final anglesa, Liverpool-Manchester. No, no serem pessimistes. El Barça pot passar i guanyar la competició, està en totes les travesses, però en aquest punt ja hi juga molt la loteria. Una falta en mal moment, una errada puntual, es paga i molt a la Champions, per això no es pot donar ningú per passat. La final pot ser sorpresa. T'imagines Barça-Arsenal a la final, i que Henry la torni a perdre? NO fotem, eh?

Jordi ha dit...

Albert: sí, he patit. Però sóc culé patidor de mena, així que tampoc no és notícia... jejeje L'atzar ja té aquestes coses.

XeXu: jajaja no, nooooo!! No fotem!! Les semifinals seran complciades, molt! I com tu dius, fets puntuals la poden decidir.

Alba ha dit...

No ens podem queixar del rival, a aquestes alçades de la competició tots son forts i qualsevol et pot complicar molt la vida. El que menys m'ha agradat es que tant en quarts, com les hipotètiques semifinals, els partits de tornada siguin com a visitant. En fi, s'haurà de treballar de valent en les tres parades que falten camí a Roma, si es que es vol arribar.
Salutacions

òscar ha dit...

m'agrada aquests tocs festius a la feina.
m'agraden les aspirines pel mal de cap.
m'agrada cantar l'all you need is love mentre em dutxo.
m'agrada l'amor a roma i trobar-me al guillem al coliseum mentre em menjo un entrepà de carn arrebossada.

m'agrada pensar que estem començant el camí a la tercera!!!

Cesc ha dit...

Jo pateixo amb les semifinals, perquè el Chelsea i el Liverpool són massa bons i naltros estarem entre el derbi amb el madrid, la copa del rei i tot... però vaja a veure com va... això sí, veig al Macnhester a la final ja eh.

Jordi ha dit...

Alba: els partits de tornada fora és el pitjor. Arribats a semis, tots són forts!

Òscar: m'agrada que t'agradi tot això! I m'agrada encara ser viu a la Champions. I m'agrada poder sentir encara la musiqueta de la banda sonora! M'agrada veure onejar la pilota aquella gegant al cercle central mentre surten uns jugadors. M'agrada tot el que té olor a Europa! Ens agrada!!

Cesc: jo veig el Manchester a la fial i guanyant-la... si no hi fem res nosaltres!