Barcelona degusta.

El dissabte pel matí tocava fira. Barcelona degusta. Només pel nom, ja m’imaginava a tota Barcelona dintre de l’exposició i degustant quilos i quilos de menjar i bevent litres i litres de vi, aigua, refrescos, ... Però allò eren castells a l’aire. Hi havia gent, evidentment, però tampoc era per tant. Quan s’ha de pagar la gent s’ho pensa dues vegades. I ho diu un servidor, que va anar gràcies a dues invitacions que ens van donar. Resulta que finalment és una exposició tipus Alimentaria, però més petita i s’alterna amb la seva germana gran que he anomenat abans.

Evidentment, quan assisteixo a una fira, com molts de vosaltres, ho faig sota la consigna de tot el que sigui gratuït, agafa-ho/aprofita-te’n. I ja només entrar m’he fet amb un exemplar de La Vanguardia que donaven a l’entrada de franc. I per què? Doncs per portar-lo sota el braç mentre amb les mans creuades a l’esquena donava una volta tot admirant els estands plens de delícies per menjar.

Només començar-me a endinsar pel mar d’exquisideses m’he topat amb un estand de coixins. Sí, sí, coixins, que això amb el menjar i el degustar va molt lligat. Jo sempre que provo alguna cosa ho faig amb un coixí al costat per si d’un cas Per no parlar de la típica parada del RACC, que sempre hi són a totes les fires que no tinguin a veure amb automòbils. Ah!! I l’estrella de la jornada va ser poder veure el meu ídol del teletienda que fa temps vaig admirar durant una llarga tarda. Era allà, en persona, amb un micròfon enganxat de l’orella i un altaveu penjat del cinturó fregint ous ferrats i demostrant que la paella que ell utilitzava era la millor de les millors del mercat i era d’un antiadherent que no s’hi enganxava ni l’etiqueta de la fàbrica.

Bé, ara no us inflaré el cap amb el que hi havia o el que hi deixava d’haver. Només us faré un recull de tot el que vaig poder provar de franc, que no va ser gaire:
1) Un parell d’ametlles torrades.
2) Mig tomàquet xerri amb una fulla verda a sobre que tenia gust a alguna cosa.
3) Un tall, per anomenar-lo d’alguna manera perquè es transparentava i era més petit que un cacauet, de pernil de bellota.
4) Tres patates palla.
5) Una corna de porc.
6) Dos mini bastonets de pa.
7) Una poma.
8) Dos glops de cervesa Inèdit d’Estrella Damm.
9) Un parell de coses inclassificables que no sé que caram eren.

Ah!! Hi havia un estand que d’una marca de caldo que feien paella i fideuà que de la cua que hi havia no vam ni poder agafar un platet petit. Ah!! I aquesta mateixa marca de caldo repartia bosses amb un tetrabric de litre. Vaig agafar una bossa, però la sorpresa me la vaig emportar quan vaig veure un home amb un carro de la compra estacionat a fora que no parava d’omplir-lo amb bosses. Entrava, n’agafava una, sortia, la guardava al carro i tornava a repetir l’operació de forma mecànica.

COSES A TENIR EN COMPTE SI VAS A UNA FIRA.
- Als estands on donen coses, sigui el que sigui, sempre hi ha cua al canto, encara que només donin un full de propaganda. El rumor de que hi ha algú que dona quelcom fa que entre la gent es comenci a instal·lar una mena d’intranquil·litat, un fervor que poc a poc va agafant cos i entre dissimulades empentes la gent es va fent lloc i va allargant la ma perquè una d’aquelles coses que donen vagi a parar a la seva. I llavors, una vegada aconseguit el trofeu, se’n van amb un somriure als llavis i el llueixen davant d’aquells que no s’han pogut fer amb ell.

- Has de prendre sempre quelcom al bar per presumir després davant dels amics de la clavada que t’han pegat per la consumició. Ostres tu, l’altre dia vaig prendre’m una Coca-Cola i em van cobrar quatre euro!! Quina passada!!

- A poder ser, anar on hi ha alguna que altra aglomeració de gent per rebre algun cop de colze, una trepitjada o una empenta. Què és una exposició si no surts amb algun que altre blau?

- Sempre hi ha una zona que fa, amb perdó, pudor a pet. Vas caminant tranquil·lament i quan passes per una petita concentració de gent... pam! et ve aquella bufetada de mala olor a la pituïtària. Llavors tot son intercanvis de mirades acusatòries entre tots els components del grup improvisat, que poc a poc es va dissolent mentre entre murmuris els uns senyalen als altres.