dimarts, 3 de març de 2009

Cabrilenca’08.

Ja hem debutat aquest any! Per fi! La primera marxa (encara que sigui curta) ja és al sac. I de ganes no en faltaven. La muntanya crea molta addicció. Ganes sobretot de tornar a estar en contacte amb la natura, de caminar plegats amb els companys i de provar com evolucionava les respectives lesions. Jo volia comprovar les sensacions que tenia en una prova una mica més llarga que qualsevol entrenament que pogués fer entre setmana. Els aproximadament vint quilòmetres de recorregut i aproximadament dos mil cent metres de desnivell acumulat que ens oferia la Cabrilenca se’ns han fet curts acostumats a les distàncies més llargues de la Copa Catalana. Però tot arribarà i el proper quinze de març ja podem debutar a la CCCR.

A les vuit, puntuals com un rellotge han donat la sortida a la prova. Del club en total n’érem cinc: la Txell, el Josep, el Xavi, el Jordi Atleta i un servidor. Xino-xano, sense presses, ens hem posat en marxa. Tornava a sentir de nou aquella olor a marxa, de gent caminant, de marxaires xerrant els uns amb els altres, aquell soroll dels pals xocant amb el terra, ... Ummm!! Una autèntica delícia!

La pujada al Castell de Burriac (l’estrella principal de la marxa) ha estat lenta per la gran quantitat de gent que hi havia, amb aturades constants, però això ens ha permès contemplar les grans vistes que se’ns oferia del Maresme. I un cop a dalt, al castell, una visió de cent vuitanta graus de tot el que ens envoltava (amb senyera hissada en un pal inclosa). Impressionant! Sessió fotogràfica complerta gentilesa de la càmera del Jordi Atleta, i cap avall que falta gent.

El recorregut ens ha portat a donar una petita volta per la comarca, per corriols estrets i complicats, trialeres impossibles, baixades molt tècniques, pujades on havies de grimpar i camins amples amenitzat durant una estona per una fina pluja que ens feia companyia. Un ampli ventall de possibilitats adaptat a tots els gustos. Asfalt, el mínim. Només quan se surt i s’entra a Cabrils. Tres avituallaments distribuïts al llarg del recorregut amb voluntaris de l’organització simpàtics i on hi havia llaunes de cervesa, aquarius, coca-cola, aigua, coca de sucre, fruits secs, taronges, pastes de cabell d’àngel i alguna cosa més que em deixo de dir.

L’anècdota de la marxa, per dir-ho d’alguna manera, a part de les caigudes ja clàssiques amb les que ens ha obsequiat el company Atleta, una baixant i l’altre tirant una fotografia (sí, sí, ho heu llegit bé!), ha estat la participació d’un parell d’invidents. Això sí que té mèrit! Agafats a un pal llarg (més d’un metre) amb l’anagrama de l’ONCE, anaven dos nois que feien de guia davant i darrera i l’invident que anava agafat al mig. El de davant no para de descriure-li el recorregut perquè sabés en tot moment on havia de posar els peus. Per treure’s el barret. I no anaven poc a poc, no... Han arribat deu minuts més tard que nosaltres!

Hem arribat a Cabrils sobre les dotze del migdia. Allà hem recollit els regals (bossa amb samarreta tècnica de color groc, i amb tota mena de xampús pel cap i una revista) i hem assaborit el verdader premi: l’entrepà de botifarra que dignament ens hem guanyat. Després de l’entrepà, estiraments (bé, he estat l’únic i els he esbroncat als altres perquè no ho feien) i cap a Barcelona que hi falta gent.

Mariaaaaaaa!! (sí, sí, tu, la que vindrà a Mont-Blanc, la de Caldes) Sort que ens vas aconsellar que portéssim els pals, perquè no els hem utilitzat per res!! ;-) Pam!!

M’HA AGRADAT.
L’organització. Perfecta! Molt ben senyalitzat, els avituallaments complerts i la samarreta tècnica de regal molt maca. Un deu per ells!!

Tornar a retrobar-me novament a la muntanya compartint senders, pujades, baixades i bromes amb els companys. Una plaer, com sempre!

No he notat molèsties a la zona que encara m’està tractant i fisioterapeuta, i això és bona senyal! Encara no vull cantar victòria, però...

El Xavi, que es provava després de patir una revinclada al genoll esquiant, ha acabat sencer i sense ressentir-se pràcticament de res. Mica en mica els lesionats ens anem recuperant, que això és important!

NO M’HA AGRADAT.
Podria dir la pluja que ha mig caigut, però la veritat és que com que ha plogut molt suau, no molestava gens.

14 comentaris:

òscar ha dit...

dir-ho ara (a brau passat) és del tot gratuit però llegin-te m'han entrat ganes i tot. i, t'asseguro, que no sols per l'entrepà de botifarra!!!

Alex. ha dit...

Llegint aquest relat, el meu engonal, la meva vena safena i qui escriu això... hem plorat d'enveja, d'alegria i d'enyorança.

Pepe(Rubianes), coño!!! estés dónde estés, cúrame de una puta vez, coño!!!

Et veig en forma, en forma engonal i safenal... vull dir!

Fran ha dit...

M'en alegro molt que hagis gaudit de la Serra de Marina i els seus paisatges, llàstima que no hagi fet millor temps, sinó es pot veure tota la costa des de Garraf fins a Blanes, i darrera, tot el Montseny. Quan comenci els entrenos per muntanya, si vols, podem fer alguna sortideta de 3-4 hores per aquestes muntanyes, estarè encantat. Una abraçada.

chamb ha dit...

us admiro i us envejo...

Anònim ha dit...

I l'Alba? Que ja no fa caminades amb vosaltres?

Volem més dones a la Copa!

Salutacions.


Dolo.

Malfieten ha dit...

Retorn a l'acció !

Jo debuto en Marxa llarga als Castells de la Segara, ens hi veurem ? quin temps et sembla que és factible fent ca-co ?, merci...

Salut !

Anònim ha dit...

Vaja, vau pensar en mí, eh???!!!
Però si els pals no pesen si els fiques a la motxilla!!
MariaV

Els del PiT ha dit...

Buf! Em canso només de llegir-ho...
-Ets un manta sergi!
-Sí avi, però vostè ho ha llegit això???
-Això no és res, nano, si jo solet em feia 50 km. amb espardenyes per anar a ballar!

(No li feu cas que l'home desvarieja... Per cert Jordi: Molt encertat que hagis posat la frase del Pepe ;-) )
sergi

Cristina ha dit...

Ostres, quina enveja! Ho expliques amb tant d´entusiasme. Veig que tornes a estar en plena forma. ♦

Jordi ha dit...

Òscar: segueix en peu el repte de venir un dia?? jejeje Encara que no hi hagi botifarra??

Alex: esperem tots una ràpida recuperació i que la vena i l'engonal et permetin ser per aquets camins pedregosos i dalt dels cims de les muntanyes més altes, coño!

Fran: Fet!! M'avises i ens trobem un dia. L'any vinent segur que no plourà, perquè repetiré!

Chamb: ara mateix t'he fet una reverència.... Jo t'admiro i t'envejo de com parles d'economia!

Dolo: no aconsegueixo aixecar-la del sofà més que per anar a donar alguna volta per Barcelona. Poc a poc... ;-)

Malfieten: Home, veig que finalment t'has animat! Fent Ca-Co l'any passat per cobrir 52 quilòmetres (i estant en bon estat) 7h 05min. En 7 hores ho pots fer, ja veuràs! És molt plana (i de vegades monòtona).

MariaV: Vam pensar amb tu i ens vam recordar de tu molt... ;-)

Sergi: tot és posar-s'hi, no creguis. Dit així sembla que sigui una fita molt difícil, però no pots estar 4 hores caminant? Segur que sí!! Molt bo el diàleg!! jajaja (o hahaha).
Crec que el Pepe és el que es mereix!!

Cristina: en plena forma, ho podríem discutir. Entussiasme, tot el que vulguis!

Luigi ha dit...

Ei, molt bona la retornada! I si l'has feta sense molèsties, encara millor!

Assumpta ha dit...

El Jordi Atleta es diu "atleta" de veritat o és que és molt "atleta"?

Perquè, clar, considero que per caminar aquesta burrada de kilòmetres tots ho sou d'altletes... i com tu et dius Jordi, doncs també podries ser en Jordi Atleta...

Vull veure una foto de la samarreta groga, si us plau :-)) i la que us esteu menjant l'entrepà m'ha fet somriure... si està claríssim que era bo de veritat!!

La de la senyera, genial :-)

Jordi ha dit...

Luigi: estem escalfant motors encara... jejeje

Assumpta: Atleta és un sobre nom que li van posar abans de que jo el conegués.
Bé, jo com que sóc el que tira les fotos i en faig moltes, em diuen el Japo.
La samarreta groga encara no l'he estrenada! La tinc sobre la taula sense treure-li l'emboltori... Prometo enviar-te foto!

Assumpta ha dit...

Ai, quina gràcia!! jeje quan va néixer el meu nebot gran, que ja té tretze anys, jo li anava al darrera tot el dia amb la càmera i mon germà em deia que jo era "la tieta japonesa" :-))

Molt bé, a veure si és xula la samarreta :-)

(falten dues hores)...