La decepció.
Minut noranta. El Barça guanya tres a dos. El quart àrbitre aixeca la pissarra electrònica amb el temps afegit: quatre minuts. L’Alba havia escollit samarreta del Barça (la del centenari) d’entre l’estesa que jo havia fet a sobre el meu llit. Jo també n’havia escollit una: la que el Luis Enrique li va donar al meu pare. Minut noranta-u, m’acabo de posar la samarreta i de lligar les bambes. Minut noranta-dos. L’estelada ja penja del meu coll en forma de capa i estem preparats per anar a Canaletes, però... arriba el gol del Vila-real. Decepció! La cara de l’Alba és un poema. Pobra, encara no ha estat a Canaletes en una celebració del Barça i ahir era el dia perfecte. A mi també em sap molt de greu. Tenia moltes ganes de ser allà. Em veig abrançant-la i dient el tòpic més tòpic de tots el tòpics del futbol: “El futbol és així”. No se’m va ocórrer res més!
La lliçó.
Com deia Nicolau Casaus: “No es pot dir al sac, fins que no sigui al sac i ben lligat”. I res més lluny de la realitat. Li havia comentat a l’Alba durant tot el partit. Encara no s’ha acabat, no cantem victòria. Prudència. En el futbol, fins que l’àrbitre no pita el final no es pot cantar victòria. Però jo vaig ser el primer en caure en el parany, en deixar-me portar, en aixecar els braços abans d’hora. I més, sabent que els culés, per genètica, ho hem de patir tot fins al final, perquè som del Barça i històricament sempre ha estat així. Si es pot guanyar patint, patirem. Si es pot guanyar sense patir, patim. És una paraula molt lligada al diccionari culé. Qui no s’ha exclamat mai dient: “Avui patirem!”. Doncs això.
I el que més em fastigueja de tot això, serà que el Barça la jornada vinent guanyarà la lliga sense jugar, perquè el Madrid el dissabte no guanyarà i automàticament ens proclamarem campions de Lliga. Aquest equip no es mereix això, sincerament. Aquest equip es mereixia ahir celebrar-ho amb l’afició, no en privat el dia abans en un hotel de Mallorca. Cason dena!! Què injust que és el futbol”!
La nota.
Segueixo dient que els arbitratges em fan enfilar per les parets. No pot ser que amb la quantitat de faltes que va fer el Vila-real vegin la primera targeta a la segona part i a les acaballes del partit, per dir després que sí, que ell va ensenyar targetes. Sisplau, acabem ja amb aquesta farsa. Sé que el Barça és superior i que segurament, de tant superior que és, els àrbitres volen ajudar al feble, però una entrada de targeta, ho és tant el minut u com el minut noranta, i s’ha d’ensenyar.
Permeteu-me també que us expressi les moltes dubtes que em produeix el penal d’Abidal, que segueixo pensant, per moltes vegades que l’he vist, que no és penal! Igual que la targeta a l’Alves. El Barça, com qui diu, comet dues faltes i acaba amb dues targetes (una vermella i una groga). Trist, molt trist!
EL PLAER DE BAIXAR LA INTENSITAT
Fa 1 hora
18 comentaris:
el més trist de tot plegat és que l'Iniesta es va trencar... estava mirant el partit, última jugada en atac del Barça, veig que es para i s'ajup i no s'aixeca... ja no vaig veure res més!! anava per casa maleïnt la mala sort... 'a mi el que em fot és que l'Iniesta s'ha trencat!'... i semblava que ningú se n'havia adonat!!!!! Espero que el poguem recuperar per Roma. Es mereix jugar la final.
Als culés quan ens posem a celebrar les coses abans d'hora sempre ens foten! Murphy ja podria fer vacances de tant en tant, home!
I està clar que no interessava una celebració al Camp Nou.
Visca el Barça!!
A part de la decepció de la cel·lebarció aplaçada, fent-ne una lectura positiva, l'empat d'ahir, crec que servirà perquè els jugadors es concentrin molt més en la final de la Copa del Rei. Potser no calia, però ara segur que en ténen encara moltes més ganes.
Com diria el mestre Guardiola, és allò del blat i del sac...
El tema de l'Iniesta em preocupa més... posaré un ciri pq es recuperi per a Roma...
un "passet" de cranc que potser anirà bé perque tots recordem que els partits s'han de guanyar. tots.
ostres! i jo que vaig pujar a St Mamet ... quina murga!!! tots cap a casa amb la cua entre cames i pensant que ja serà el cap de setmana que ve.
ah! i tenir tota la gresca preparada encara fot més, eh!
és que ho sabia!!! (per això vaig pujar a St Mamet).
Elur: és una autèntica mala sort això de l'Iniesta! Com no el poguem tenir a la final de la Copa d'Europa... uff!! Ni l'Henry... Ni l'Alves i l'Abidal sancionat...
Joan: jo també crec que és positiu de cara a la final de Copa. Sortiran amb més ràbia!!
Òscar: això mateix he parlat amb el meu pare. Va bé perdre aquests partits "intranscendents" perquè vegin que qualsevol moment pot arribar la derrota!
Vinga, un, dos, un, dos,... escala amunt escala avall...
Gemma: Sant Mament, no, san Mamón, el árbitre!!
Reserva't dimecres per veure el partit i anar a Canaletes!! Jo poso les samarretes!
Hola Jordi. El Barcelona guanyarà la lliga abans de jugar contra el Mallorca però això que has explicat no ho havia pensat, emocionalment no és el mateix d'haver-ho pogut celebrar ahir, el més important és el títol però i ja li fareu una bona rebuda a l'equip.
Ara, dimecres la Copa, aviam si en teniu sort. Ànim, que teniu el triplet molt a prop...
(Ja veus, a nosaltres el minut 92 tampoc no ens va anar massa bé)
(:-(
Una abraçada.
Aquest tres a tres ha d'esperonar a l'equip per la final de la Copa i la Champions. El veig oportú, encara que em fa pena per tots els aficionats que es van acostar a l'estadi. La lesió d'Iniesta es una mala notícia, pero un equip gran ha de saber sobreposar-se a aquests contratemps. Ara els toca guanyar la lliga i la copa per la final que els hi ha donat a Roma. A per totes!!!
Salutacions
PD: passa't pel blog, he penjat un parell de vídeos pels culés desanimats.
Fran: la il·lusió era guanyar-la tots junts el diumenge passat. Però bé, què hi farem!
Moltes gràcies, i espero que l'empat serveixi de toc d'atenció.
De totes maneres vosaltres ho teniu bastant bé, no?
Alba: Ara m'hi passo!
"Fútbol es fútbol" que diuen els grans experts. Una llàstima, que dic jo.
Al Barça li passa el mateix amb les targetes que al Madrid amb els gols. Els blancs arriben dos cops a porteria i marquen dos gols, el Barça fa dos faltes, dues targetes.
Adéu!
És que els nostres jugadors no en saben fer faltes, se'ls veu massa. Hi ha jugadors d'altres equips que donen tot el partit i no els passa res.
L'important ara és:
- Sembla que la lesió de l'Iniesta no és tan important.
- Arribarem més concentrats el dimecres per jugar contra l'Athletic.
- Igual el Madrid pensa que encara pot aconseguir la Lliga i guanya al Villarreal i llavors tornem a dependre de nosaltres per fer-nos amb el títol.
- I després a pensar en el Manchester i que juguin els suplents tot el que sigui possible.
Oh, Jordi!! Com t'entenc!! Jo no puc anar a Canaletes, perquè em queda a 103 Km.
Però els títols futboleros del Barça es celebren moltíssim a Reus, a la Plaça Prim, on l'estàtua equestre del General sempre acaba condecorada amb alguna bandera o bufanda :-)
Jo ja tenia també la meva samarreta a punt (la de l'any passat, tan xula, amb el 50è aniversari de l'Estadi al voltant del nostre escut)
Anava posant comentaris feliços al blog aixecant-me cada 20 min. aprox. del sofà on gaudia del partit. I, quan m'aixeco per posar alló de "s'acabat, marxem a celebrar-ho", sento la veu de Josep Lluís que, amb un to de "no m'ho puc creure" diu "gol del Vilarreal"... Plofff.
Doncs res... intercanvi de mirades de resignació i a esperar la setmana que ve.
Diu ma germana que l'equip del Pep és un equip disciplinat i que com la cançó de crackòvia diu "Copa, Lliga i Champions", doncs els guanyarem per aquest ordre :-)
Amut aquests ànims!!
VISCA EL BARÇA PER SEMPRE!!!
Ah!! que he sentit a Iniesta per la ràdio i ELL MATEIX diu que confia en estar a punt per la final de Roma :-)
Hola Jordi!
una bona lliçó per a tots.
així valorarem més les victòries.
salutacions
Sílvia
A veure, puc estar d'acord amb les dues primeres parts del teu post. Però això de queixar-nos dels arbitres deixem-ho per un altre, home. El penal d'Abidal ho és, per molt que n'hi hagi mil més i no es pitin. Però ho era, i si el xiulava, era targeta vermella, i ho saps. I no sóc conscient de la targeta de l'Alves, però s'ha de reconèixer que darrerament va molt revolucionat, sembla nerviós, i potser és que no va tan sobrat de força com ens volen fer creure. Deu acabar els partits rebentat. Sempre fa faltes de targeta, si no li treuen és casualitat. Per exemple, estava cantat que es perdria la final de la Champions, jo ho veia claríssim.
El Barça va fer moltes més faltes que aquestes dues que dius. Pot ser que hi hagi mals arbitres i que afavoreixin a uns o altres, o a ningú, com a Satandford Bridge, que va putejar a tothom, però quan la sort cau de cara del Barça no ho oblidem per quan ens posem a plorar perquè l'arbitre no ens pita un penal. Sempre dic que si fots 6 gols, l'arbitre ja pot dir missa si vol. I ahir el Barça no ho va fer, i mira que hagués pogut, a poc que no es relaxessin.
Som bons, molt, però també ens hem d'equivocar i aprendre'n, i tirar endavant que per això som els millors. Per aquí no paren de parlar del Bilbao, que volen que guanyi i jo crec en el meu equip, sempre... a aprendre'n s'ha dit :)
Sóc testimoni de que, a Montserrat, la gent ja hi puja amb la samarreta del Barça!
Jordi, digues la veritat: Et veurem els seguidors de la Banyera, en el Telenoticies Comarques, dalt la Font de Canaletes???
jo només dic que NO ENTENC PER QUÈ NO ACONSEGUEIXO MAI ESTAR AL LLOC ADECUAT QUAN HI HE DE SER
Albert: hi ha frases que fan ràbia, i aquesta n'és una. Bona comparació, que també fa ràbia!
Eloy: d'acord amb tot. El que passa que quan el Barça fa alguna falta és quan l'àrbitre ha pujat el raser després de veure que l'equip rival en fa moltes i pam! Targeta als nostres!
Assumpta: ahir vaig sentir això de l'ordre de la cançó. A veure si els crakovians tindran raó?? De totes maneres, hi ha un futuròleg que surt al programa Versió RAC1 que es diu Mag Fèlix, que ja ho va dir també!
Silvia: i tant!
XeXu: amb el tema de l'Alves no puc més que donar-te la raó. Això mateix comentava amb els companys de la feina. Surt massa revolucionat i fa de vegades faltes innecessàries a llocs innecessaris. En Pep hauria de xerrar amb ell.
El tema dels àrbitres, em té molt escaldat. De fet, s'està tapant i ningú diu res perquè estem guanyant, però segueixo dient que no rebem arbitratges justos i el nostre rasser és diferent al dels altres equip pel que fa al tema targetes. De totes maneres no sempre pots marcar sis gols, i el gol del Xavi el diumenge era legal i li van anul·lar! No em convenceràs, lladre!! ;-)
Cesc: som els millors, està clar. I ara a demostrar-ho contra l'Atlètic, que sortirà a per totes!
Alex: S'intentarà, però l'escalada no ha estat mai el meu fort. Si hi puc pujar caminant, sí!
Anònim: no sé que respondre't, però em tornaré a agafar per segona vegada en tres dies a la frase "el futbol és així".
Publica un comentari a l'entrada