dimecres, 30 de novembre del 2011

Aniversari feliç.

Ahir el culé estava d’enhorabona. Doble aniversari: el de la fundació del club (cent dotze anys) i el del 5-0 al Madrid de Mourinho l’any passat (com m’agrada recordar aquells esbufecs i aquelles cares del portuguès a la banda). El convidat a la festa, el Rayo Vallecano. Una festa, però, que ha començat una mica deslluïda. Un Barça imprecís, de pilotada llarga a causa de la pressió ben amunt del rival, poc combinatiu, on les possessions duraven poquíssim, on per moments el Barça semblava el Rayo i el Rayo semblava el Barça i, el més important, amb Messi desaparegut en combat, sense tocar pilota i poc participatiu. En definitiva, que la festa tenia pinta d’aigualir-se poc a poc i l’aniversari convertir-se en infeliç.

Però en un moment d’aquesta festa tant sosa i perillosa pels interessos blaugranes va decidir aparèixer Alexis Sánchez per, a banda canviada i de rosca, marcar el primer gol del partit. I va ser llavors, a partir d’aquí, quan la festa va canviar radicalment. Va passar de ser trista a ser divertida. Els jugadors van començar a participar-hi, a sentir-se còmodes, a divertir-se. Un canvi de cara radical. El Barça es va treure de sobre un llosa molt pesada anomenada Getafe i el joc ja va ser el de sempre. Ràpid, enèrgic, de toc i... de gols. Perquè després d’aquest primer, Alexis en va fer un segon. I també s’hi va afegir un que mai falla, Messi que va fer el quart. I també va aportar el seu gra de sorra un que sempre falla (ocasions), Villa, per fer que la festa es pogués qualificar de complerta.

Així doncs, injecció de moral (malgrat que va començar una mica arrencar), que ja tocava. Alexis Sánchez deixa pinzellades del que pot arribar a fer. Piqué arribarà net de targetes al Bernabéu, ja que va forçar la cinquena. I, en definitiva, que tots ens hem tret un pes de sobre i hem tornat a veure de què pot ser capaç aquest equip.

5 comentaris:

Yáiza ha dit...

És que és llegir els teus posts i sentir que vaig veure el partit, eh! (Però no va ser el cas, clar...).

Sergi ha dit...

Bé, tampoc no s'han de llançar les campanes al vol per haver golejat el Rayo, i jo vaig trobar a faltar el cinquè, al que li va faltar poc, i el marcador queda molt més bonic. Però cal reconèixer que els madrilenys no van venir a amagar-se i que van pressionar molt i molt. Dóna gust que ens plantin una mica de cara, però el Rayo no era rival tampoc. És clar que el Getafe tampoc ho és, i mira. Cal millorar fora de casa, tothom se n'està fent ressò, però no sé on és la complicació, els equips contra els que juguem són igual de dolents a casa que a fora.

Ahir quan sortien els jugadors al camp vaig pensar que Alexis marcaria. També vaig pensar que Villa marcaria, però això em va semblar massa exagerat. Me n'alegro d'haver encertat. Alexis és una illa que no juga encara en harmonia amb els altres, però en Villa fa el mateix i no li va tan malament. De totes maneres, seria millor que no juguessin junts de moment, que l'atac es desdibuixa una mica. Encara que tenen tanta qualitat que ho pal·lien. El primer gol d'Alexis va ser molt bonic. Aquest noi, si aconsegueix adaptar-se al sistema, pot arribar a fer-ho molt, bé.

Lleig això del Piqué, no m'agraden aquestes coses. Tothom sabia que s'estava buscant la targeta en aquell moment. Fins i tot Pérez Lasa va riure en treure-li.

Seguim endavant. Ara el Llevant.

Ferran Porta ha dit...

Ah, vem guanyar? ;)

òscar ha dit...

Ahir tarda, poc abans de pirar de la feina, em va venir una d’aquelles “destemplades-express” que solc patir 2-3 cops l’any. Una mena de grip que, enlloc de durar uns dies i t’agafes la baixa i pim i pam mirant el programa de Ana Rosa, a mi se’m concentren en unes hores de febre + unes hores de tremolors rotllo flam Dhul + unes hores de llit. Total, que les hores van coincidir amb el trepidant Barça-Rayo i ni seient lliure ni romansos; a casa a tapat fins a les celles.

Quan aquest matí he mirat a internet el resultat (coi 4a0, no està mal!) però, sobretot, l’apartat de golejadors que indicava Alexis (2) he tornat a tancar i obrir la plana web. Pensava que era una errada o que encara em durava la febre :)

Garbí24 ha dit...

Ja tocava, despres del ensurt del dissapte passat, no podem perdre més punts, si no serà infernal el que poden arribar a dir els de punto pelota