En ocasions veig empleats de la neteja (pronunciat amb veu baixa, sisplau, que fa com més por).

Paraula! Us ho dic seriosament. Em passa als esmorzars de la feina. Aquells on al voltant de la taula ens reunim el sector masculí a xerrar de futbol, de futbol i... de futbol. Bé, també parlem de futbol. Ah! I de vegades de dones, quan un deixa anar allò típic de: “Mira aquella!”. Llavors, tots amb girades de coll dissimulades (vagi per endavant que vuit o nou tios girant-se per mirar al mateix lloc a l’hora no queda gens dissimulat) guaitem l’objectiu. L’E, com que les té a totes controlades gràcies al seu lloc privilegiat de feina i etiquetades amb un malnom, ens explica els ets i uts de la pàjara en qüestió i tots l’escoltem embadalits.

Bé, que em perdo. Us comentava que als esmorzars (mode veu baixa activat)(1) en ocasions veig empleats de la neteja (mode veu baixa desactivat). Sí, és ben cert. Tant cert com em dic Jordi i no m’agraden els banys d’aigua freda. Les visions van i venen. De sobte, mentre la conversa s’anima, em giro i el veig allà al costat de la taula palplantat, vestit de blau (camisa blava i pantalons blau fort), amb la seva panxa prominent, normalment de braços creuats i parant la orella atentament. Al cap d’una estona, torno a mirar al mateix lloc i... plaff!! com per art de màgia ja no hi és a la meva dreta, però plaff!! ara s’ha desplaçat a l’esquerra per després d’uns minuts mirar i plaff!! que hagi desaparegut definitivament. I això passa un dia, i una altre, i un altre. No sé si pararé boig! Ho comento amb els companys d’esmorzar i ells diuen que també, (mode veu baixa activat) en ocasions (mode veu baixa desactivat), el veuen. El veuen i desapareix passada una estona. És misteriós, veritat?

El divendres passat, tot esmorzant, l’empleat de la neteja va tornar a aparèixer situant-se darrere l’R, mentre ell, madridista de pro, defensava alguna cosa indefensable, com sempre. Com que estava una mica alterat i va ser una d’aquelles (mode veu baixa activat) ocasions (mode veu baixa desactivat) en que ell també va veure empleats de la neteja va cridar-li: “¿Y tú que (omisió de paraula no reproduible) haces aquí?”. I va produir-se el fenòmen, ja que l’empleat de la neteja va respondre: “¿Yo? Nada, nada... ¡Sólo escuchar!”. No cal dir que al cap d’un parell o tres de minuts quan la conversa havia decaigut, ell ja s’havia esfumat novament.

(1) Plagi directe i descarat del Ferran.