dimarts, 8 de novembre del 2011

Fi de relació.

Estic fotut, molt fotut. Tinc el meu estat d’ànim pel terra. És un procés, ho sé, i que a mesura que passin els dies espero anar-me trobant millor. Tallar una relació comporta totes aquestes coses, i més si he estat jo qui ha decidit donar el pas. És dur, costa prendre aquest tipus de decisions, però a la llarga veus que és la millor solució. Quan no gaudeixes, quan cada dia és el mateix, quan la poca estona que comparteixes és rutina i no et motiva, quan la cosa s’ha estancat el millor és dir bon vent i barca nova. El millor per mi i el millor per ella, és clar. Portava dies patint, esgarrifant-me només de veure-la allà al sofà, o a l’habitació, o on fos que estigués. Allò ja no era vida. Sé que ens estàvem fent mal mútuament i que ens trobàvem en un carreró sense sortida. Què hi farem! Les relacions són així, i així és la vida (i així us ho he explicat, que deia aquell).

Sé que no ho saps, i que segurament quan ho llegeixis et farà mal. No he tingut el valor de dir-t’ho cara a cara. Ho sento. Espero que em sàpigues entendre. Et deixo, no et vull tornar a veure mai més. La veritat és que amb el munt de relacions que he tingut al llarg dels meus anys d’experiència aquesta és de les que menys m’ha satisfet. He aguantat un munt i ho saps. Adéu Wallace, no puc més. Saps del cert que gairebé he arribat a les cinc-centes pàgines de les nou-centes i escaig que tenia. Així que, sense port, et dic que et deixo. Adéu novel•la, no et vull seguir llegint més! I diré el teu nom per prevenir a la resta de mortals: “El enviado de Roma”. Aneu en compte, és un rotllàs!

17 comentaris:

Alba ha dit...

Quin mal d'estòmac m'has fumut Jordi! Està clar que quan una relació no rutlla s'ha de donar el pas, però són coses que sempre xoquen.
En canvi tractant-se d'una novel·la.... ja no em xoca tant!! Ho he fet tantes i tantes vegades.... :P

Ferran Porta ha dit...

Waquè? O més ben dit... Waquí? Vaja, sembla un nom de persona, oi? No el tenia a la llista de pendents, però ja no me'l poso, hehe...

Garbí24 ha dit...

Ai fill meu...una relació es forma a les cinquanta primeres pàgines...perquè has aguantat tant, espero que almenys no t'hagi fotut el prestatge i l'hagis pogut arxivar a un lloc ben discret. I la propera tria-la primeta...

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Aquesta tarda mateix ho comentàvem amb una amiga: quan un llibre no enganxa, no enganxa. I per molt bo que et diguin que és, si no entra... doncs no entra. A per un altre tema! Sense rancúnies!

Assumpta ha dit...

Hehehe a mi no m'has fet por, no he pensat res estrany, ja sabia que no seria cap separació massa greu ara que teniu la Winnie :-DD

Però homeeeeeee has aguantat CINC CENTES PÀGINES!! haver-lo deixat abans! (pensa en la teva llista de llibres llegits de l'any 2011... has perdut uns dies!) :-P

Sergi ha dit...

Apuntat queda per cremar-lo així que el vegi. Si et consola, ni el coneixia, ni tenia cap intenció de conèixer-lo. I ara menys.

Yáiza ha dit...

Hahaha!! Com m'has fet riure!! Perquè després diguin que el tamany no importa, oi?? Bé, em penso que en unes hores estàs recuoerat i a punt per começar de nou amb algú altre!!

pati di fusa ha dit...

ho confesso: he passat de la 2a frase directament a la del wallace. m'he saltat la resta de línies. quin susto, jordi!

ara que ja respiro més tranquil·la, només em queda dir-te: fora dramatismes! si t'expliqués les relacions d'aquesta mena que he trencat jo... ;)

Anònim ha dit...

No em deixa publicar? deia que m'he ben cregut que havies deixat a la parenta!!!

Jordi ha dit...

Alba: Ostres, em fa tanta pena deixar una novel·la a mitge. De fet, només ho he fet dues vegades abans. Quan jo faig això és que no m'ha enganxat gens!

Ferran: Millor, millor, elimina'l i posa un filtre per si de cas algun dia se t'acut de posar-la!

garbi24: És que potser no ho he explicat tot. Me l'estava llegint a l'eBook i allà les pàgines són molt més curtes!

Tu, jo i l'Otis: Gràcies, ara no em sento tant culpable. És que penso: pobre autor, s'ha matat a fer un llibre i jo l'abandono aquí... buaaaaaa!!

Assumpta: La Winnie, cas de ruptura, serà un tema a negociar!! hahaha

Ah! Ja li he dit al garbi24, és que són pàgines d'Ebook, que són més curtes. D'acord que li he donat massa oportunitats i massa dies, però és que pensava: això s'animarà, va, ànim, no el deixis. Encara que no ho sembli, m'ha costat molt decidir-me a deixar-lo. Només ho he fet tres vegades a la meva vida!

XeXu: Abans de cremar-lo, m'avisaràs per fotra-li uns parell de cops de puny i patades?

Yáiza: Llibre començat! I tant, ara ja en tinc un altre a les mans i sembla que té bona pinta!

pati di fusa: Has fet trampes? No dona, no! Això no es fa!! Et poso un punt negatiu! :-)

Doncs veig que és tònica general això de que la gent deixi novel·les a mitges perquè no li agrada.

noVa Nova: hahahaha veig que llavors no ho he escrit tant malament...

Joan ha dit...

Per algun motiu misteriós, esperava el gir des del principi.

Jo no he abandonat mai un text, però confeso que en alguna ocasió això de consumar la relació se m'ha fet molt i molt difícil, i he acabat fent li el salt a base de bé i atenent la relació només a estones en finals que s'han fet eterns.

Anònim ha dit...

abandonar una novel·la no es cap crim, de fet tinc entre un 5% i un 10% de percentatge d'abandonament de novel·les

Barcelona m'enamora ha dit...

Hahah!! No passa res, si un llibre no es llegible ni en pintura i se't fa pesat i avorrit no hi ha obligacions que valguin, i bon vent i barca nova!

Uff...doncs quan he començat a llegir em pensava que no fos la Winnie, que us haguéssiu cansant d'ella!

Jordi ha dit...

Joan: ostres, mira que m'ho he fet anar bé per mantenir el misteri! Al final era ell o jo i vaig decantar-me per jo!

pons007: ostres, deu n'hi do el %. Jo una moooolt de tant en tant. De fet només tres n'he abandonat amb la de temps que fa que llegeixo.

Barcelona m'enamora: vols dir? No sé, tinc com remordiments...

Si algun dia ens cansem de la Winnie, paraula que t'aviso per si la vols adoptar!

Anònim ha dit...

no s'ha de sentir llàstima. Què es més important el teus temps o una novel·la mediocre?

zel ha dit...

No! Mai! El principi de la lectura i el gust per ella, com diu el Daniel Pennac, és que, sense vergonya ni por, quan un llibre no agrada, no s'acaba, cap recança, cap obligació!

El porquet ha dit...

Un dia que jo m'esforçava a intentar acabar un llibre que era un autèntic drama una persona em va dir "la vida és curta i el món està ple de llibres, no cal perdre el temps llegint coses que no t'agraden".

Diana! Des de llavors segueixo aquest criteri, i la cosa m'ha anat força bé amb les relacions que he començat!