Ho tinc decidit. Després de donar-li voltes i més voltes, de rumiar-hi hores i hores, de pensar-m’ho ben pensat, he pres la decisió. Sí senyor, me la tallo! I no se’n parli més. Adéu virilitat! Adeú al símbol que em fa ser una mica més mascle. Em desprenc d’un dels objectes més valuosos del meu cos. I mira que lluir-la és un privilegi. Una credencial, que deia l’altre dia. Ara no us penseu que la vaig ensenyant tot el dia. No! El que passa que hi ha moments que se surt i... plas, l’he de tornar a amagar com qui no vol la cosa. Què voleu que us digui, no m’agrada presumir. No es que sigui molt llarga, sinó que se sobresurt. Tanmateix tampoc em molesta, la veritat, però és que ja ha complert amb el seu objectiu i ja no serveix per res. Està obsoleta, podríem dir. I quan una cosa està passada de moda el millor és no seguir-la emprant.
Així que no se’n parli més, amb els ulls plorosos i amb el mal que em fa al cor, ara mateix agafo les tisores i zas! Me la tallo!
Document gràfic:
Així que no se’n parli més, amb els ulls plorosos i amb el mal que em fa al cor, ara mateix agafo les tisores i zas! Me la tallo!
Document gràfic:
17 comentaris:
ai! i ara home! això ha de caure "per si sol", com els melics! ^^
Oh, quin ensurt. Pensava que parlaves de la punta de...l nas. Allà també hi ha part de la virilitat, no?
Fas bé! Que pel que veig a la fotografia, la tenies molt vermella. I al capdavall, en Bob Marley ja ho cantava: "No women; no cry"
Clidice: Passada una setmana i com que no havia caigut, he decidit tallar pel dret, i mai millor dit! :-)
XeXu: Home, aquell, el Cirano es veu que deia que sí... I mira, diuen que tinc el nas una mica llarg...
Jeremias Soler: Vermella des del primer dia que me la van posar. Ara ja està fet!
jo a casa sempre li dic a la meva dona....tot el que ja no serveix o no es fa servir......fora.
Tallar-te-la així,... En fred... Aiai, no sé si has fet bé!! Què diu la companya? Encara et ceu prou mascle, ara que ja no la tens?? ;)
joan gasull: veus, ja en som dos! Déu ser que és cosa d'homes...
Yáiza: La companya està més feliç. Diu que ja era hora de que em desprengués d'aquest símbol de virilitat. Que ja n'estava cansada de veure'l. Aiss, dones!!
Hòstia, tallar-te-la així, en fred, sense ni tan sols posar-te anestèsia... ets un campió, Jordi!
Ferran, tot és qüestió de respirar fondo, tancar els ulls i ... aaaaaaiiiii!!!
M’has espant molt, però quan he vist la foto he vist de que anava la tallada. Em pensava que ja no en faries àvia.
Mama
Hahahahaha anava llegint pensar en quin comentari podia posar i en arribar al comentari de la teva mare no he pogut evitar deixar anar una rialla! :-))
Millor fora, no? Total, ja no la faries servir mai més a la vida...
Sí, home, sí, que això de portar-la bruta i suada fa molt lleig.
Bo, molt bo, jo no pensava malament, pensava en una cua...de cabells!
Huasss!!! Talla-te-la tranquil·lament... és per a fer lloc per a la següent!
Mama: tranquil·la dona, tot arribarà!
Assumpta: Res, en principi no la faré servir. I cas que torni a necessitar-la, ja me'n posaran una altra!
Joan: Tothom em preguntava si feia pudor. La veritat és que no, que un és mol net!
zel: Ui, si m'haig de tallar la cua dels cabells, ja puc esperar ben bé un any a que em creixin! :-)
El porquet: Sí senyor, un home amb vistes de futur!
hahahaha...entre aquesta entrada i la de les credencials m'has fet riure de bon matí! El comentari de la teva mare és boníssim.
Barcelona m'enamora, d'això es tracta, de riure i de fer passar una bona estona (a ser possible). La meva mare em persegueix, sí!
Publica un comentari a l'entrada