dilluns, 8 d’octubre de 2012

Com canviar l'això d'aquí (quart acte)



...continuació del post del divendres 5 d'octubre de 2012.

Què poc és pensava el nostre ja anomenat heroi dels nyaps empolainat amb la seva equipació de treball i les sabatilles d’estar per casa que aquella tasca de treure la part de baix de l’això d’aquí seria tant complicada. Nuls intents per desenroscar aquella part que s’entestava en agafar-se amb ungles i dents a la cisterna, minaven la seva moral. La rentadora seguia funcionant i havia de fer mans i mànigues perquè la boia s’aguantés amunt, ben amunt, per mantenir tancada la vàlvula que omplia d’aigua la cisterna. Mentre treia forces d’on no n’hi havia, anava perdent mica  en mica les esperances: ni picar amb el martell, ni fent palanca amb el tornavís, ... Va passejar la seva mirada desesperada, amb ulls de tot està perdut, no hi ha sortida, quin desastre!, i va veure l’ifon allà sobre. De sobte, una idea! Sí, no tot estava perdut!! Va agafar el telèfon del dimoni i va teclejar al google: como arreglar una cadena del lavabo estilo cisterna que está fuertemente anclada en lo que seria la cisterna propiamente dicha y de la que sólo se ha desprendido la parte de arriba del això d’aquí. I la resposta de l’ifon, armat de tecnologia de la cara, no es va fer esperar:

La frase que se’m va quedar va ser: es simplemente a rosca (minut 1 amb sis segons del vídeo) i llavors vaig deixar anar ben fort un i una merdaaaaa punxada en un pal! Què dius? va dir el veí de dalt i mira, un altre que està canviant l’això d’aquí, va dir amb veu sorneguera el veí del costat. I jo podeu callar tots que no em puc concentrar!! I em va semblar sentir com reien per sota el nas. O potser van ser imaginacions meves...

Llavors, inesperadament, com si fos aquell comodí de la trucada que et deixaven demanar en aquell programa de preguntes, va sonar la melodia de l’ifon que avisava d’una trucada entrant. Allà, al bell mig de la pantalla, sortia la foto del meu pare. Estava salvat!

Continuarà...

8 comentaris:

Clidice ha dit...

realment, quan acabis pots posar al teu currículum que saps canviar aixòdaquís. servidora, la primera en llogar els teus serveis! :)

sa lluna ha dit...

jajjaja...espera que vaig al bany, ara torno...

sa lluna ha dit...

No saps que Sant Google no té remei per tot??

El teu pare segurament et donarà una idea ... o no, jejje

Ànims!
Aferradeta.

Joan ha dit...

No, si ja ho deia jo que això anava per llarg... Tanta modernor tecnològica i després no sabem canviar un simple això d'aquí...

pons007 ha dit...

tots els pares saben arreglar qualsevol cosa domèstica, es una llei universal, hauries d'haver començat per ell

Jpmerch ha dit...

Home, jo m'hagués esforçat més o hagués dissimulat. No és bo arribar a ser la vergonya d'un pare, ni que fos per una sola vegada.

Assumpta ha dit...

Ui, doncs el meu pare no n'era gens de traçut... Jo ho hauria d'haver preguntat a la mare segur... Ella era la que feia instal·lacions, canviava vidres, persianes... en fi, una bricolatgera de primer ordre :-DD

Jordi ha dit...

Ostres clidice, i em podria anunciar també a la tela, no?

Jo et tenia per molt savi el google sa lluna, però de vegades el més savis fallen!

Tens tota la raó Joan. Si es que les feines manuals s'estan perdent!

Ara estic preocupat pons007... llavors quan jo sigui pare sabré automàticament arreglar totes aquestes coses?

Jo al meu pare Jpmerch, no li amago res!! Total, si després ho acaben sabent igual!

Caram Assumpta, quina mare més espavilada! Com diuen a l'APM: "E una mujé digna de admirá!".