divendres, 5 d’octubre del 2012

Com canviar l'això d'aquí (tercer acte)

...continuació del post del dijous 4 d'octubre de 2012.

Havíem deixat el nostre heroi del departament de nyaps domèstics de la Banyera, secció banys, amb el això d’aquí a la mà. Un somriure i un posat de certa suficiència impregnen les quatre parets de lavabo. El nostre valent, torna a posar-se la roba de carrer (novament) i surt victoriós amb destí a la ferreteria. A la botiga estant, se n’adona que du posades les sabatilles, però això no l’amoïna, perquè a la seva mà dreta té el trofeu més preuat per a qualsevol cisternista professional: l’això d’aquí.

Després de la cua de rigor, la que dedueixo com a filla del senyor F, per l’edat que aparenten l’un i l’altre, em veu la cara de felicitat que faig i com, si fos el trofeu de la Champions League, l’alço talment l’Abidal a Wembley. Llavors em diu que ah! ja ho recordo, tu has vingut abans a per això d’aquí i assenyala el trofeu en qüestió que goteja una mica i alçat com estava em va mullant els cabells del cap i els vidres de les ulleres. Li dic que sí, i ella, sostenint-lo a les seves mans em torna novament la mirada i em diu que mira, que manca una part, la de sota, veus? I torna a anar a la rebotiga i torna amb un això d’aquí nou i comença a desenroscar-ho i llavors assenyala una altra part i em diu que veus, i jo sí, tu el que has tret és la part de dalt, i jo sí novament, i encara et falta treure la part de la rosca, i jo sí novament, però no et preocupis perquè ara ja sé de quin tipus és i te’l puc donar. I jo sí, novament. Són trenta-quatre euros amb vint cèntims. I jo, oblidat el sí, deixo anar un colló! I ella em diu que què? I jo li dic que sí, que amb targeta, sisplau,i tingui el DNI.

Arribat novament a casa i amb l’equipació de treball novament, també, miro amb ulls desafiants la cisterna del lavabo, li dic ja ests meva, bonica, preciosa, eh que ens portarem bé tu i jo? Perquè, no t’espantis encara, la filla del senyor F m’ha comentat que encara t’he de potinejar més, i eh que et deixaràs estel del meu cor, vida de la meva vida, sol i lluna de la meva existència?

Cap paraula per resposta, cap gest, cap... res!

Continuarà...

5 comentaris:

Garbí24 ha dit...

ummmm, aquesta no és igual que la original.....problemes?

Anònim ha dit...

no s'acabarà d'arreglar mai aquest water dels collons!

Assumpta ha dit...

A tot això... encara som al primer dia des de que van començar "les operacions"? :-DDD

sa lluna ha dit...

En un suposat (és un suposat, estic gairebé convençuda que no) que hagis de tornar a visitar la filla del senyor F, serà millor que no et canviïs de roba, estalviaràs en temps i potser ... és possible que et faci descompte!

Aferradetes!

Jordi ha dit...

Ummmmm... sigan atentos a sus pantallas, joan gasull!!

Noi, això és més llarg que una processor de setmana santa pons007!!

Sí, Assumpta, sí, però com els llibres del Dan Brown, tot passa en un dia!

Descomptes? Serà doncs per la pinta de pobre noi que faré... Afferradetes sa lluna!