"Las cenizas de Ángela"

Aquest és l’últim llibre que m’he llegit. Havia sentit a parlar moltes vegades d’ell i gràcies a l’Alba que va deixar-me’l, he pogut llegir-lo. Si dic que m’ha agradat molt potser em quedo curt, per això em permeto el luxe de recomanar-vos-el. M’ha tingut molt enganxat, he passat molt bones estones llegint-lo, capbussat de ple en les seves pàgines i he rigut molt, malgrat que l’argument no és per tirar coets. Passa el mateix que amb la pel·lícula “La vida es bella” (que no em cansaria mai de veure). Els que l’hagueu vist imagino que ja sabreu de què estic parlant. I pels que no, ara quan us ho expliqui ho entendreu millor. L’autor d’aquest magnífic llibre és Frank McCourt. Es tracte d'una narració autobiogràfica de la seva infantesa, des de que tenia us de raó fins als dinou anys. Ens va explicant al llarg de la novel·la totes les penalitats que va haver d’anar passant durant tots aquests anys, el seu entorn, els costums d’Irlanda (on ells vivien), els problemes econòmics que tenien degut a un pare borratxo que sempre es deixava els diners del salari (quan tenia feina) bevent al bar, com era la seva família, ... I tot això relatat des del prisma d’un nen (l’autor del llibre) que ens fa veure les coses amb aquella innocència de quan un és petit.

No en va, aquest llibre ha venut més de quinze milions d’exemplars a tot el món i, segons la tapa, anaven per l’edició trenta tres, i tanta gent no pot estar equivocada. A més, ha estat distingit amb un premi Pulitzer. Així que si voleu llegir un bon llibre tot passant una bona estona, ja ho sabeu. No ho dubteu i capbusseu-vos-hi.

Aquest llibre té una segona part: “Lo es”, que ja tinc a les meves mans (gràcies a l’Alba, també) i que immediatament després de tancar l’última pàgina del primer, ja vaig obrir la primera del segon.