Realment ha de jugar?

Lent, gens desequilibrant, nul a l’hora de rematar a porta, negat i molt imprecís amb les passades en profunditat, poca entesa amb els seus companys, poc participatiu, inoperant, no trepitja l’àrea rival, no desborda per la banda, està totalment descol·locat al terreny de joc, fora de forma, sense confiança (que fa que ja no s’atreveixi a provar l’u contra u i es dediqui a tirar pilotes enrere o en horitzontal al company millor ubicat), … És un voler i no poder. En fi, són masses coses i són massa dies ja que cueja l’afer Ronaldinho. Fa massa temps que l’astre brasilers no somriu. Que no està en forma és cert. I per tant, realment ha de jugar?

Si us sóc sincer, veig que Ronaldinho s’ha convertit en un jugador mediocre. Ha perdut aquell regat i aquella velocitat que van meravellar al món sencer. Recordo quan presumíem de jugador arreu on anàvem. Se’ns queia la baba veient-lo jugar. Ens assentàvem davant la televisió il·lusionats i frisosos de veure’l tot pensant: “Amb què ens sorprendrà aquesta vegada? Què s’inventarà? Què es traurà de la màniga?”. Fa temps preferia a un Ronnie al seixanta o al setanta per cent que a qualsevol jugador al cent per cent. Però això era abans. Quan era el millor jugador del món amb diferència. Quan ningú no li podia fer ombra. Quan era aquell tipus de jugadors, com Puyol, que quan estan sobre el terreny de joc aporten un plus a l’equip. Però ara? Si us he de ser franc, prefereixo, que, si realment no està bé, jugui un altre al seu lloc. Això serà millor per ell, pel Barça i per l’afició que no veurà com, literalment, juguem amb un menys. La veritat, crec que ja li hem donat massa oportunitats. De fet portem un any i mig donant-li. I ell segueix sense respondre. O millor dit, responent-nos de la mateixa manera.

I jo em pregunto: ha de jugar per contracte? Què aporta actualment Ronaldinho al joc del Barça? I l’única resposta que trobo és que per podem vendre’l al mercat d’hivern o de cara la temporada que ve se l’ha de fer jugar. Perquè no val el mateix un jugador que gaudeix de minuts que un jugador que el tens escalfant banqueta partit rere partit.

El Camp Nou poc a poc anirà dictant sentència. Ara està molt dividit entre els que estan a favor de que jugui i els que estan en contra. De moment em quedo amb un gran contrast: el de l’ovació que ha rebut Messi quan ha substituït a Ronaldinho i amb la que ha rebut aquest al ser substituït per l’argentí. Quina diferència, no? Ah!! Per cert, Rijkaard l’ha tornat a canviar a la segona part per sisena vegada aquesta temporada. Això vol dir alguna cosa…

Passant al partit d’avui en que el Barça, sortosa i miraculosament (algun ciri que altre a la Moreneta haurà fet l’efecte desitjat), ha guanyat a l’Almeria al l’Estadi em quedo amb:

EN POSITIU:
El gol d’oportunisme de Thierry Henry. Ja li tocava marcar!! De totes maneres segueix navegant sol per la davantera, perd pilotes i no és ni de bon tros el que era a l’Arsenal.

La reaparició de dos dels lesionats que omplen l’infermeria blaugrana: Touré Yaya i Rafa Màrquez.

EN NEGATIU:
Directament el Barça. Molt malt partit contra un conjunt novell a primera divisió amb un potencial realment fluix. Un equip que sense Messi a l’onze inicial baixa de revolucions, perd pistonada i no crea perill als contraris. El joc ha estat molt pobre, lent i imprecís. Sense quasi ocasions. L’entrada del crack argentí ha servit per veure un altre Barça que, sense meravellar, ha guanyat en velocitat i perillositat.

Giovanni do Santos. Em segueixo reafirmant en el que vaig dir dies enrere en aquest blog: serà la gran decepció de la temporada. Temps al temps…

Sempre havia tingut al Frank Rijkaard com un home elegant en el vestir. Però avui m’ha decebut. No tinc paraules per descriure la seva americana negre a ratlles blanques a sobre d’una jaqueta color blanc trencat (segons l’Alba) amb cremallera. No m’ho tornis a fer més això, Frank!!