dijous, 13 de desembre del 2007

Plàcida nit.

Ara que s’acosten les festes nadalenques, i utilitzant un recurs d’aquestes dates, diré que la d’ahir va ésser una Santa nit, pels pobres espectadors que van anar a veure el partit al Camp Nou amb el fred que deuria fer i plàcida nit, en la que el Barça, malgrat començar perdent amb un matiner i imparable gol de falta, sense forçar gaire la màquina i amb un futbol bastant vistós, va acabar passant per sobre l’Stuttgart que, com diu la classificació, és ben poca cosa.

Ahir era un partit de pur tràmit. Es notava en l’ambient del bar on anem sempre a veure el futbol, que presentava una mica menys de mitja entrada, i en la rapidesa en que els cambrers et servien els entrepans (per cert, dos d’hamburguesa que ahir tenia molta gana). Si us he de ser sincer, tampoc vaig estar gaire pel partit: era de tràmit!! I a més a més va venir a veure’l el Toni, que feia temps que no ens veiem, i vam estar xerrant més que altre cosa. Amb un Barça classificat com a primer de grup i un rival que no feia trempar molt a la parròquia blaugrana, estat tot dit.

Estava fins i tot avorrit en Frank Rijkaard que ahir va haver de veure el partit des de la grada com a conseqüència de l’expulsió al camp de l’Olympique de Lyon. Donava la sensació quan l ‘enfocaven que anava fent cops de cap.

Ah!! Per cert, a les acaballes del partit els realitzadors van mostrar una pancarta que resava: “Frank: you will never smoke alone”. Vam esclafir tots a riure. Un gran final per un partit distret i bo.

EN POSITIU.
Eto’o va torna a marcar després de la lesió el segon gol del partit. És un jugador molt important pel Barça i ho acabarà demostrant.

Ronaldinho també va marcar per segon partit consecutiu el tercer gol del partit, i de jugada. Sembla que cada vegada va a més, malgrat que segueix fallant moltes passades. Que duri la ratxa!!

Crític que sempre sóc amb Giovanni Dos Santos, ahir va obrir el marcador blaugrana. De totes maneres va mostrar-se molt individualista. Segueix sense fer-me el pes.

De nou es remunta un partit que es comença perdent. Això és bona senyal, i més en un partit com el d’ahir que no ens jugàvem res. L’equip ara sembla que finalment sí que hi va.

La companyia, que feia molt de temps que no veia un partit amb el Toni. Espero que no tornin a passar tants dies!!

EN NEGATIU.
Bojan no ha pogut convertir-se en el golejador més jove de la de la Champions League. Una autèntica llàstima per aquest noi que està cridat a ser un crack.

Ummm… Umm… No sé què més…

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Com que no saps que dir? I puyol??? què no en dius res de puyol?

Jordi ha dit...

Puyol com sempre va jugar molt bé!! Es que si ho he de dir a cada partit... Si de cas quedem que si no ho dic és que ha jugat bé, i si ho dic és degut a que ho ha fet malament!!

Anònim ha dit...

Doncs mira, NO, no quedem així perquè quan algú fa bé les coses cal que se li reconegui!