diumenge, 2 de desembre del 2007

desIGUALTAT arbitral.

He tornat a vibrar amb un partit del Barça aquesta temporada. Un derbi de traca i mocador, com aquells d’abans on les forces estaven bastant anivellades. I dic bastant, perquè el Barça, finalment ha deixat escapar dos punts. M’explico: l’equip blaugrana ha començat marcant amb un gol matiner d’Iniesta i ha disposat d’ocasions durant el primer temps per marxar al vestidor amb dos o tres gols en el seu haver (sobretot una de molt clara de Xavi que l’ha enviat per sobre del travesser i el doble travesser a xut de falta del mateix Xavi i posterior rematada d’en Bojan). La curta distància al marcador amb la que ha començat la segona part, ha donat ales a un Espanyol que ha vist que encara podia fer quelcom positiu al partit. I així ha estat, això sí, amb el vist i plau de l’àrbitre que, sobretot a la segona part ha donat un recital de xiulet a favor de l’Espanyol. Un Espanyol que patia desmais continuats que ocasionaven caigudes al terra els jugadors blanc i blaus sense que cap jugador blaugrana els hagués tocat. Trist això!! Recórrer a la picaresca de les faltes inexistents (amb la complicitat de l’àrbitre) és d’equip mediocre i vulgar que ha de suplir les carències tècniques amb altres recursos.

Un àrbitre que ha ensenyat a Carles Puyol, que jugava de lateral dret (Màrquez i Milito ho feien de centrals), una targeta groga al començament de la segona part. Aquí ha frenat l’ímpetu i el caràcter del de la Pobla que amb les constants lipotímies dels jugadors de l’Espanyol ens tenia amb l’ai al cor per si l’àrbitre li ensenyava (de nou injustament) la segona targeta groga, amb la conseqüent expulsió. Què ha fet en Rijkaard que s’ho veia venir? Doncs canviar a Carles per Zambrota. Per on ha arribat el gol de l’Espanyol? Per la banda del italià, que últimament fluixeja una mica. N’estic totalment segur que si Puyol hagués acabat el partit, el gol de l’Espanyol no hagués arribat.

Hem quedo amb que el Barça quan ha premut l’accelerador ha demostrat que és molt superior a un Espanyol lluitador. Estic segur que el partit dura cinc minuts més i el Barça s’endu els tres punts, ja que ha disposat de tres ocasions molt clares a les acaballes del partit i es veia que l’Espanyol ja li mancaven les forces.

EN POSITIU:
Si seguim així, les victòries fora de casa acabaran arribant, sense cap dubte. S’ha donat la cara i l’equip ha estat molt seriós, sobretot a la primera part.

La davantera blaugrana formada per tres de la casa: Iniesta, Messi i Bojan. De nou Messi i Bojan han ratllat a un gran nivell i han dut de corcó a la defensa blanc i blava.

EN NEGATIU:
Ha faltat rematar la feina. Aquesta contundència que sempre se li demana al Barça i que es tradueix amb gols, avui també ha fallat.

Ho sento, no sóc així, però de nou Ronaldinho. No ha fet res de res. Ha començat de nou a la banqueta i ha sortit al minut seixanta-tres substituint Bojan. Nul en atac i ha perdut pilotes com ens té acostumats últimament.

L’actitud infantil del president espanyolista que de nou no ha volgut celebrar el típic dinar entre directives i lluny de donar exemple i posar seny, es comporta com un fanàtic més. Molt trist!! Quan n’aprendrà? La gelosia és una mala consellera...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser en menys mesura que el dani, però a mi tampoc és que m'hagi semblat una actitut molt adulta la de'n laporta

Jordi ha dit...

Sí, tens raó, però crec que qui ho ha començat tot ha sigut el president de l'Espanyol. Els dos tenen culpa, però el Laporta sempre ha intentat arreglar-ho, cosa que l'infantilisme del president perico li ho ha impedit.

Fran ha dit...

Hola Jordi, no n'estic d'acord amb tu amb lo de les lipotímies dels jugadors pericos, vaig estar al partit, i de picaresques has de reconèixer, que la picaresca d'un jugador és directament proporcional a producte de la seva edat pels diners que guanya, i amb això els blaugrana son superiors als pericos, home.
Estic d'acord en una cosa, l'actitud d'en Dani, hauria de ser més cordial.

Jordi ha dit...

Bona aquesta, Fran!! He de reconèixer que vaig escriure aquest post una mica en calent. L'empat va ser just i lo de directament proporcional tenim un bon exemple a Can Barça amb el Ronaldinho...

Jordi!!