Jo crec que no. Un equip que vol guanyar la Lliga i sap que el primer (que va jugar ahir) ha perdut el partit d’aquesta jornada surt amb ganes de 
mossegar, de deixar-se la pell al camp, d’anar cap endavant, amb gana de gol, de destrossar al contrari, i totes les coses més que segurament afegiríeu i que ara no em venen al cap. Sí, això si fos un equip que volgués guanyar la Lliga. Doncs res d’això ha fet el conjunt de Frank Rijkaard avui. Ans al contrari. No els acusaria d’haver sortit al camp a passejar-se, com en altres ocasions, ni de manca d’actitud. Crec que ja és una cosa que va més enllà. Avui he vist clar que falta sabia nova tant al camp com a la banqueta. Cada vegada tinc més clar que s’ha de canviar d’entrenador. Un entrenador que els ensenyi com no perdre la concentració, com defensar als serveis de de cantonada, com aprofitar els contraatacs i com fabricar-ne, com marcar de còrner... Sí, ja sé que estic fent una descripció exacte d’en Jose Mourinho, però... es que vull que vi
ngui l’any que ve!! Potser m’equivoco, però seria un entrenador que posaria als jugadors al seu lloc. A hores d’ara tenin un Rijkaard mancat d’idees que crec que ha perdut el rumb. Pocs minuts després de l’empat de l’Almeria han mostrat per la televisió una imatge d’Eusebio, Unzué i ell mateix parlant i apuntant a una llibreta (que no crec que fos aquella tant famosa que utilitzava en van Gaal) que més que discutir del partit semblava que apuntessin els entrepans que demanarien per sopar, que l’hora que era de ben segur ja tenien gana. Si es que ja m’ho veig:
Frank: Para mi apúntame uno de frankfurt que hace tiempo que no como uno...
Eusebio: (escribint) vale, ¿pero con queso?
Frank: no, que luego me repite.
Eusebio: Y tú Unzue, ¿qué te apunto?
Unzue: ¿Tú que te has pedido?
Eusebio: Estoy entre un combinado número cinco o medio pollo con patatas.
Unzue: ¡¡Uff, sí que vas fuerte!! Para mi un vegetal que no tengo el estómago muy católico.
Eusebio: Sí, vaya nochecita que has pasado...
Frank: Pues entonces, ¡¡que no te pongan mayonesa!!
I com ha anat el partit? Doncs una visió molt ràpida: el Barça no ha jugat (o no ha pogut jugar, millor dit) i l’Almeria sí. I, coses de la vida, qui s’estava jugant la Lliga era l’equip visitant no el local. I quina impressió tenia mentre veia el partit? Doncs que el Barça era l’Almeria i l’Almeria era el Barça. Ves per on!! Qui posava el joc, l’empenta, la il·lusió i les jugades de perill era l’Almeria i qui es tancava darrera i es defensava (com podia) era el Barça. Casualitats de la vida!! El petit era el gran i el gran era el petit. Per
ò bé, al que anava:
1) Bojan avança el Barça al minut 17
2) Pulido empata el partit al minut 31 després de rematar totalment sol dintre de l’àrea un servei de cantonada gràcies a una errada clamorosa de la defensa blaugrana
3) Eto’o avança de nou al Barça al minut cinquanta-sis de partit.
4) Explusió de Gabi Milito quan restaven dinou minuts per acabar el partit.
5) Uche al minut vuitanta-quatre torna a empatar el partit amb el cap rematant un altre servei de cantonada. I es veia a venir, era d’aquells partits que no podia acabar d’una altra manera, per desgràcia pel Barça. N’he vist tants com aquest que al final ja saps com acabaran...
EN POSITIU.
Bojan, com no, que no ha defraudat i ha marcat el seu golet.
Hem retallat la diferència de vuit a set punts amb el Madrid!! És conya, però es que sinó aquest apartat quedava molt buit.
EN NEGATIU.
Tot el Barça sencer, des del primer fins a l’últim:
- Sense reacció després dels gols.
- Sense esperit.
- Incapaç de conservar un avantatge favorable d’un gol.
- Incapaç de sentenciar el partit quan amb l’u a dos al marcador Henry i Eto’o han fallat dues ocasions per marcar el tercer i tancar, d’aquesta manera, el partit.
La plaga de lesions que afecta al Barça que avui, ni més ni menys tenia a sis titulars lesionats, entre ells, com no l’increible, l’inimitable, el mundialment famós Ronaldinho!! Aquest sempre s’apunta al carro dels licitats. Igual és que també cobra pels dies que està lesionat.
LA PREGUNTA.
Fins quan durarà aquest afany per no aprofitar els regals del Madrid? Es que no podem deixar de ser senyors per una vegada a la vida? Que pretenen anar de convidats al trofeu Santiago Bernabéu de la temporada que ve pels favors prestats?
mossegar, de deixar-se la pell al camp, d’anar cap endavant, amb gana de gol, de destrossar al contrari, i totes les coses més que segurament afegiríeu i que ara no em venen al cap. Sí, això si fos un equip que volgués guanyar la Lliga. Doncs res d’això ha fet el conjunt de Frank Rijkaard avui. Ans al contrari. No els acusaria d’haver sortit al camp a passejar-se, com en altres ocasions, ni de manca d’actitud. Crec que ja és una cosa que va més enllà. Avui he vist clar que falta sabia nova tant al camp com a la banqueta. Cada vegada tinc més clar que s’ha de canviar d’entrenador. Un entrenador que els ensenyi com no perdre la concentració, com defensar als serveis de de cantonada, com aprofitar els contraatacs i com fabricar-ne, com marcar de còrner... Sí, ja sé que estic fent una descripció exacte d’en Jose Mourinho, però... es que vull que vi
ngui l’any que ve!! Potser m’equivoco, però seria un entrenador que posaria als jugadors al seu lloc. A hores d’ara tenin un Rijkaard mancat d’idees que crec que ha perdut el rumb. Pocs minuts després de l’empat de l’Almeria han mostrat per la televisió una imatge d’Eusebio, Unzué i ell mateix parlant i apuntant a una llibreta (que no crec que fos aquella tant famosa que utilitzava en van Gaal) que més que discutir del partit semblava que apuntessin els entrepans que demanarien per sopar, que l’hora que era de ben segur ja tenien gana. Si es que ja m’ho veig:Frank: Para mi apúntame uno de frankfurt que hace tiempo que no como uno...
Eusebio: (escribint) vale, ¿pero con queso?
Frank: no, que luego me repite.
Eusebio: Y tú Unzue, ¿qué te apunto?
Unzue: ¿Tú que te has pedido?
Eusebio: Estoy entre un combinado número cinco o medio pollo con patatas.
Unzue: ¡¡Uff, sí que vas fuerte!! Para mi un vegetal que no tengo el estómago muy católico.
Eusebio: Sí, vaya nochecita que has pasado...
Frank: Pues entonces, ¡¡que no te pongan mayonesa!!
I com ha anat el partit? Doncs una visió molt ràpida: el Barça no ha jugat (o no ha pogut jugar, millor dit) i l’Almeria sí. I, coses de la vida, qui s’estava jugant la Lliga era l’equip visitant no el local. I quina impressió tenia mentre veia el partit? Doncs que el Barça era l’Almeria i l’Almeria era el Barça. Ves per on!! Qui posava el joc, l’empenta, la il·lusió i les jugades de perill era l’Almeria i qui es tancava darrera i es defensava (com podia) era el Barça. Casualitats de la vida!! El petit era el gran i el gran era el petit. Per
ò bé, al que anava:1) Bojan avança el Barça al minut 17
2) Pulido empata el partit al minut 31 després de rematar totalment sol dintre de l’àrea un servei de cantonada gràcies a una errada clamorosa de la defensa blaugrana
3) Eto’o avança de nou al Barça al minut cinquanta-sis de partit.
4) Explusió de Gabi Milito quan restaven dinou minuts per acabar el partit.
5) Uche al minut vuitanta-quatre torna a empatar el partit amb el cap rematant un altre servei de cantonada. I es veia a venir, era d’aquells partits que no podia acabar d’una altra manera, per desgràcia pel Barça. N’he vist tants com aquest que al final ja saps com acabaran...
EN POSITIU.
Bojan, com no, que no ha defraudat i ha marcat el seu golet.
Hem retallat la diferència de vuit a set punts amb el Madrid!! És conya, però es que sinó aquest apartat quedava molt buit.
EN NEGATIU.
Tot el Barça sencer, des del primer fins a l’últim:
- Sense reacció després dels gols.
- Sense esperit.
- Incapaç de conservar un avantatge favorable d’un gol.
- Incapaç de sentenciar el partit quan amb l’u a dos al marcador Henry i Eto’o han fallat dues ocasions per marcar el tercer i tancar, d’aquesta manera, el partit.
La plaga de lesions que afecta al Barça que avui, ni més ni menys tenia a sis titulars lesionats, entre ells, com no l’increible, l’inimitable, el mundialment famós Ronaldinho!! Aquest sempre s’apunta al carro dels licitats. Igual és que també cobra pels dies que està lesionat.
LA PREGUNTA.
Fins quan durarà aquest afany per no aprofitar els regals del Madrid? Es que no podem deixar de ser senyors per una vegada a la vida? Que pretenen anar de convidats al trofeu Santiago Bernabéu de la temporada que ve pels favors prestats?
2 comentaris:
Res Jordi, no et molestis que aquesta colla de cabrons ens estan prenent el pel a tots, i a mi que vols que et digui per que no en soc soci, però si a mes a mes els hi estigues pagant el sou jo...colla de ganduls de merda!!!
Fotem neteja ja, començan per el mafies Laporta, Txiki, Rijkard i 75% dels jugadors!!!!Dijous què? jo ja no se si vull que guanyin o què...i això es molt trist...
Sí, i el primer que ens ha estat prenent el pél des de fa dues temporades és el Ronaldinho. Quins collons!! Has llegit avui que els metges diuen que no té res i ell s'encaparra en que li fa mal no-se-què?
Sí, una gran neteja és el que s'hauria de fer. El dijous crec que guanyaran, perquè la Copa del Rei aquest any serà nostre. De fet ja vaig escriure fa temps al blog que era el títol prioritari d'aquesta temporada per ells, vist que a la Lliga i a la Copa d'Europa les coses estan moooolt complicades.
Publica un comentari a l'entrada