UTMB: ja tenim apartament!!

Ara sí que ja es pot dir que ho tenim tot enllestit. L’últim pas que ens quedava per tenir tots els caps lligats per la nostra petita aventura pels Alps era aconseguir un lloc on poder caure morts abans i després de la prova. La decisió era: apartament o hotel? Va guanyar la primera perquè sempre és més acollidor i et dona la llibertat de, en un moment donat, poder-te fer el dinar. I per preu, crec recordar que fa un mes que vaig mirar tarifes, és més econòmic.

Però no us penseu que ha estat tasca fàcil. Després de fer la tria dels mails (el traductor que utilitzo a internet treia fum per tal de preguntar en anglès o francès depenent del que demanava el propietari) que havíem enviat a multitud d’adreces electròniques (més de cinquanta, sense exagerar) que deien que llogaven apartaments a Chamonix, tocava fer tria de preus. N’hi havia per triar i remenar: des de dos-cents seixanta euros fins a sis-cents. Un ampli ventall que ens oferia des d’apartaments petits fins a grans cases. Com que tampoc no volíem gastar-nos massa diners, hem fet la tria partint dels preus més econòmics. Van quedar quatre finalistes i el que va guanyar per ubicació va ser un petit apartament situat al bell mig del poble de vint metres quadrats (l’apartament, no el poble) amb possibilitat d’acollir de dues a quatre persones (bé, si en fóssim quatre estaríem més enxubats que en un pis patera d’aquests de Barcelona). El preu final van ser dos-cents noranta euros.

Seguint amb el compte enrere ara ja només queden sis mesos i mig. Només!! Sembla molt lluny però de ben segur que, amb la celeritat que passen els dies i les setmanes, no ens n’adonarem que ja estarem fent les maletes per marxar cap a terres franceses per a participar a la prova.