“La ladrona de libros”.

Quin llibre!! Fantàstic! Formidable!! Magnífic!! D’aquells que et deixen empremta. D’aquells que t’agradaria que no s’acabessin mai, d’aquells que devores i devores pàgines i et sap greu quan l’has de deixar perquè ha arribat l’hora de fer qualsevol altre cosa que no sigui llegir-lo. Realment m’ha sorprès molt. Tenia moltes ganes de llegir-lo i quan va arribar a les meves mans, m’hi vaig posar a l’instant i no m’ha defraudat per res. Val a dir, però, que el llegia a ulls clucs: no m’havia llegit a la contraportada el resum ni havia sentit comentaris de ningú. Només em va atraure el títol del llibre. I la veritat és que no m’ha decebut gens. És per això que no penso fer-vos cap mena de comentari sobre l’argument. Només dono la meva sincera opinió, perquè sóc dels que pensa que, com el català, els llibres correctes (o molt, com en aquest cas), passa’ls...